Hyundai Bayon, un SUV urbà amb molta personalitat

Ens posem al volant del nou integrant de la gamma SUV de Hyundai, que comparteix segment amb el seu germà Kona però se'n diferencia gràcies a un disseny únic a la marca coreana

Hyundai Bayon
9 min

Quan Hyundai va fer oficial que estava treballant en un nou SUV del segment B amb el nom de Bayon no vaig acabar d’entendre de quina manera es podria encabir a la gamma del fabricant sud-coreà. I és que actualment Hyundai té un total de cinc totcamins al seu catàleg: Bayon, Kona, Tucson, Santa Fe i Nexo. Deixant de banda els tres últims, resulta especialment curiós que els dos primers (Bayon i Kona) tinguin unes mides gairebé idèntiques. Només els separen dos centímetres de longitud, tres d’amplada i set d’altura.

El nou Hyundai Bayon fa força patxoca.

Però el més important en aquest cas és la llargària, ja que determina el segment en el qual s’inscriu. I amb unes mides de 4,18 metres en el cas del Bayon i de 4,20 en el del Kona, els dos pertanyen al segment SUV-B. Aleshores, ¿no corre Hyundai el perill de restar vendes al Kona amb el llançament del Bayon?

Doncs sí i no. És a dir, evidentment aquest nou model pot fer dubtar més d’un comprador, però en línies generals són dos models força diferents. El Kona és un SUV autèntic, disposa de moltes versions (híbrida, elèctrica o esportiva, per citar-ne algunes) i té un interior similar al del compacte i30. En canvi, el Bayon té un enfocament més aviat urbà, ho comparteix gairebé tot amb l’utilitari i20 i el disseny exterior canvia notablement respecte al del Kona. A més, d’alguna manera es podria considerar que aquest nou model és el substitut natural de la versió Active de l’i20, d’aspecte crossover i que havia format part de la gamma de l’utilitari. Però, com a continuació veurem a la prova del Hyundai Bayon, aquest nou SUV coreà va força més enllà de ser un simple i20 d’aspecte aventurer.

Disseny exterior

Precisament és a l’apartat del disseny on més es nota que aquest cotxe resulta més atrevit i té molta més personalitat que l’i20. Com dèiem abans, és un cotxe relativament petit, però, malgrat tot, és capaç d’atreure moltes mirades. Habitualment de gent encuriosida que es pregunta quin model de Hyundai és aquest, ja que no es pot associar fàcilment al llenguatge estètic de cap altre integrant de la gamma.

I personalment trobo que aquest és un dels principals atributs del Bayon, que trenca amb els esquemes i se surt de la norma general de la marca. Com sol ser habitual en aquests cotxes, la part més trencadora és la frontal. Aquí el protagonisme principal és per a les òptiques, dividides en dos nivells i que reserven la part superior per als llums diürns i la inferior per als llums principals. Això sí, tots poden ser de tipus led, fins i tot amb activació automàtica de llums llargs.

Hyundai Bayon
Hyundai Bayon

Els fars inferiors llueixen unes formes molt anguloses i marcades, mentre que els superiors són molt estilitzats i estan connectats entre si per una motllura de color negre. I com no podia ser d’una altra manera, a la part central trobem una enorme entrada d’aire (la majoria de la qual està carenada per afavorir l’aerodinàmica) i les habituals motllures que imiten l’alumini i que caracteritzen la majoria dels SUV.

A la vista lateral destaquen especialment les llandes (que van de les 15 a les 17 polzades) i els passos de roda de color negre. A més, la línia de cintura del vehicle és molt ascendent –de fet, les manetes estan situades a nivells diferents–, però ni l’altura és excessiva (menys d’1,50 metres) ni les finestres són massa petites.

Detall de les llandes
Detall dels fars led

No s’aprecien gaires línies de tensió, però la principal apunta directa a la zona posterior, precisament a una de les parts més cridaneres del cotxe: els pilots. I és que, de la mateixa manera que en el cas dels fars davanters, tenen formes anguloses molt marcades i un disseny en forma de fletxa que els uneix entre si mitjançant una motllura vermella. A la part superior d’aquesta motllura trobem un vidre posterior enfosquit i a la part inferior un para-xocs que, novament, torna a deixar-nos clar que aquest vehicle és un SUV.

