L’encanteri de Harry Potter continua: “Tinc la sensació que J.K. Rowling va inventar el Nadal”

BarcelonaAviat farà 25 anys que piles de preadolescents sortien a l’hora del pati amb un llibre no obligatori a les mans sobre un mag anomenat Harry Potter. 25 anys que el nen de la cicatriu al front entrés a les cases catalanes per abduir els més petits de la família amb el primer llibre, Harry Potter i la pedra filosofal (publicat per Empúries la primavera del 1999, per Salamandra en castellà el 1998 i per Bloomsbury en anglès el 1997, una edició amb una tirada inicial de només 500 exemplars, que actualment està valorada en més de 20.000 euros). Ara Empúries en llança una edició especial limitada per començar la celebració, que inclou la il·lustració del mapa de Hogwarts de Levi Pinfold, la icònica il·lustració de Jonny Duddle i dibuixos originals de l’arxiu de J.K. Rowling. A més, prepara L'almanac de bruixeria de Harry Potter per al novembre, que serà un complement gràfic de la saga en què els lectors podran descobrir indrets màgics, estudiar la ciència de les varetes i observar bèsties fantàstiques.

Aquest infant que dormia en un armari a casa dels seus odiosos tiets i al qual una misteriosa carta li va canviar la vida obrint-li la porta a un món màgic ple d’amics incondicionals va suposar l’entrada de molts infants i adolescents a la lectura, molts dels quals no estaven acostumats a llegir. Alguns d’aquells adolescents són avui en dia escriptors.

"Em vaig llegir tres cops cadascun: en català, castellà i anglès", explica Selena Soro, autora de Misteris de la boira (Columna). De fet, la saga de J.K. Rowling va ser la llavor d’aquesta bilogia. "Vaig pensar: jo vull fer una cosa així": l’escriptora volia transmetre totes les emocions que ella havia viscut i que la gent s’estimés els seus personatges com ella s’estimava el Harry, l'Hermione, el Ron i els altres. "Tinc la sensació que Rowling va inventar el Nadal, un món on la majoria d’adolescents voldrien viure, i això connecta molt amb la màgia de l’adolescència", afegeix l’escriptora, que també en subratlla un humor reeixit.

La Gala, una nena que viu en un poble aïllat per la boira, és la protagonista de la saga de Soro, que emprèn un viatge cap a la Terra Fosca per derrotar el tirà Kavega. Aquesta fórmula s’anomena el camí de l’heroi i, com altres autors, també la fa servir Rowling. Hi suma tot d’elements clàssics de la literatura fantàstica com el personatge del savi o de l’amic bon jan, que són claus perquè "li funcionen a la perfecció", diu Soro.

Mariló Àlvarez, autora de Guia avançada per a pringades espacials (Chronos), entre d’altres, i IX Premi Memorial Agustí Vehí-Vila de Tiana per la novel·la Suïcidis S.A. (Alrevés), té l’exemplar d’El pres d’Azkaban desfet de tants cops que l’ha llegit. Era el seu "llibre de confort", on sabia que almenys "hi estaria bé una estona". Per a aquesta escriptora i editora, gràcies a l’univers de Rowling va descobrir autores com Octavia E. Butler o Ursula K. Le Guin amb El mag de Terramar, llibres que s’han recuperat amb força en part gràcies a l’èxit del mag de Hogwarts. Un èxit que per a la valenciana Àlvarez rau en el fet que la saga de Rowling incorporava una mirada més adulta que el que es podia trobar a les seccions de literatura juvenil de la biblioteca del seu poble, que saltaven de les prestatgeries de 12 anys fins a les de 14 anys. "El que arribava o el que jo reconeixia com a lectora era més infantil i Rowling cobria aquest buit que per a mi era físic", explica l’escriptora, un fet que considera que l’ha influenciat a l’hora d’escriure "per a un públic juvenil, però sense infantilitzar-lo, sobre temes i arguments que els són propers, però tractant-los com a adults".

Una altra de les influències que n’ha rebut és la barreja entre elements fantàstics i històries quotidianes arrelades a la realitat que pots relacionar amb el teu dia a dia, especialment per a la generació nostàlgica de finals dels 80 que, com ella, tenien la mateixa edat que el protagonista i anaven creixent a mesura que es publicaven els llibres. Com ella, "havien de matinar per anar a l’escola i menjar-se classes que no els hi agradaven", diu Àlvarez, que recorda amb més entusiasme els passatges quotidians que els d’aventura.

La caiguda d’un mite

La influència del fenomen Harry Potter és evident, però molts escriptors en reneguen per la ideologia de Rowling, que s’ha posicionat els últims anys com a feminista transexcloent. "És la caiguda d’un mite", diu Soro. "El problema és la reinterpretació de l’obra que en fa ella mateixa, que ha arribat a dir que els mortífags [els deixebles del malvat Voldemort] són persones trans", afegeix Àlvarez.

