Hem de llençar els utensilis de cuina de plàstic negre?

BarcelonaDiversos titulars de premsa i notícies als mitjans han instat la gent, últimament, a desfer-se de qualsevol objecte de plàstic negre que tinguin a casa, advertint-los que poden contenir substàncies químiques tòxiques. Un estudi publicat el passat mes d'octubre a la revista Chemosphere va ser el que va donar peu a aquestes notícies. En l'estudi s'explicava que alguns d'aquests estris, com espàtules, safates o fins i tot joguines infantils, poden contenir unes substàncies que es coneixen com a retardants de flama.

Però saber si representen un risc per a la salut és una qüestió més complexa. Altres estudis fets anteriorment havien demostrat que aquests retardants de flama poden filtrar-se des dels plàstics, especialment quan s'escalfen. Tot i que l'exposició a nivells elevats d'aquestes substàncies químiques s'ha relacionat amb efectes greus per a la salut, no està clar en quina mesura un article domèstic concret pot augmentar el risc.

I per què hi ha aquestes substàncies a les espàtules?

Els fabricants d'aquests productes van començar a afegir retardants de flama a productes com televisors i ordinadors a la dècada dels 70 per frenar la propagació del foc. Però les empreses han hagut d'eliminar-los progressivament, ja que alguns estudis realitzats en les dues últimes dècades han demostrat que són tòxics i poden ser cancerígens per als animals i els éssers humans a alts nivells d'exposició. Tot i això, algunes d'aquestes substàncies químiques han reaparegut en estris domèstics de plàstic fabricats a partir del reciclatge de residus electrònics, ja que la normativa que limitava l'ús de certs retardants de flama no s'aplicava en aquests materials reciclats.

El fet que les substàncies químiques prohibides hagin aparegut en productes domèstics demostra que "poden afectar-nos per segona vegada si no anem amb cura", segons alerta Joseph Allen, professor de salut ambiental de la Universitat de Harvard, que ha estudiat els riscos per a la salut dels retardants de flama.

La gent no pot saber quins articles de plàstic negre poden contenir retardants de flama, però en el nou estudi els investigadors van trobar que aquestes substàncies químiques estaven presents en 17 dels més de 200 productes domèstics que van analitzar. Es va descobrir que alguns d'aquests productes contenien decaBDE, un retardant de flama relacionat amb el càncer que l'Agència de Protecció del Medi Ambient dels Estats Units va prohibir el 2021 basant-se en estudis que havien demostrat que era perillós per a la salut humana. La Unió Europea va començar el 2004 la prohibició dels retardants de flama bromats i va ampliar-ne les restriccions el 2008. El problema és que aquests tòxics han tornat a aparèixer gràcies al procés de reciclat de plàstics.

Quins són els riscos per a la salut?

Alguns estudis fets en animals i en éssers humans han relacionat l'exposició als retardants de flama amb riscos més alts de càncer, alteracions endocrines i efectes sobre la salut reproductiva i el neurodesenvolupament.

Un estudi publicat a principis d'aquest any va demostrar que les dones embarassades exposades a aquestes substàncies químiques pel seu ús en l'electrònica, els tèxtils i els materials de construcció tenien un risc més alt de part prematur. Altres estudis han demostrat que els fills de dones exposades a alts nivells de retardants de flama durant l'embaràs tenien més possibilitats de patir dèficits de desenvolupament neurològic més endavant a la seva vida.

Algunes d'aquestes substàncies químiques, com els èters difenílics polibromats (PBDE) –que es fan servir com a retardants de flama en la fabricació de components per a aparells elèctrics i electrònics, en la fabricació de materials per a la construcció i en el tractament d’ignifugació de productes tèxtils– també han estat relacionats amb més risc de malalties a la tiroide. Els mecanismes exactes d'aquests efectes no estan clars. Una teoria és que l'estructura d'aquestes substàncies químiques és tan semblant a la de les hormones tiroidals que pot provocar un mal funcionament de la tiroide.

"Les malalties tiroidals són cada vegada més freqüents entre la població dels Estats Units i ningú sap realment a què es deuen", explica Heather Stapleton, química mediambiental de la Universitat de Duke. “Però es creu que les exposicions ambientals podrien estar desenvolupant un paper clau en aquest creixement".

Tot i això, els científics han de respondre a una sèrie de preguntes com ara quins nivells d'exposició provoquen els efectes més greus per a la salut i quin grau de risc pot comportar l'ús quotidià dels articles de plàstic negre. El nou estudi, que va ser realitzat per l'organització de consumidors Toxic-Free Future, va basar les seves estimacions en els nivells de toxines en la investigació publicada en un document del 2018. Aquest estudi va sotmetre a proves d'estrès els estris amb més concentració de retardants de flama submergint-los en oli calent durant 15 minuts. Stuart Harrad, professor de química ambiental a la Universitat de Birmingham i un dels autors de l'estudi, va descriure aquest mètode de cocció com "el pitjor de tots els possibles". Tot i això, Joseph Allen llança un missatge més tranquil·litzador: "En condicionals normals d'ús, és molt poc probable que aquestes substàncies químiques arribin als aliments amb nivells significatius que ens hagin de fer preocupar", assegura.

Haig de tirar aquests productes?

Donada la incertesa científica, no tots els experts estan d'acord amb el fet que no sigui segur utilitzar aquests productes. Però amb el que sí que estan tots d'acord és que s'han de tractar amb cura. Els experts suggereixen que s'eviti deixar aquests utensilis de plàstic en olles o paelles calentes. També aconsellen no reescalfar els aliments en recipients de plàstic negre i asseguren que s'han de llençar els articles d'aquest plàstic que estiguin esquerdats o amb bonys per evitar el risc que alguns fragments del plàstic puguin contaminar els aliments.

Megan Liu, responsable de ciència i política de Toxic-Free Future, reconeix que és difícil evitar del tot el plàstic negre, però assegura que és possible minimitzar l'exposició que hi tenim. Ella, per exemple, segueix comprant sushi per emportar, però un cop arriba a casa el posa en un plat i no el deixa a la safata de plàstic negre on estava a la botiga, explica. Stapleton, per la seva banda, diu que ell per cuinar utilitza una cullera de fusta i utensilis metàl·lics, però segueix fent servir una espàtula de plàstic negre només per cuinar els ous perquè és la que li permet cuinar-los com li agraden i no ratlla la paella antiadherent. "Tot s'ha de fer amb moderació", és el seu consell.