Hi ha cap diferencia d’edat ideal entre germans?

BarcelonaL'Organització Mundial de la Salut (OMS) recomana deixar passar almenys tres anys entre embarassos per afavorir la recuperació física i emocional de la dona. També hi ha estudis científics que afirmen que la diferència d’edat ideal entre germans seria d’entre un i quatre anys. En paraules de la pedagoga Àngels Mayor, és “evident” que després de l’embaràs i el part “tant la mare com el nadó necessiten una atenció de qualitat”. I afegeix: “Cal facilitar que el postpart i els primers anys siguin una experiència positiva per a les dones, els fills i la parella”, cosa amb la qual es pot garantir “la creació de llaços amb els fills que els ajudarà a millorar el desenvolupament”. Tot i això, assenyala la també mestra de l’Escola Gravi, “cada família, segons els seus hàbits i sistema de vida, pot prendre unes decisions o unes altres amb relació al moment de tenir fills”.

Quins pros i contres hi ha quan els germans tenen edats més i menys properes?

Mayor insisteix que, "per sort", no hi ha normes establertes, però afirma que “la realitat és que quan les edats són properes hi ha més complicitat i més connexions pel que fa a pensament evolutiu”. En canvi, quan la diferència és molt gran, “pot haver-hi una criança molt poc coincident, gairebé com dos fills únics, atès que poden estar en estadis molt distants del seu desenvolupament físic i mental”, apunta la pedagoga.

¿Que l’edat sigui propera garanteix que no hi hagi baralles o gelosia entre ells?

En les relacions entre germans hi pot haver competitivitat, gelosia i enveja, sobretot, "si entre ells es consideren rivals" i "es poden barrejar sentiments d’amor i odi", matisa Mayor. El naixement d’un germà pot viure’s com una certa pèrdua (el príncep destronat), una situació “del tot normal que farà que el gran hagi d’aprendre a compartir l’amor dels pares”. Amb els germans s'aprendrà “a discutir, compartir i negociar”, afegeix. Cal tenir en compte, però, que “els progenitors són el seu exemple a seguir” i, per tant, continua Mayor, “si es promou una bona convivència basada sempre en el respecte i es fomenta el bé comú de la família, els fills també ho aprendran”.

Quins avantatges pel que fa a la criança comporta el fet que els germans es duguin poc temps?

Per a Mayor, la criança de fills que es porten pocs anys “facilita l’organització familiar”, en tant que “hi ha horaris semblants”. També “poden tenir un joc compartit, es distreuen junts i amb les mateixes activitats, ja que tenen sinergies de complicitat, d’enriquiment mutu i més punts de connexió”. Si tot va bé, anticipa, “es faran grans i tindran interessos comuns, seran de la mateixa generació i fins i tot compartiran el mateix grup d’amics”.

Com ho viuen els pares?

El pas de zero a un fill és la situació més incerta. Tal com apunta Mayor, “no sabem com serà ni com ho farem, què ens canviarà, com ens haurem d'organitzar com a família...” Però d’un a dos fills o més, ja s’hauran modificat molts hàbits, "es tindrà un ritme après, els horaris ja s’hauran canviat i el petit s'adaptarà a la rutina de la família que ja està funcionant". Tot i això, assenyala, “s’agraeix quan el gran ja és una mica més autònom, es vesteix, menja sol i dorm tota la nit”.

Com podem treballar la culpabilitat en veure que fem créixer massa ràpid el primer fill per l’arribada del segon?

La pedagoga i mestra ens tranquil·litza i diu que el germà gran haurà gaudit de la situació de primogènit dos o tres anys i, per tant, “ja li hem ofert una exclusivitat que el segon fill no tindrà”. Major apunta que l’arribada d’un germà es pot concebre com un regal i tot i que en alguns moments els infants "poden estar tristos, dolguts o enfadats amb nosaltres i també tenir sentiments d’amor o odi cap al nadó". I afegeix que “caldrà parlar-ne i acompanyar-los en el nou procés”.

Què passa quan la diferència d'edat és gran?

Per a Mayor, quan les edats s’allunyen més potser els germans no tindran els mateixos interessos però el fet de compartir la mateixa llar i família "fomentarà els vincles de respecte interpersonals i la complicitat de pertànyer al mateix grup". Els aprenentatges d’una bona comunicació, gestió de les emocions i la paciència es treballaran, tanmateix, “des de ben petits, observant els germans grans, que esdevindran els seus referents”.