Ibone Olza: "Et venen la idea que amb 50 anys pots ser mare però no t'expliquen els reptes que implica"
Parlem amb la psiquiatra perinatal, que acaba de publicar el llibre ‘Gestar’, en què reflexiona sobre l'embaràs i el futur de la reproducció
Barcelona¿És possible que les relacions sexuals tinguin els dies comptats i que, en el futur, la reproducció humana es dugui a terme només en laboratoris? ¿O que l’embaràs duri menys mesos i la gestació es faci en úters artificials? Hi ha científics que ho estudien i ho veuen com una realitat. Tot i això, hi ha persones que dubten si realment aquesta és la solució als problemes a què ens enfrontem a l’hora d’aconseguir un embaràs. "S’intenten crear úters artificials per atendre els parts prematurs, però potser abans s’hauria d’entendre que la majoria dels parts prematurs són deguts a l’estrès matern", lamenta Ibone Olza, doctora en medicina i especialista en psiquiatria infantojuvenil i perinatal. "El primer que cal fer és cuidar les embarassades perquè no tinguin estrès, i aquesta és una tasca que ens correspon a tots com a societat", continua Olza, que acaba de publicar el llibre Gestar (Vergara, 2024).
En un moment en què les clíniques de reproducció assistida funcionen a ple rendiment però en què aconseguir un embaràs sembla més difícil que mai, l’autora ha volgut posar sobre la taula aquest fenomen social i obrir el debat. Per a ella, és evident que aquesta dificultat per aconseguir una cosa que durant mil·lennis ha sigut fàcil i completament natural és un senyal clar que alguna cosa no funciona bé a la societat: "És un símptoma de l’insostenible que és aquest capitalisme ferotge, en què es prioritza el treball i el rendiment sense pensar a llarg termini, ni pel que fa a la contaminació, ni a la salut ni a les relacions", reflexiona.
Incideix especialment en aquest últim punt. Per a Olza, els vincles són cada vegada més precaris i menys compromesos. I precisament això dificulta molt la reproducció humana. Si a això se suma el fet de viure en una "societat de l’esgotament", fa que el que era evolutivament fàcil i agradable, com la reproducció humana, acabi sent difícil i esgotador per a moltes persones. "Ens hem oblidat que hi ha tota una biologia a favor nostre pensada perquè la reproducció sigui plaent. Si no, ja ens hauríem extingit. Els nostres cossos estan dissenyats perquè l’embaràs es pugui gaudir, però ens falta temps i treure’ns moltes pressions del damunt", considera.
No tot es pot comprar
Davant d’aquesta situació, les clíniques de reproducció assistida venen la idea que si desitges ser mare ho seràs. Llavors venen una successió de proves, anàlisis i tractaments amb què més d’una parella s’ha d’hipotecar i amb què, de vegades, no s’acaba aconseguint cap embaràs. "El problema és que, al ser un àmbit privatitzat, en comptes de fer-te una prova te’n fan cinc per multiplicar el preu. És un negoci que no existiria si hi hagués un model transparent com a la sanitat pública", lamenta.
En aquest sentit, Olza també considera que, amb el temps, la societat s’ha oblidat de la importància de les llevadores, en favor de les obstetres. "Les han relegat tant que ara tot s’ha medicalitzat, i això ha provocat que moltes dones sanes visquin l’embaràs com si fos una malaltia, amb la por constant que el bebè tingui algun problema, que després gairebé mai existeix, però la por ja la tenen a dins, i això dificulta molt el vincle, la confiança i el gaudi", continua.
Aquestes clíniques també juguen amb la possibilitat de ser mare en edats molt avançades. "Et venen la idea que, encara que tinguis 45 o 50 anys, pots ser mare, però en cap moment s’està posant sobre la taula la dificultat que implica aquest procés ni els reptes que implica aquesta mena de criança", lamenta Olza, que com a psiquiatre perinatal s’està trobant moltes dones que han aconseguit ser mares després d’un llarg i complicat procés de reproducció artificial i que arriben a la maternitat en edats avançades i sense suport familiar. "No és el mateix tenir un fill a una edat avançada quan ja n’has tingut abans que ser mare primerenca i amb poca xarxa al teu voltant", afirma.
Per això, la psiquiatra aconsella fer una reflexió profunda abans de fer un pas com el de la maternitat: "Cal desmuntar la imatge idíl·lica que es ven a les xarxes i pensar què es vol realment. ¿Vols fer-te la foto amb el bebè o passar-te els pròxims quinze anys bolcada en la cura d’un ésser humà? ¿Vols ser mare o vincular-te amb una persona en procés de creixement?", reflexiona Olza, que reivindica la importància històrica que han tingut amics i familiars en el desenvolupament d’un infant. Figures com les dels tiets, padrins o avis poden ser igual d’importants en la vida d’una persona. "Hi ha moltes maneres de ser mare i moltes criatures necessitades. Fins i tot els adolescents sempre necessiten referents adults propers que estiguin presents", considera Olza, que es mostra a favor de potenciar aquests rols dins de la comunitat.