"L'humanisme va néixer amb el llibre i potser ha mort amb el mòbil"

BarcelonaLa pregunta que planteja Ignasi Aragay, director adjunt de l'ARA, a l'última sessió del cicle de converses celebrat en col·laboració amb l'Institut d'Estudis Catalans és tan ambiciosa com necessària: "L'humanisme es mor?". Responen el filòsof Josep Olesti i la historiadora Dolors Bramon al davant d'un públic que segueix les seves intervencions amb atenció.

Olesti, que és professor a la Universitat de Girona i ha traduït Spinoza i Leibniz al català, traça una panoràmica sobre els orígens de l'humanisme cultural a la Itàlia del segle XV. "Va ser el desconcert i la insatisfacció el que van fer mirar cap al llegat colossal grecollatí que havia quedat bandejat –recorda–. També la decepció davant la concepció de l'home: en aquells moments s'obviaven qüestions com la filosofia moral, la història i la literatura". Sis segles després la societat torna a trobar-se en una cruïlla: "Estem arribant a l'ocàs de l'humanisme sense un relleu clar. L'humanisme va néixer amb el llibre i potser ha mort amb el mòbil".

Dolors Bramon, especialista en l'Islam, reconeix que és "molt pessimista" pel que fa al present i futur de les humanitats. "En els més de trenta anys que vaig donar classes a la universitat vaig veure com havia anat empitjorant l'alumnat –lamenta–. Sempre hi ha excepcions, però han crescut molt els estudiants que són indiferents a tot el que fa pudor de cultura". L'autora de Ser dona i musulmana (2007) ha estat crítica també amb la institució universitària: "Els continguts s'han rebaixat i s'aprova amb més facilitat que abans". "La incultura i la ignorància s'havien viscut amb vergonya fins ara –admet–. Ara et trobes gent que presumeix de no haver llegit un llibre en tota la vida. El mercat els cuida i pensa en ells".

Olesti creu que encara no hem tocat fons: "Estem en una fase d'enlluernament amb els progressos de la tècnica. Creiem que ho pot resoldre tot". Ignasi Aragay, que ha animat el debat amb comentaris estimulants, s'ha atrevit a respondre, amb encert, una pregunta d'un assistent que demanava si cal una revolució per canviar aquest present poc il·lustrat. "L'única revolució vàlida que se m'acut és la del coneixement –ha dit–. Cal tornar a la lectura i a donar la importància que la paraula mereix. Mentre el món canvia tenim la sort de continuar comptant amb l'ajuda dels llibres".