La guerra comercial arriba a Europa (i ve carregada de males notícies)

BarcelonaEl dogma del lliure comerç fa aigües. Després d'anys de laissez faire, tornen els aranzels. Amb la presidència de Donald Trump als Estats Units, Washington va obrir diverses disputes comercials amb la Xina que Joe Biden no ha fet més que incrementar. La Unió Europea s'hi ha acabat afegint: els últims damnificats, els productors de carn de porc europeus (el porcí és un sector molt potent a Catalunya), víctimes col·laterals d'una nova escalada aranzelària entre Pequín i Brussel·les que també ha afectat el conyac francès i els cotxes de luxe per la banda europea, i els vehicles elèctrics, la vainilla o les canonades d'acer xineses. ¿Occident està entrant en una guerra comercial? Per què augmenten els aranzels?

Malgrat que de moment les discussions se centren en uns quants productes, les escalades aranzelàries acostumen a afectar productes que no tenen res a veure amb les discussions inicials. Això amplia els sectors afectats, i acaben suposant una generalització de les barreres comercials que deriva en costos més elevats per a les empreses importadores. Alguns experts apunten, de fet, que aquestes tensions comercials derivaran en preus més alts que impediran que la inflació torni als nivells prepandèmia.

Durant els últims 40 anys, el foment del comerç lliure ha sigut la política preferida per les cancelleries d'arreu del món. La Xina va ingressar a l'Organització Mundial del Comerç (OMC) el 2001 gràcies al president nord-americà Bill Clinton, que va actuar de "Ciceró", recorda Pere Joan Plaza, professor de l'Escola Superior de Comerç Internacional de la Pompeu Fabra (ESCI-UPF) especialitzat en política comercial europea. Clinton, que també va ser l'artífex del NAFTA (l'acord de lliure comerç entre els EUA, Mèxic i Canadà), era un dels principals defensors de la teoria del desenvolupament, que argumentava que l'obertura als mercats exteriors de països en vies de desenvolupament no només fomentava el creixement sinó que acabava derivant també en reformes polítiques de caràcter democràtic a través de la creació d'una classe mitjana, una visió compartida arreu d'Europa.

"Això en el gegant xinès no s'ha produït", apunta Plaza. "No ha passat", afegeix Mark Jeffery, també professor d'ESCI-UPF especialitzat en dret i política comunitaris. Al contrari, tot i el desenvolupament econòmic evident de l'economia xinesa, el Partit Comunista es manté com a única formació política del país i, amb Xi Jinping de president, ha agafat una deriva encara més autoritària que en dècades anteriors.

"La UE s'adona que ha estat actuant amb el lliri a la mà", explica Plaza, per la qual cosa ara intenta posar límits al lliure comerç. "Ha fet una nova lectura a la política comercial", afegeix, amb la introducció cada cop més insistent d'"objectius no comercials" als acords amb els quals arriba amb tercers països, com ara imposar estàndards de polítiques laborals o de respecte als drets humans. "Hi ha una condicionalitat política més elevada", comenta.

Malgrat el canvi de rumb, però, la UE sempre intenta anar "amb molta cura" de tenir un mínim de respecte per les normes internacionals, apunta Jeffery. Tot i que les tarifes als cotxes elèctrics xinesos "han apujat la temperatura" de les relacions amb Pequín, la política de la UE serà la de "negociar" i anar "pas a pas", en la mesura del possible mantenint les converses en el marc de l'OMC. "La UE intenta mantenir una certa elegància i el discurs oficial és el de la multilateralitat, respecte a les regles de joc i la separació dels estats per no distorsionar la competència als mercats internacionals", comenta Plaza.

Justament en aquesta distorsió dels mercats per les ajudes governamentals és on s'ha agafat ara Brussel·les per imposar els aranzels al vehicle elèctric xinès. Des que el 2018 l'agència estatal de gestió d'actius de la Xina va publicar una guia per la inversió en tecnologia verda, la quantitat dedicada a aquesta finalitat no ha parat de créixer i ha situat el país al capdavant de les inversions verdes al planeta. En total, la Xina va destinar l'any passat 546.000 milions de dòlars a inversions en tecnologia verda, des de vehicles elèctrics fins a panells solars, passant per l'energia eòlica o les bateries. Aquesta xifra triplica els 180.000 milions invertits pels 27 estats de la UE i gairebé quadruplica els 141.000 milions dels EUA. A nivell industrial, al món es van invertir 79.000 milions de dòlars en plantes manufactureres de baixes emissions, el 90% de les quals en territori xinès, segons un estudi de Bloomberg.

De fet, la indústria xinesa s'ha posat les piles en l'última dècada i les companyies europees ho han notat. El cotxe més venut a Espanya l'any passat va ser l'MG ZS, fabricat a la Xina. I l'automoció tradicional no és l'únic punt on destaca la innovació industrial: la Xina va exportar el 2023 430.000 cotxes elèctrics a la UE valorats en uns 10.000 milions d'euros, més del doble que dos anys enrere. De fet, el dèficit comercial europeu amb el país asiàtic es va multiplicar gairebé per tres entre el 2013 i el 2022, tot i moderar-se fa un any.