Disseny interior

Hyundai ha posat en joc tota la creativitat a l’hora de dissenyar en la part exterior, ja que a l’interior no ha fet cap mena de canvi respecte a l’habitacle del Hyundai i20. Malgrat tot, això no és pas una mala notícia, ja que a la prova del Hyundai i20 la marca ens va deixar clar que ha apostat per fer servir materials de bona qualitat i una alta càrrega tecnològica.

El que més m’agrada d’aquest interior és que tot està molt ben ordenat i disposat de manera lògica. Per exemple, la pantalla central (de 8 polzades en les versions bàsiques i de 10,25 en les superiors) està ubicada a la part superior del quadre de comandaments i disposa de botons físics. I en aquest mateix sentit la marca coreana ha respectat els botons reals per als comandaments del climatitzador, cosa que jo personalment agraeixo molt.

Detall dels interiors del Hyundai Bayon
Detall dels interiors del Hyundai Bayon

A nivell de connectivitat, els Bayon més equipats incorporen el navegador, però totes les versions disposen de la connexió amb Android Auto i Apple CarPlay, de manera que podrem fer servir el nostre smartphone fàcilment. Tot plegat se suma a una instrumentació digital ja clàssica a la marca, caracteritzada per una pantalla de 10,25 polzades que resulta molt fàcil de llegir i que canvia el seu disseny en funció del mode de conducció seleccionat.

El Bayon també llueix les línies horitzontals que integren les sortides d’aire i donen continuïtat a l’habitacle, un tret de disseny característic que fa que el vehicle sembli més ample del que realment és. Pel que fa als materials, al ser el SUV més econòmic de la gamma la marca coreana ha optat per utilitzar plàstics durs en la major part de l’habitacle, però el tacte és bo i no he arribat a percebre cruixits ni sorolls estranys. A més, la il·luminació ambiental blava aporta un toc de color a un habitacle que, en la seva gran majoria, és negre o gris fosc.

Detall del quadre d'instruments digital
Detall del volant multifunció

Pel que fa a l’equipament, des de les versions d’accés incorpora les llums automàtiques, el control de creuer o l’assistent de canvi de carril. Però si seleccionem un nivell d’acabat superior (d’un total de quatre, anomenats Essence, Maxx, Tecno i Style) la tecnologia també creix en conseqüència. Així, el Bayon pot disposar de carregador sense fil, càmera posterior, assistent d’angle mort o frenada d’emergència, entre molts altres.

Habitabilitat

Estem davant d’un cotxe que només fa 4,18 metres de longitud, però, malgrat tot, l’espai interior és notable. A les places davanteres és fàcil trobar una posició còmoda, mentre que a les posteriors l’espai tant per a les cames com per al cap permet viatjar sense problemes a la majoria de persones.

Places davanteres
Places posteriors

Això sí, la cinquena plaça no només és testimonial, sinó que el túnel de transmissió central no l’ajuda en absolut a resultar còmoda. Així doncs, no és recomanable per fer desplaçaments gaire llargs. Les places posteriors no disposen de reposabraços, però sí que integren un endoll USB.

Finalment, el maleter del Hyundai Bayon ofereix uns més que acceptables 411 litres de capacitat, una xifra sorprenent si tenim en compte que és 37 litres superior a la del Kona. Hyundai permet distribuir la càrrega en dos nivells i augmentar la capacitat fins als 1.205 litres en cas d’abatre els seients posteriors.

Motor

Fa uns anys les marques oferien un ventall de motoritzacions enorme dels seus models, però últimament aquesta oferta s’ha vist notablement reduïda. Els motors dièsel gairebé han desaparegut i els de gasolina acostumen a disposar d’un o dos motors amb diferents nivells de potència. Això és precisament el que ha fet Hyundai amb el Bayon, del qual no hi ha versió dièsel i que únicament disposa de dos blocs de gasolina.