Les dues escriptores accepten fer un exercici de dissociació entre obra i autora, i es pregunten quant de la seva ideologia hi havia als llibres, on ja llavors van trobar a faltar diversitat. "Tothom és heterosexual i no es contempla res més", diu l’autora de Misteris de la boira, que va voler introduir el lesbianisme com una característica més d'un personatge que no entrés dins del conflicte. I conclou amb ironia: "Quan va dir que les dones trans no eren dones vaig començar a pensar que la falta de diversitat als llibres no era casualitat".

25 anys de Gemma Gemec i Ben Babbaw

L’any vinent també farà 25 anys de la primera traducció en català de Harry Potter, una traducció molt comentada entre els lectors per les decisions atrevides de la traductora Laura Escorihuela, especialment per noms com Gemma Gemec (Moaning Myrtle en anglès), Ben Babbaw (Peter Pettigrew), la professora Coliflor (Sprout) o la Ronda d’Alla (Diagon Alley), i també per Pau Parra (Dennis Creevey), que segons explica era el nom real d'un amic seu. Va intentar ser fidel a les bromes, jocs de paraules i al·literacions de l’obra original, que l’edició en castellà, en canvi, no va respectar. Ho va fer així fins al tercer llibre, quan la Warner li va demanar una cessió de drets gratuïta per utilitzar la traducció per a les pel·lícules i el marxandatge. S'hi va negar i Xavier Pàmies va assumir les traduccions següents. Ho reviu com "una gran sort" que li ha obert moltes portes i la volada que va agafar la seva traducció li fa il·lusió: "Hi ha gent que m’ha escrit dient-me: «Vull estudiar traducció perquè em vaig llegir la de Harry Potter»".

Escorihuela era estudiant de segon de carrera quan va traduir el primer llibre durant el seu Erasmus a Lió als ordinadors de la biblioteca de la universitat, en una sala fosca sense finestres, i els dies que la van tancar per la Festa Nacional de França, va traduir a mà en una llibreta i sense internet des del pis on residia. Va trigar cinc mesos, el temps que Empúries li va donar, molt més que en el cas del segon llibre, que va traduir en 30 dies dedicant-hi 14 hores cada jornada fins que el dia se li va convertir en nit: "Com que m’ho havia organitzat per dies no me’n podia anar a dormir fins que hagués acabat i vaig acabar traduint de set de la tarda a set del matí". La història del mag de Hogwarts la va captivar tant que a altes hores de la matinada deixava de traduir i continuava llegint, tot i que ja n’havia fet una primera lectura, explica.

Trobar Harry Potter de casualitat

Fins llavors Escorihuela havia traduït només dos altres llibres sense gran repercussió. L’editor Ernest Folch, amb qui convivia a Barcelona, li va oferir la novel·la de Rowling i li va dir: "Sembla que aquest es vendrà una mica més". Folch havia trobat la història de Potter de casualitat a la Fira del Llibre Infantil de Bolonya, on va anar amb el seu pare, Xavier Folch, que al final del dia li va donar un consell: "A qualsevol fira el més important és anar a fer una passejada". Fent-li cas va veure un ninot d’exposició a la llavors petita parada de Bloomsbury –l’editorial anglesa que es va quedar el llibre després de la negativa d'una desena de segells– i es va emportar unes proves, que el van captivar aquella mateixa nit a l’hotel. L’endemà va fer l’oferta a l’agent internacional Christopher Little per només 100.000 pessetes de l’època (600 euros). Quan van publicar el llibre van portar Rowling a Barcelona i "va ser un fracàs". "Van venir tres periodistes i no va passar res", diu Folch. No és fins a finals del 99 que comença a agafar força a Anglaterra i que l’edició americana de Scholastic es mou fins que la revista Time li dedica la portada. "Això és el detonant, a partir d’aquí esclata" el fenomen que convertiria l’autora en una de les persones més riques del món: vendria més de 500 milions de llibres de tota la saga arreu del món, un milió dels quals són en català.

La influència de la saga en el sector editorial és evident per a l’editor. "Sense Harry Potter no s'entén el fenomen actual de les sagues. És un abans i un després en la història de l’edició del gènere juvenil i de gèneres com el fantàstic, i és el que inaugura la globalització en el món de l’edició com a fenomen, mundial, global i simultani amb el llançament del tercer llibre". A més, és l’últim gran fenomen abans de la digitalització, "sense llibre digital, ni Twitter, i amb un internet precari", apunta, i "el primer fenomen modern de llibre fan per a adolescents": "El primer llibre que fa que nens de 12, 13, 14 i 15 anys llegeixin compulsivament".  

Les altres sagues