Regina Rodríguez Sirvent: "Un fill no és complet fins que no el comparteixes amb la gent que estimes"

BarcelonaA Les calces al sol parlo de la maternitat perquè la Rita cuida tres nens, però no gaire. De la meva estada als Estats Units, recordo que anava a buscar els nens a l'escola i veia que les mares americanes es retrobaven amb els fills com si vinguessin de la guerra del Vietnam. Jo me'n reia molt i resulta que ara jo soc pitjor que elles. Creia que aquestes rebudes no les faria mai i quan retrobo el fill gran soc la mare més intensa i efusiva.

Enyores res, de quan no eres mare?

— Enyoro els meus amics. Però també t'he de dir que pensava que enyoraria moltes més coses i no. De cop, el cervell canvia. Es modula. Hi ha una poda cel·lular. Avui estar bé amb els fills em sembla un pla fantàstic. Bé, gairebé sempre. I t'ho dic jo que he estat una tia que sempre m'ha agradat estar-me al bar amb amics i amigues. Ara, de sobte, prefereixo estar amb els fills i el marit. Això és un tipus nou de felicitat.

Han canviat gaires coses, en la segona maternitat?

— El que sempre et diuen amb el primer fill és aprofita-ho, que tot va molt de pressa. I tu penses: "Què dius, però si tot va lentíssim!" És una contradicció constant. Tot va lent perquè tot costa, perquè no dorms, perquè no saps fer res. En canvi, amb el segon, ets més conscient d'aquesta velocitat i, per tant, ho visc tot de manera més conscient. Mira, l'altre dia el petit em va dir mama per primer cop.

I com definiries aquest moment?

— És com si fins llavors el món fos en blanc i negre i, de cop, amb la paraula mama apareguessin els colors. Quan el fill et comença a parlar sobtadament sents una connexió molt brutal perquè el món ja no és tan fosc, tan confús, i tot es comença a perfilar. Notes com el llenguatge et connecta. Sento com una paraula pot fer tangible la relació amb el teu fill.

El primer fill va néixer durant la pandèmia.

— Volia donar mamar i no en sabia. No se m'enganxava. Em sagnava. Volia alletar i plorava. Era un drama. Vaig intentar fer un curs a través de la pantalla i no me'n vaig sortir. Però vaig lluitar i lluitar. Estava a punt d'abandonar i una amiga em va aconseguir una cita a l'hospital de Puigcerdà i em van explicar com fer-ho. Em va sorprendre molt la meva perseverança. Mai no havia lluitat tant per una cosa. Quan ho vaig aconseguir, va ser... Vaja, em va sorprendre molt que ho aconseguís. Amb la pandèmia, també vaig aprendre una altra cosa.

Quina?

— Que un fill no és complet fins que no el comparteixes amb la gent que estimes. Durant la pandèmia els avis o els amics no van poder fer un petó al meu fill fins que van passar sis setmanes després de néixer. I això va ser dur. Necessito que tota la gent que estimo també formin part de la vida dels meus fills.

Què més has descobert?

— Que amb els meus fills estic més a la banda dels nens que a la banda dels adults. De sobte, em fa mandra aplicar segons quins principis que se suposa que hauria d'aplicar pel fet de ser adulta. No vull. Prefereixo apujar el llindar de com se suposa que s'han de comportar.

A què dones importància?

— A socialitzar. Sempre s'ha donat molta importància al fet que un nen o un noi vagin a la biblioteca, a estudiar. En canvi, les qualitats socials sempre han estat infravalorades i per mi són importants perquè jo no sé ser d'una altra manera. Crec que saber estar amb gent és tant o més necessari que saber estar en una biblioteca. Sempre he protegit molt la socialització del meu fill gran.

Com, per exemple?

— L'altre dia vam anar al metge i li vaig demanar al nen que expliqués al metge què li passava. És un nen supersocial i ho fa encantat. M'encanta veure com s'espavila tot sol.

El naixement del segon va ser dur, oi?

— Va néixer de manera prematura i no sabíem si viuria o no. Vam estar tres mesos a l'UCI. Per això m'emociona molt veure'l somriure. Són coses que van molt més enllà de la raó. Quan em mira i em somriu, després de tot el que vam arribar a viure amb ell, és d'una potència galàctica. Tot allò no ho volem tenir gaire present. Va passar, ho vam superar. Cada fill té les seves coses i ja està. Disculpa. Hem de plegar de l'entrevista perquè el petit s'està menjant un dels meus llibres preferits.