El primer és un 1.2 MPi atmosfèric de 84 CV i quatre cilindres, mentre que el segon és un 1.0 T-GDi de tres cilindres i turbo que es pot escollir amb 100 o 120 CV. Si bé el primer només pot anar associat a un canvi manual de cinc velocitats, el segon es pot escollir en manual o automàtic en el cas de la versió de 100 CV i només en automàtic si parlem de la de 120.

Detall del motor

Per la seva banda, la marca coreana ofereix un sistema de microhibridació en la versió de 100 CV (de sèrie en la de 120), que precisament és la que avui ens ocupa. La configuració mecànica de motor turbo, 100 CV de potència, microhibridació i canvi manual és la més equilibrada de la gamma i la que jo recomanaria. L’entrega de potència és lineal i resulta suficient per a la majoria de conductors. I, malgrat que no ofereixi acceleracions fulgurants, sí que permet fer avançaments o incorporacions sense dificultats.

Detall de la palanca de canvi manual

Si posem dades sobre la taula, aquest Bayon accelera de 0 a 100 km/h en 10,7 segons i homologa un consum de 5,3 litres cada 100 quilòmetres. Val a dir que aquesta dada és força optimista, ja que durant la prova el consum mixt es va situar en uns 6,1 litres. Això sí, la xifra real no és gaire elevada i en aquest cas el funcionament del sistema microhíbrid ajuda a rebaixar-la. Principalment ho fa de tres maneres diferents: activant el sistema start-stop més aviat, apagant el motor a altes velocitats per circular en mode vela i aportant un plus d’acceleració quan ho requerim. A més, obté l’etiqueta ECO de la DGT.

Dinamisme

Partint de la base que aquest vehicle ni és esportiu ni pretén ser-ho, cal reconèixer que els enginyers de Hyundai han aconseguit plantejar un producte amb un comportament noble, honest i equilibrat. Com hem vist a l’apartat anterior, els motors del Bayon no són excessivament potents, però el pes total del conjunt és força reduït (menys d’1,2 tones) i això facilita que tant l’acceleració com el comportament general siguin remarcables.

Evidentment, és a la ciutat on aquest vehicle de tall urbà se sent més còmode, ja que es mostra àgil i resulta senzill d’aparcar. A més, el seu gran arsenal tecnològic i de seguretat ens facilita la vida a l’hora de moure’ns per entorns urbans. Però la seva principal virtut és que pot sortir d’aquest àmbit sense cap mena de problema, i fins i tot complir amb nota en autopistes o autovies.

Hyundai Bayon en moviment
Hyundai Bayon en moviment

A l’hora de moure’ns per carreteres revirades notarem que la direcció no és gaire comunicativa i que la suspensió prioritza el confort al dinamisme, però, malgrat tot, no estem davant d’un cotxe que balancegi en excés ni que es mostri insegur. És per aquest motiu que deia abans que és un vehicle noble i honest, perquè no resulta pretensiós i compleix amb el que se li demana. Això sí, tot aquest comportament és bo sempre que circulem per superfícies asfaltades, ja que fora d’aquí ni la distància lliure al terra és suficient ni podem disposar de tracció a les quatre rodes.

Conclusió

En un mercat inundat de vehicles SUV per tot arreu, que una marca en tingui dos en un mateix segment no hauria de ser un problema. I en el cas de Hyundai no ho és, perquè el fabricant coreà ha sabut diferenciar prou el Bayon i el Kona per arribar a un públic diferent. El model d’aquesta prova és un cotxe petit, senzill, honest i ben equipat. Ah, i també força econòmic, ja que per poc més de 14.000 euros (amb descomptes) ens podrem emportar a casa un cotxe que pertany al segment de moda, té una personalitat molt marcada i un disseny atrevit i ofereix un espai interior força notable per la seva mida.

Hyundai Bayon 1.0 TGDi 100CV 48V Tecno
  • Preu 20.515 euros
  • Combustible Gasolina
  • Motor 1.0 TGDi, 3 cilindres turbo
  • Etiqueta ecològica Eco (verda i blava)
  • Potència 100 cavalls i 172 NM de parell
  • Tracció Davantera
  • Mides i pes 4180mm llarg / 1775mm ample / 1490mm alt. 1120 quilos
  • Nota 7,5/10
stats