Paloma Sánchez-Garnica guanya el premi Planeta amb una història d'espies romàntics
La periodista Beatriz Serrano queda finalista amb 'Fuego en la garganta', sobre una noia que descobreix que té poders sobrenaturals
BarcelonaEl jurat del 73è premi Planeta s'ha decantat enguany per recompensar dues autores madrilenyes de trajectòries i interessos literaris molt diversos. La guanyadora, Paloma Sánchez-Garnica, que ha rebut el guardó per Victoria al Museu Nacional d'Art de Catalunya per part dels reis d'Espanya, és una de les autores de novel·la històrica més rendibles del panorama actual, al costat de Luz Gabás, Eva García Sáenz de Urturi i Santiago Posteguillo, que també han rebut, en anteriors ocasions, el premi literari més ben dotat del món, amb un milió d’euros per al guanyador (el Nobel, que premia una trajectòria sencera, té una dotació de 950.000 euros). “Persistir val la pena, jo en soc un clar exemple”, ha dit la guanyadora, encara sense alè, al davant dels més de mil convidats a la gala.
Si Sánchez-Garnica té 62 anys i gairebé una desena de novel·les publicades en què convida els lectors a viatjar a episodis de la història recent i en què, en paral·lel a la narració de grans esdeveniments, hi ha lloc per a passions sovint turbulentes i il·lícites, la finalista, que rebrà 200.000 euros, és la periodista Beatriz Serrano, de 35 anys. Serrano es va estrenar com a narradora fa tot just un any amb El descontento (Temas de Hoy, 2023), novel·la amb un recorregut de vendes i crítica remarcable que disseccionava el malestar d’una treballadora d’una agència de publicitat enganxada als ansiolítics i als vídeos absurds de YouTube, i ara provarà de repetir l’èxit amb Fuego en la garganta.
"L'amor ens dignifica", diu la guanyadora
Totes dues guanyadores són de Madrid, encara que la ciutat no sigui protagonista de com a mínim una de les històries. Victoria, de Sánchez-Garnica, va ser una de les 1.070 novel·les presentades al premi Planeta, i ho va fer amb el títol provisional de Buenas noches y buena suerte i amb un pseudònim desorientador: Anna Akhmàtova (l’obra de la gran poeta russa i la novel·lista madrilenya tenen poques coses en comú). La nova història de l’autora de Mi recuerdo es más fuerte que tu olvido (2016) i Últimos días en Berlín (2021) –que va ser finalista al Planeta fa tres anys– arrenca a la capital alemanya poc després del final de la Segona Guerra Mundial. Des d’aquella ciutat encara devastada, la protagonista es veurà obligada a marxar als Estats Units, on farà d’espia dels russos durant una temporada. “El dret a la informació veraç i contrastada es troba al centre d’aquesta història”, ha assegurat Sánchez-Garnica. Igual que passa en altres novel·les de l'autora, l'espia acabarà tenint una aventura sentimental que li marcarà la vida –"l'amor ens dignifica", ha afirmat–, al mateix temps que assistirà a la creixent discriminació racial i a les accions de la xenòfoba i temible societat secreta coneguda com a Ku Klux Klan. Quan torni a Berlín, la protagonista de Victoria es convertirà en una locutora de ràdio molt coneguda i, a més de retrobar-se amb la seva família, viurà en directe la construcció del mur que va dividir la ciutat durant gairebé tres dècades, des del 1961 fins al 1989. Sánchez-Garnica ha volgut dedicar el premi al seu marit: "Al teu costat m'he convertit en una dona imparable".
A primer cop d’ull, la història que ha volgut explicar Beatriz Serrano sona menys transitada que la de la guanyadora. Fuego en la garganta és una novel·la iniciàtica amb tocs de fantasia en què una adolescent es rebel·la contra l’abandonament que va patir durant la infantesa. Anys després que la seva mare fos condemnada pel fet de sentir-se diferent, la noia descobrirà gràcies a un xat d’internet que té poders sobrenaturals, i a través de la comunitat d’internautes que li donen suport aconseguirà sobreposar-se a la ferida que arrossega des de petita. "Que m’hagin donat aquest premi sembla un error de Matrix –ha admès l'autora–. La meva protagonista té la capacitat de fer miracles, encara que el primer sigui matar una companya d'escola que s'ha rigut d'ella". La Blanca de la novel·la es converteix en una noia gòtica, "obsessionada amb personatges com Charles Manson i grups com Joy Division". "És una noia solitària que intenta connectar amb els altres. Prova de sobreviure, com tots nosaltres", ha conclòs Serrano.
Una vetllada sense tensions polítiques
Durant la vetllada de concessió del premi Planeta acostumen a coincidir a la mateixa Sala Oval del MNAC alts càrrecs polítics que en anteriors ocasions han evidenciat les tensions del moment. Després de les últimes eleccions, que han acabat amb victòria socialista tant al Parlament de Catalunya com l'Ajuntament de Barcelona i el Congrés dels Diputats, la majoria d'autoritats se saludaven amb la sintonia de formar part del mateix partit. Salvador Illa, president de la Generalitat, arribava somrient poc després de Jaume Collboni, alcalde de Barcelona. Hi havia també dues conselleres, Sònia Hernández, de Cultura, i Esther Niubó, d'Educació; i tres ministres del govern de Pedro Sánchez: Óscar Puente, de Transport i Mobilitat Sostenible; Ernest Urtasun, de Cultura, i Jordi Hereu, d'Indústria i Turisme (i exalcalde de Barcelona). També hi eren els reis espanyols Felip VI i Letícia, als quals el president del Grup Planeta, José Creuheras, ha adreçat un "desig" cortesà: "Que caminem junts agafats de la mà amb l'esperit de ses Majestats per fer un món millor".
Els protocols de seguretat deguts a l'assistència dels reis, que han estat rebuts amb un aplaudiment sostingut, han complicat l'accés al MNAC, tot i que el sopar ha començat puntual, a les nou, amb l'assistència de nombrosos autors, entre els quals hi havia Víctor Amela, Carme Riera, Santi Balmes, Espido Freire i Manuel Loureiro. Si durant la roda de premsa de presentació dels finalistes es va recordar a dos membres del jurat que han mort durant l'últim any, Rosa Regàs i Fernando Delgado, aquest dimarts mateix transcendia la notícia de la mort de l'autor xilè Antonio Skármeta, que havia guanyat el Planeta l'any 2003 amb El baile de la victoria. Dues dècades més tard, Paloma Sánchez-Garnica oferia una versió sintètica d'aquell mateix títol, Victoria.