Gregori Mir, estudiós i editor de Joan Mascaró i Fornés

Gregori Mir (Campos, 1939 - Palma, 2016) va tenir un paper rellevant en la vida cultural i política mallorquina al llarg d’uns quaranta anys, des de mitjans dels seixanta fins a l’any 2006. De molt jove ja va entrar en contacte amb la literatura catalana. El seu primer llibre va ser Literatura i societat a la Mallorca de postguerra (1970), una obra certament innovadora perquè era la primera que plantejava l’estudi de la nostra literatura amb un enfocament sociològic. Posteriorment, Mir va dedicar-se a la recuperació del patrimoni ideològic del mallorquinisme polític, un corrent de pensament que més enllà de la seva concreció en uns resultats electorals escassos ha estat imprescindible per a mantenir viva la reivindicació de la nostra identitat col·lectiva i dels elements lingüístico-culturals que millor la defineixen. Dos grans reculls de textos varen ser recopilats i editats per Gregori Mir: El mallorquinisme polític (1840-1936). Del regionalisme al nacionalisme (1975, amb una segona edició ampliada l’any 1990) i El nacionalisme de ‘La Nostra Terra’ (1988).

Igualment va ser autor d’una sèrie de volums que fonamentalment estudiaven el procés de modernització ideològica que va produir-se a Mallorca a partir de la segona meitat del segle XIX i fins a la Guerra civil. Amb els seus escrits, Mir posa en evidència que el mallorquinisme polític històricament ha estat, a més d’un agent de nacionalització, també un instrument de democratització i de modernització. En aquest apartat destaquen els títols Els mallorquins i la modernitat (1981) i Sobre nacionalisme i nacionalistes a Mallorca (2006). Un tema d’estudi absolutament central en l’obra de Gregori Mir ha estat la figura de Miquel S. Oliver. Li va dedicar nombrosos articles, va editar diferents volums dels seus textos i, sobretot, el va convertir en el protagonista de la seva tesi doctoral, publicada amb el títol Miquel dels Sants Oliver. Nacionalisme i síntesi liberal-conservadora (1898-1919) (1992). Un altre tema que va atreure el Gregori Mir historiador va ser el de la Guerra civil.

La seva aportació més valuosa va ser el llibre Aturar la guerra. Les gestions secretes de Lluís Companys davant del govern britànic (2006). Advocat de professió, Mir va tenir una doble passió: la història i la política. Com a polític, i després d’un temps de militància antifranquista, fou senador per Mallorca (1979-1982) i diputat per les Balears (1982-1986) en representació del PSOE. Ja distanciat dels socialistes, va impulsar una sèrie de temptatives encaminades a crear a Mallorca una organització política nacionalista de centre-esquerra. En cap cas, els resultats varen ser positius.

Un altre dels personatges rellevants que va estudiar Gregori Mir va ser Joan Mascaró i Fornés. Es varen conèixer personalment l’any 1975. A partir d’aquest any Mir el va visitar en nombroses ocasions, tant a la universitat de Cambridge com a la seva residència particular a Coberton. Entre ambdós es va establir una relació de profunda amistat. En morir Mascaró, Mir es convertí en el marmessor del seu llegat, amb l’encàrrec de promoure’n la traducció al català, i també en el tutor del seu fill discapacitat. La vídua de Mascaró li va donar una part de la biblioteca personal del seu espòs, uns 1500 exemplars. Mir els va cedir l’any 2000 a la Universitat de les Illes Balears. La dedicació a l’estudi de l’obra de Mascaró i a la seva difusió va ser una línia de treball important per a Mir. Així, al volum Sobre nacionalisme i nacionalistes a Mallorca hi va incloure l’extens assaig ‘Joan Mascaró: mundialització i identitat nacional’, en el qual sobretot analitza el pensament de l’orientalista sobre el diàleg intercultural i la qüestió nacional dels mallorquins i els catalans. També va redactar un pròleg per a l’obra Diàlegs amb l’Índia (2001). Tanmateix, l’aportació més destacable de Mir en referència a Mascaró són els dos volums de la seva correspondència que va publicar l’any 1998. Són més de cinc-centes cartes, amb corresponsals de molta rellevància intel·lectual (F. de B. Moll, Gabriel Alomar, Carles Riba, Josep Trueta, Joaquim Xirau, Jorge Guillén, Salvador de Madariaga, Miquel Ferrà, Marià Solà, Miquel Forteza, Carles Pi i Sunyer...), escrites en els temps convulsos de dues postguerres i intercanviades entre personatges que s’havien conegut a la Mallorca o a la Barcelona republicanes i que ara vivien dispersos per tres continents.

Gregori Mir i Joan Mascaró Fornés creuaren les seves vides i, sobre el fonament de l’amistat i del respecte intel·lectual, establiren un diàleg intergeneracional que va ser molt profitós per a la cultura catalana.