“Un és guapo tota la vida, i no cal ser guapo per ser-ho”

L’artista Marcel·lí Antúnez i la Begoña es van conèixer mentre estudiaven belles arts, a principis dels 80. “Ella és una dona molt guapa, espectacular, alta. Jo, en canvi, per a ella era una persona a evitar”, diu Antúnez, que explica que van haver de passar uns quants anys perquè ella s’interessés per ell. “L’any 79, uns quants col·legues vam crear La Fura dels Baus. Podríem haver estat una flor d’estiu, però l’any 84 la nostra vida va canviar. Vam passar de tocar en escoles i festes majors al mercat internacional. Havíem actuat a Tortosa i Alcarràs i ara viatjàvem al Japó, Mèxic, Veneçuela, Caracas… Havíem estrenat Suz o Suz, per mi el millor que ha fet la Fura”, recorda l’artista. 

Va ser aleshores, diu Antúnez, que la Begoña finalment es va fixar en ell. Hi va contactar a través del seu representant i van tenir una cita. “Vam començar discutint, però el que podria haver estat un desastre no ho va ser: fa trenta-cinc anys que estem junts”. “La Begoña és una dona amb un caràcter molt fort, és de mare cubana i pare basc. És artista, també, i el que més em va impactar és que era –i és– molt bona. Hi havia una admiració mútua i això és el que ens va unir”, afirma Antúnez.  

També els fills els han unit molt. “Vam tenir una joventut llarga, portàvem 10 anys junts quan va arribar la primera”. Tot i que tots quatre viuen i treballen a Barcelona, alguns dels records familiars més especials els han viscut en una casa aïllada de tot al Moianès. En té un quadre penjat a l’estudi del Raval, on ara prepara l’obra Natura Centrum Est, i és el seu refugi al món.  “Ni tan sols s’hi veuen cables elèctrics”, diu l’artista, que fa la reflexió que als humans hi ha dues coses que els distingeixen: que depenen de la natura i que formen part d’un clan. “La família és el que ens queda dels clans que corrien en boles per allà. No és l’única fórmula, nosaltres hem tingut èpoques amb relacions molt intenses i conviscudes amb la gent amb qui hem treballat. Tot i que sembla que a la societat només la família tingui aquest espai de clan, hi ha moltes més fórmules”, assenyala. 

En els moments difícils, diu, la parella és un acompanyament important. “Un està per l’altre, i no perquè hi hagi d’estar, sinó perquè vol ser-hi”, afirma. L’amor, afegeix, és “una barreja de ganes de ser-hi i de lleialtat, d’ajudar igual que t’ajuden a tu”. “L’amor és un instint que ens ajuda a viure i que demana que hi posis de part teva”, diu Antúnez, que del fet d’estimar també en destaca la bellesa: “La bellesa amb els anys se’n va, però no importa, perquè un és guapo tota la vida, i no cal ser guapo per ser-ho”.