"Hem sobreviscut deu anys publicant els llibres que ens donava la gana"

Barcelona"Vam començar a publicar llibres sense haver fet cap curs d'edició abans. N'hem anat aprenent sobre la marxa i hem rebut alguna bufetada, però a poc a poc hem entès el lloc on som. En tot aquest temps no hem tingut cap pilotasso, però no ens podem queixar. Portem deu anys i la nostra manera de fer ha canviat poc". Parlen Ramon Mas i Ricard Planas, els dos fundadors de l'editorial Males Herbes, que des de la tardor del 2012 han bastit un catàleg singular, personal i exigent a partir de tres pilars: l'aposta per autors que escriuen en català –joves i consolidats–, les traduccions i la recuperació de joies descatalogades. Tots dos eren lectors voraços i s'havien conegut al fanzín Les males herbes, que contenia, sobretot, narracions fantàstiques i de ciència-ficció. "L'editorial va néixer perquè volíem poder llegir en català la literatura que ens interpel·lava: la nostra vocació era més de publicar textos contraculturals que fantàstics –recorden–. Si el llibre ens interessa, no ens importa el gènere. Mai no ens hem limitat, en aquest sentit".

Els primers títols que van publicar il·lustren a la perfecció les seves paraules: hi ha Bressol de gat de Kurt Vonnegut, El regal de Gliese de Víctor Nubla i La rara anatomia dels centaures de Miquel Àngel Riera. "El primer any ens el va salvar Jo només il·lumino la catalana terra, de Valero Sanmartí –diuen–. Gràcies a aquest llibre ens van sortir els números. També va ser una ajuda anímica important". De seguida es van incorporar al catàleg autors que hi han publicat més d'un títol, entre els quals hi ha Max Besora, David Gálvez, Josep M. Argemí, Ruy d'Aleixo i Muriel Villanueva. "Un altre nom que va ser fundacional va ser el de Roger Peláez: havia escrit contes a la revista i, més endavant, a més de participar en moltes presentacions, ens va portar la novel·la gràfica Hegemonia persecutòria", comenten. De moment li han publicat dos títols més, un sobre el Procés i l'altre sobre la pandèmia.

Una editorial amb un llit plegable

A Mas i Planas els agrada referir-se a la comunitat de creadors que han tingut afinitat amb el projecte editorial com "la família Males Herbes". A la seu de l'editorial del carrer Guilleries de Barcelona hi havia viscut Mas durant anys. "Al despatx hi teníem un llit plegable per si algun autor necessitava passar-hi alguna nit –fan memòria–. Al principi érem només dos, però no sortien dos sous, amb el que publicàvem. Ara som tres i de moment cobrem!" L'última incorporació a l'equip, ara fa un any, ha estat la llibretera i editora Nura Nieto, que s'ocupa de la comunicació i les xarxes. "Treballar amb el Ramon i el Ricard és divertit –diu–. Recordo que el dia que em van entrevistar els vaig preguntar com es repartien la feina i la resposta no em va quedar gaire clara, però vam acabar rient. A Males Herbes hi ha un diàleg constant, aquesta idea de comunitat que expliquen és important, i me n'adono quan a les presentacions apareixen alguns dels autors del catàleg amb ganes de passar-s'ho bé".

"Hem sobreviscut deu anys publicant els llibres que ens donava la gana –assegura Ramon Mas–. Trenquem amb aquesta dinàmica del capitalisme segons la qual has de créixer molt per continuar existint. Nosaltres hem crescut només una miqueta i potser ens va millor així". "Fem el que volem, però sempre guiats per la literatura –afegeix Planas–. A mesura que han anat passant els anys ha quedat comprovat que no només publiquem extravagàncies i coses rares: el nostre criteri és literari i cada any publiquem uns quants títols indiscutibles, en aquest sentit". De moment, el 2022 han despuntat Guilleries de Ferran García, Aioua de Roser Cabré-Verdiell i Les males herbes de Jordi Masó. Els editors avancen que abans no s'acabi l'any sortirà El subhastador, de Joan Samson, "una joia d'intriga que frega l'horror escrita als anys 70", i publicaran també el seu primer còmic infantil, Hora zero, de Sebastià Roig i Toni Benages. "Del 2023, de moment només podem avançar una antologia de clàssics apòcrifs que ens ha fet Julià Guillamon. I hi haurà una bomba que ens guardem per d'aquí a uns mesos", diuen.

Cinc autors icònics de l'editorial Males Herbes

El músic i escriptor Víctor Nubla estava tan al cas de tot el que passava a Gràcia que mentre Mas i Planas ideaven l'editorial ja els va fer saber que els enviaria un text. El regal de Gliese va ser el primer dels quatre llibres que hi va publicar. "En Nubla va ser referent i mestre: els seus referents anaven de l'underground més bèstia fins a Terminator 2 –recorden–. Sempre sorties de casa seva amb alguna recomanació i lectura pendent". Nubla va morir el 31 de març del 2020, als 63 anys. Aquest 2022 han aparegut dues obres pòstumes seves: Biografies il·lustres de personatges breus (Males Herbes) i Cartes a Maria (Angle).

La trajectòria de Valero Sanmartí va ser breu, però fulgurant. Del seu primer llibre, inspirat pel blog Jo només follo a pèl, Males Herbes n'ha venut més de 5.000 exemplars. "Per a nosaltres és una xifra molt alta –diuen–. La primera edició de Jo només il·lumino la catalana terra va sortir el 2013 i vam anar reimprimint-la cada pocs mesos. L'any passat el vam reeditar i es va tornar a esgotar de seguida". Després de la novel·la escrita en el format tria la teva aventura Los del sud us matarem a tots (2016), Sanmartí va deixar de publicar.

"En Max va començar a aparèixer a les presentacions de Males Herbes de seguida. Havia publicat Vulcano a Labreu, que ens havia encantat, i de seguida va tenir una altra novel·la, La tècnica meravellosa", recorden. Aquesta aventura esbojarrada i metaliterària ambientada en un campus universitari va anar seguida d'una novel·la d'època, el Joan Orpí (2017) –que s'ha traduït a la prestigiosa editorial nord-americana Open Letter–; una novel·la pulp, La musa fingida (2020), i la recent La veu del seu amo (2022), centrada en les peripècies d'un gos petaner que acaba els seus dies convertit en un cíborg a l'espai exterior.

Jordi Masó és l'autor que més llibres ha publicat a l'editorial. "Ens va enviar el recull de relats Polpa i, tot i que vam trigar una mica més del que hauríem volgut a llegir-lo, quan ho vam fer no vam tenir cap dubte que havia de formar part del catàleg –fan memòria–. El llibre va sortir al 2016. Des de llavors li hem publicat tres reculls més i una novel·la". Masó entrega un nou manuscrit cada any. "Ja tenim el següent –avancen–. Tard o d'hora se'l reconeixerà com un dels grans autors del país. Potser caldrà que faci deu llibres més, però caurà pel seu propi pes".

L'antologia Extraordinàries va aparèixer el febrer del 2020, un mes abans del confinament pandèmic, i va presentar una quinzena d'autores fins llavors inèdites que escrivien fantàstic en català. "Va ser un punt d'inflexió per a l'editorial", reconeixen els editors. Entre elles hi havia Elena Bartomeu, que va publicar Fòrvid un any després a Males Herbes, Inés Macpherson, que debutarà pròximament a Spècula amb Els fils del mar, i Roser Cabré-Verdiell, que amb Aioua ha aconseguit molt bona repercussió entre la crítica i els lectors.