Per què hi ha pressa perquè s'acabi la infantesa?
La infància comprèn des del naixement fins als 12 anys
![Una nena amb sabates de taló](https://static1.ara.cat/clip/6158a0b7-5561-4665-8a87-1dd91ed12e65_16-9-aspect-ratio_default_0.png)
BanyolesA Catalunya, com en altres països d’Europa, s'estableix que la infància comprèn des del naixement fins als 12 anys. És una definició ajustada a la Convenció dels Drets dels Infants de les Nacions Unides.
El joc i el desenvolupament del cervell
Alison Gopnik, psicòloga especialitzada en infància, explica que els anys d'infantesa de qualsevol espècie tenen una relació directa amb les capacitats que ens calen desenvolupar, i per això els humans tenim una de les infàncies més llargues del planeta. Estem dissenyats per acumular tota mena d’experiències durant la infantesa mitjançant el joc, i al fer-ho, tal com diu Gopnik, els nadons i infants es converteixen en el departament d’investigació i desenvolupament de l’espècie humana.
Qui té pressa per fer-los créixer?
Tenim molt clar que les famílies no, perquè sabem que la infància és una etapa crucial, però com que formem part d’una societat competitiva i consumista, és fàcil confondre’ns, i de forma inconscient estem adultitzant la infantesa.
I què podem fer?
- Reconèixer i ser conscients del joc com a eina principal de desenvolupament. No ho diem nosaltres, hi ha innumerables referències científiques al voltant d’aquest tema.
- Revisem la càrrega extraescolar. Busqueu solucions si penseu que estan invertint massa temps en activitats que escurcen les hores de joc –extraescolars, classes de reforç o deures–. Coneixem famílies que parlant amb l’escola han aconseguit reduir-los.
- Respectem les etapes de joc. Ells us serviran de brúixola: retireu les joguines, observeu què fan i oferiu propostes que enriqueixin allò que realment els interessa posant a l’abast joguines i propostes que afavoreixin el joc lliure.
- Solucionem el dèficit de joc. Rebem moltes consultes de famílies que pensen que els seus infants no saben jugar, o que no juguen sols. No hi ha una resposta única davant d’aquesta situació: us recomanem l’ajuda d’un professional expert en joc.
- Vestim-los d’acord amb la seva edat, amb roba que no condicioni cap experiència de joc. La manera com ens vestim condiciona com ens comportem i com ens veuen els altres.
- Limitem el temps de pantalla.
- Procurem temps per no fer res.
Conclusió
Vivim en una paradoxa: valorem la infància però alhora la veiem com una fase a superar i oblidem que cal temps i una varietat d’experiències i habilitats, que només pot donar el joc, per desenvolupar completament un cervell complex i flexible. Ara més que mai, cal que actuem per preservar el joc i la infància.