Històries d'espies: l'elegant dama del sud que espiava trencant el cor dels enemics

BarcelonaAlguns espies ja saben que volen ser-ho de menuts. Altres s’hi troben per casualitat. Alguns estudien i es formen per ser-ho... i d’altres han d’aprendre sobre la marxa. Belle Boyd va ser d’aquest segon grup, en part perquè va néixer en un lloc i en una època en què a les dones els ensenyaven com ser una bona mare, esposa i, com a molt, a cosir i una mica d’art. La feina de la casa la feien les esclaves. Sí, Belle Boyd va néixer en una plantació dels Estats Units, en una família conservadora que va donar suport a la causa confederada durant la guerra civil dels EUA. Així va convertir-se en una espia prou famosa i respectada. Sense voler-ho.

El lloc on neixes et condiciona, és així. Maria Isabella Boyd, més coneguda com a Belle Boyd, va néixer el 1844 a la població de Martinsburg, actualment a l’estat de Virgínia Occidental. Llavors, però, aquest estat no existia. Només hi havia una sola Virgínia, un estat destinat a convertir-se en un dels principals camps de batalla de la Guerra de Secessió. La frontera entre el nord i el sud passava per allà, més o menys. A pocs quilòmetres al nord de Martinsburg hi ha Gettysburg, l’escenari de la que segurament és la batalla més famosa d’aquell conflicte. Quan Boyd era una nena, però, encara no hi havia guerra. A les seves memòries, explica que va tenir la millor de les infàncies. Ella tenia de tot, ja que de diners no en faltaven a casa seva, en aquell règim esclavista. Una mica com a Allò que el vent s'endugué, on Scarlett O'Hara és feliç de jove, amb vestits elegants, balls i festes en mansions i un munt de criats al seu servei. Belle Boyd va anar a una escola per a nenes a Baltimore, on ensenyaven a ser la dona ideal segons els estàndards de l’època. Però, com li va passar a Scarlett O’Hara, la guerra va canviar-ho tot.

Els Boyd eren confederats. I la zona on vivien, un autèntic caos, amb grups de soldats dels dos bàndols amunt i avall. La seva llar va acabar sota control dels soldats del nord i el 1861 algú va explicar als militars que els Boyd tenien banderes confederades penjades als dormitoris. La mateixa Belle n'hi tenia una, pel que sembla. Els soldats van arribar a la casa, va haver-hi crits i van decidir penjar a la façana la bandera de la Gran Unió. La mare de Boyd va intentar treure-la, va haver-hi empentes i un soldat la va insultar. La jove Belle, tot caràcter, va agafar una pistola –perquè ja se sap que a les llars americanes no solen faltar armes– i va disparar al soldat, que va morir unes hores després. Portada davant d’un tribunal militar, va ser perdonada perquè es va considerar que actuava per defensar la mare. Però, per si de cas, un grup de soldats van ser destinats a viure a la propietat dels Boyd, per controlar-los. I Belle Boyd ho va aprofitar per seduir-ne un, el capità Daniel Keily. Estava naixent una espia que utilitzaria uns quants cops la seducció com a arma de guerra.

Boyd odiava aquells uniformats del nord. Així que va jugar amb el cor de Keily i en treia tota la informació que podia. Després l’escrivia en cartes, les amagava en objectes com rellotges o miralls i encarregava a la seva esclava de confiança, Eliza Hopewell, que les portés a les tropes confederades jugant-se la pell. De coratge no n'hi faltava, a Boyd, que al saber que el polític del nord James Shield passaria uns dies en un hotel local, va anar-hi un dia abans, va llogar una habitació al costat de la que ocuparia el militar i s’hi va tancar després de fer un forat a la paret de fusta per espiar. Així va descobrir que Shield portava ordres al general John Reese Kenly per destinar-los a la zona de Front Royal. Aquella nit, fent servir documentació falsa, BelleBoyd va creuar el front i va informar-ne el coronel Turner Ashby, que va aconseguir sorprendre Shield. Diuen que Boyd va protagonitzar un segon episodi heroic durant la batalla. Va anar a cavall entre les bales per informar el general del sud Stonewall Jackson d’una posició del nord defensada per pocs homes. La història diu que Boyd va tornar a casa amb forats de bales al vestit i una medalla al valor que li va concedir Jackson.

Els espies es juguen la vida, ja ho sabem. I Belle Boyd va ser detinguda fins a sis cops, però sempre se’n sortia, en part perquè es feia la innocent. Molts soldats sabien que per la zona hi havia espies, però no creien que aquella jove elegant ho fos. Finalment, el detectiu Allan Pinkerton, a qui havien encarregat descobrir espies, la va enxampar el juliol del 1862, segons sembla perquè un soldat del nord a qui havia seduït va sospitar d’ella. Era el seu final? No pas. La van incloure en un intercanvi de presoners i el 1863 era detinguda de nou per espiar. A la presó va caure malalta de tifus i va quedar tan feble que la van alliberar de nou. Llavors ja era evident que el sud perdria i Belle Boyd va decidir emigrar al Canadà, on, coses de la vida, va enamorar-se d’un oficial de la marina... de l’exèrcit del nord, Samuel Wylde Hardinge. La parella es va casar i va marxar a viure a Anglaterra, on van tenir una filla i Boyd va iniciar una nova carrera professional: es va fer actriu.

El 1866, després de la mort del seu marit per malaltia, Boyd va tornar als Estats Units, on va fer d’actriu sota el nom de Nina Benjamin en poblacions com Nova Orleans, on el 1869 es va casar amb el militar britànic John Swainston Hammond... que també havia servit a la guerra civil amb l’exèrcit de la Unió. Dos matrimonis, els dos amb soldats de l’exèrcit contra el qual havia servit. Coses de l’amor. De totes maneres, es va divorciar de Hammond i es va casar per tercer cop amb Nathaniel Rue High, amb qui va anar amunt i avall fent lectures dramàtiques de la seva vida com a espia. Veient que omplia sales, també va publicar un llibre de memòries que va ser tot un èxit. En aquella època va fer-se fotografies vestida amb l'uniforme confederat, ja que es considerava, amb raó, veterana de guerra.

Belle Boyd va acabar vivint a Kilbourn City, a Wisconsin, on va morir el 1900 a l'edat de 56 anys. La seva tomba la va pagar un membre de l’associació Grand Army of the Republic, que aplegava veterans de guerra dels dos bàndols. A la làpida es pot llegir "BelleBoyd, espia confederada, nascuda a Virgínia, morta a Wisconsin. Erigit per un camarada". Qui era aquest camarada? No se sap. Però, de llegendes, les que vulgueu.