Assetjament escolar
Suplements03/10/2024

«Has d'admetre que el teu fill també fa 'bullying'»

Els casos de presumpte assetjament escolar detectats han crescut un 200% en els darrers tres cursos

This browser does not support the video element.

BarcelonaFas fàstic, 'guarra', anormal, marginada, inútil... Són paraules gruixudes, però que a molts alumnes els poden semblar habituals i que probablement també van haver de sentir l'Ari i l'Antonio, els actors protagonistes dels vídeos que des d'aquest dimecres inundaran la televisió, les marquesines del transport públic i, sobretot, les xarxes socials, principal mitjà de comunicació d'adolescents i joves. L'Ari i l'Antonio interpreten una adolescent i un nen que han patit assetjament escolar i a qui les males paraules se'ls apareixen contínuament, amb la paradoxa que els actors, igual que els seus personatges, també van patir bullying. "Vaig patir per ser diferent i perquè tenia sobrepès", recorda l'Ari, i afegeix que va ser víctima d'un "bullying invisible", ja que no va patir agressions físiques ni verbals, però sí un fort aïllament social. "Hi havia pares que em veien cada dia sola asseguda a les escales i ningú va fer mai res", recorda.

Aquests dos joves són només dos dels alumnes que han patit assetjament escolar, però segons les dades del departament d'Educació, en els darrers tres cursos la Unitat de Suport a l'Alumnat en situació de Violència (USAV) ha atès 2.206 casos de presumpte assetjament a l'escola. En aquests tres cursos el nombre de casos atesos s'ha disparat un 200%; un increment que no només implica que hagi crescut la violència als centres escolars, que també, sinó que també hi ha una sensibilització més gran davant d'aquesta xacra.

Cargando
No hay anuncios

Tot i això, encara hi ha molts casos invisibles en què l'entorn de l'alumne assetjat mira cap a un altre cantó. És a ells a qui va dirigida la nova campanya contra l'assetjament escolar d'Educació, que va ser ideada pel govern anterior i que amb un cost d'uns 700.000 euros s'ha convertit en una de les campanyes amb un pressupost més important de la conselleria.

Cargando
No hay anuncios

A diferència d'altres accions, en aquest cas la campanya també va dirigida als adults i no només als alumnes, interpel·lant-los a "buscar els senyals" per aturar l'assetjament. "Són ells qui han de detectar la red flag", ha insistit la consellera d'Educació i FP, Esther Niubó, durant la presentació de la campanya a l'Institut Teresa Pàmies de Barcelona. Per ajudar en la detecció també s'ha creat el web assetjamentescolar.gencat.cat, amb exemples de senyals que poden indicar que un infant o jove està patint assetjament.

Les famílies, la clau

"La violència que com a societat tenim fora s'escola a les aules, per això tenim casos de grassofòbia, racisme, masclisme i capacitisme", denuncia l'educadora social de la cooperativa Fil a l'agulla, Lídia Casanovas, acompanyada de la coordinadora de coeducació, convivència i benestar (COCOBE) de l'Institut Alt Foix, Patrícia de Andrés, en la taula rodona que s'ha organitzat al Teresa Pàmies davant una cinquantena d'alumnes.

Cargando
No hay anuncios

Totes dues posen èmfasi en el paper dels adults (docents, però també mares i pares) a l'hora de poder prevenir, detectar i gestionar situacions de bullying. "Les famílies són clau, però necessitem ser conscients que l'assetjador no és algú extern i que tots tenim la capacitat de fer mal. És important que les famílies siguin conscients que no només han d'intentar protegir els seus fills davant l'assetjament, sinó que com a pare has d'admetre que el teu fill també pot fer bullying i parlar-ne", insisteix de Andrés. En aquest sentit, les dues professionals expliquen que cal crear una cohesió entre famílies i escola, però també entre l'equip directiu i el claustre per tal que sàpiguen diferenciar què és una situació d'assetjament i què és normal. "Tenir conflictes no és dolent, però hi ha d'haver una línia vermella que a vegades és difusa", detalla la COCOBE.

Tot i haver destacat el paper de les famílies, Casanovas i de Andrés no obliden el professorat. "Si com a docent notes que a l'escola l'alumne no se sent com a casa, t'has de preguntar per què", diu l'educadora social. I continua: "Si hi ha assetjament és perquè abans hi ha hagut dinàmiques de discriminació que han quedat impunes". Ara bé, Casanovas reitera la necessitat de donar recursos als docents per fer front al bullying. "Han de tenir una formació per tenir una mirada que doni seguretat a l'alumne assetjat perquè tingui la confiança d'explicar-ho. No tothom està capacitat per fer-ho i aquesta visió l'hem de tenir sobre la taula", conclou.

Cargando
No hay anuncios
Senyals per detectar casos d'assetjament escolar
  • A casa<ul><li>Problemes psicosomàtics, com mal de panxa, problemes de son, ansietat, angoixa, trastorns alimentaris, etc.</li><li>Evidències físiques com ferides, marques, blaus, cremades, autolesions, etc.</li><li>Canvis de comportament, com no voler anar a l’escola ni a altres activitats socials, mostrar-se irritat o frustrat, distant, alienat/da i desanimat/da.</li><li>Mostrar-se en estat d’alerta o alarma constantment davant dels aparells electrònics, fins i tot quan dorm.</li><li>Mostrar-se enfadat/da, depressiu/iva i/o frustrat/ada després d’utilitzar l’ordinador o després d’un missatge o una trucada.&nbsp;</li></ul>
  • A l'escola o institut<ul><li>Canvi dràstic en el rendiment i la motivació acadèmica.</li><li>Alteració sobtada emocional que es reflecteix en el seu comportament.</li><li>Desaparició o trencament de les seves pertinences personals.</li><li>Exclusió per part del grup.Marques físiques o autolesions</li></ul>