Com he de gestionar l'adaptació a I3?

La meva filla comença I3 aquest curs. Com hem de gestionar el període d'adaptació? ¿És necessari si ja ha anat a l'escola bressol?

"El període d'adaptació és necessari sobretot en aquesta edat en què són molt petits perquè comencen en un centre nou, en una aula nova, amb companys nous, rutines diferents i, a més, ara ells són els petits d'una escola més gran. Aquest període els ajuda a entendre tots aquests canvis", explica Clara Mas Bassas, psicòloga i especialista en acompanyament emocional.

Per fer l'adaptació molts centres opten per dividir el grup en dos durant la primera setmana i començar amb menys hores i anar-les incrementant progressivament. "És un bon punt de partida, però sempre hem de tenir en compte que no tots els nens necessitaran el mateix temps d'adaptació. La clau és la comunicació amb el mestre, l'escola i la flexibilitat per tenir en compte les necessitats emocionals de cada criatura", assegura Mas.

Però què passa si un cop acabada l'adaptació continua plorant cada dia? Segons la psicòloga, quan a un nen la situació se li fa molt intensa cal una adaptació més personalitzada i sobretot que rebi confort físic amb abraçades, carícies i amb paraules com: "T'entenc", "No et preocupis", "Et vindré a buscar", "Tot anirà bé", "Et deixo aquí amb el mestre"... "És molt dur marxar quan el teu fill està plorant, però s'ha de confiar que el professional amb el qual es queda sabrà reconfortar-lo amb el seu plor", assegura. La psicòloga afegeix que el fet que plori és un bon senyal perquè vol dir que els nens mostren el que estan sentint, les seves pors i els seus neguits.

I els pares com ho han de gestionar? Han d'intentar transmetre tota la seva tranquil·litat a les criatures. "Se'ls ha d'ajudar tant en les emocions que són agradables (anar a una nova escola, conèixer nous amics, mestres, espais i jocs) com en les més desagradables, com ara la por, la vergonya, la timidesa". En aquest sentit, l'experta en acompanyament emocional alerta que mai s'ha de marxar de l'escola sense acomiadar-se del nen encara que això suposi que plori. "Donar-li el missatge que el pare o la mare poden desaparèixer de sobte no és bo. Ens hem d'acomiadar sempre i el comiat ha de ser curt; si el nen de sobte es posa a plorar no ens hem de quedar 20 minuts més", apunta.

L'hora d'anar-los a buscar

I encara afegeix dos consells més per als pares per a la setmana d'adaptació. El primer és anar explicant el que anirà passant, per exemple, de camí a l'escola amb una mica d'anticipació (no cal tres dies abans ni ser reiteratius), i incloure els fills en els preparatius comprant junts, per exemple, la motxilla o la cantimplora. "Així sabrà quines són les seves pertinences i, alhora, en tindrà cura", explica. I el segon consell, no haver de córrer ni quan els portem al matí ni quan els anem a buscar a la tarda perquè és un moment emocionalment molt intens per a les criatures. "Les mostres d'afecte són claus i cal reconfortar-los amb abraçades i carícies o posant-nos a la seva alçada mirant-los als ulls. Pot ser que quan els vagis a buscar, de sobte, es posin a plorar perquè treuen el neguit de tot el dia. Per tant, també s'ha d'estar molt atent a la recollida".