Belén Barenys: "Has d'assumir que en el futur tu també pots ser una mare com la que ara tant critiques"
Actriu, cantant i mare de la Bimba, d'un any i nou mesos. Estrena a la Sala Beckett 'Del fandom al troleig. Una sàtira del bla bla bla', escrita i dirigida per Berta Prieto. La Belén hi interpreta una colla de papers al costat de la còmica Judit Martín i també n'ha escrit la música original. L'obra és una comèdia surrealista sobre l''overthinking' i l'estupidització provocada per la sobredosi d'informació banal que cada dia ens cau a sobre.
BarcelonaFa anys que treballo amb la Berta Prieto i una broma nostra recurrent és que la seva mare no pot venir tranquil·la a veure una funció perquè la relació maternofilial sempre acaba sortint en totes les obres, amb l’humor àcid i cínic que caracteritza la seva filla.
La mare convertida en l'ase dels cops... Interessant.
— En aquesta peça que estrenem ara, es retrata la mare de la protagonista com una dona exageradament perfeccionista i exigent, però crec que la Berta, per primer cop, també s'enriu del paper que juguem les filles amb les nostres mares, a qui sovint ens oblidem d'entendre i de perdonar. Un dels personatges que jo interpreto és la Paula Miró, la protagonista, una noia que davant d'una mare dura es torna una filla cínica i insensible.
I què et fa pensar, a tu, tot això?
— Que quan ets jove resulta fàcil culpar els teus pares de totes les coses dolentes que tu ets o que et passen. Però arriba un moment que has de saber passar pantalla i veure l’altre costat dels pares. Has d'entendre que, tot i que fessin coses malament, ho estaven intentant fer el millor que podien. I has d'assumir que en el futur tu també pots ser una mare com la que ara tant critiques.
Al final, els testos s'assemblen a les olles.
— És que arriba un punt a la vida on més que perdonar els pares, els acceptes tal com són i tires endavant. Això et permet estimar-te'ls des d'un altre lloc. Des que soc mare admiro moltíssim més els meus pares.
Tens vint-i-cinc anys i ja ets mare. Què et pregunten les amigues?
— La meva maternitat els desperta moltes preguntes perquè pràcticament ningú del meu entorn ha sigut mare. Senten curiositat pel part, per exemple. Però he passat èpoques que m’ha costat molt parlar de la maternitat. Tenia la sensació que el meu dia a dia era una mica banal i que no tenia gaire interès. Tota l’experiència de la maternitat és una gran sorpresa i, per molt que t’informis, mai et pots imaginar què és fins que ho vius. No deixa de sorprendre’m com et reorganitza les prioritats, com et converteix en una persona que no sabies que eres.
No és fàcil conciliar maternitat i carrera d'actriu.
— Per tenir un problema de conciliació entre feina i maternitat el que necessites és tenir feina, i en la professió d’actriu no sempre en tens. Jo he passat per èpoques llargues sense cap projecte, i el problema no ha estat la conciliació sinó l'economia. Ser actriu t'obliga a conviure sovint amb la precarietat i la inestabilitat, coses que no tranquil·litzen gaire si tens fills.
O no tens diners o no tens temps.
— Tant jo com la meva parella tenim professions que ens agraden, i quan arriben èpoques en què hem de treballar molt i no podem veure tant la nostra filla, el sentiment és contradictori: per una banda, ho passes fatal i sents una gran culpa, però per l’altra quan no estem amb ella estem dedicant-nos a feines que ens fan feliços i ens completen, i això és un gran privilegi. El que sovint ens ha salvat són els meus pares i la sogra, sense els quals no podríem fer el que fem.
Què et resulta especialment difícil?
— Des que soc mare, em costa trobar moments d’estar sola per fer compondre o dibuixar o escriure. Trobo molt difícil ser creativa en coses no vinculades a la feina. Activitats que abans feia en les meves estones lliures, ara no les faig mai perquè no tinc gaires moments per estar sola, i els pocs que tinc els he de dedicar a les coses urgents, a fer rentadores o enviar mails. M’he de centrar en ser una persona adulta, funcional i organitzada perquè els nens necessiten ordre i rutines.
Explica'm alguna sorpresa recent.
— Una cosa que em fa molta gràcia és que últimament la meva filla no em deixa cantar.
Què vols dir?
A la Bimba li encanta cantar i quan jo m'hi sumo em mira amb cara de trapella i em diu: “Mama noooo”. Em sembla irònic que una persona com jo, que es dedica a la música, a casa meva no pugui cantar. És una bona cura d’humilitat, perquè a la meva filla li és igual que a mi m’agradi cantar o que canti bé. No té ni idea que és part del meu ofici, però per algun motiu que desconec ha decidit que a casa pot cantar tothom menys jo.