Illes que transparenten

Aquestes darreres setmanes he comentat llibres en què els autors se cerquen a través d’investigacions psicogeogràfiques pels carrers de la capital de les Balears (Passes per Palma'de Biel Mesquida a Vibop i Cròniques de Palma de Damià Alou a Edicions de 1984). En canvi, avui celebr una obra que explora galeries de personatges illencs marcats per la voluntat d’absentar-se, per la necessitat d’emmudir i pel plaer que experimenten quan fugen o quan se sublimen en l’anonimat. El seu títol és Exercicis de desaparició i es tracta d’un volum orgànic amb el qual es va donar a conèixer per primer cop Sebastià Perelló, que ara el recupera per a Club Editor en una edició revisada encertadíssima, ja que aquest recull de contes iniciàtic mostra alguns punts clau que s’aniran desenvolupant al llarg de la trajectòria de l’autor, un resseguidor de l’ombra de Nathaniel Hawthorne i d’una de les seves creacions més cèlebres: Wakefield. Cansat d’una empantanegada rutina existencial, Wakefield abandona la muller i desapareix de la seva pròpia vida, però es refugia en secret en un apartament just davant de la seva antiga residència. Des d’aquí ulla el dolor de la dona abandonada i esdevé testimoni dels rastres de la seva fugida.

Mai no arribam a precisar les motivacions, els passats o els aspectes de Wakefield ni tampoc dels hereus inventats per Sebastià Perelló, només n’obtenim indicis, remors. Són misteris que caminen, enigmes instal·lats en els respectius deambulatoris d’estupor, en l’engany, en la farsa, en el joc de simulacions, en els entusiasmes teatrals per la transparència perquè “ser transparent és complicat, però tranquil·litza”. El millor que saben fer és desaparèixer, així suporten l’impediment de no saber connectar amb la realitat immediata i la incapacitat d’establir connexions empàtiques amb les persones que els envolten, com si patissin alguna mena d’autisme sever. D’aquest desencaix eclosiona la literatura perelloniana, obsessionada per la fondària dels abismes emocionals. L’escriptura terriblement expressiva, molt subtil, hermètica i bellíssima, s’erigeix a partir d’una discursivitat de ressonàncies francòfones, teixida a través de detalls ultralocals i de piruetes verbals que tremolen i fan tremolar en dialecte. Les veus narradores, sempre al ras i poc fiables, aprofiten per ocultar-se sempre que poden, i és així com llegim assassinats, desvirgaments fundacionals, relacions tòxiques i confessions tan sols entre línies.

Exercicis de desaparició de Sebastià Perelló és un deliciós àlbum d’astoraments que es construeix a partir d’una metàfora portada al límit: la certesa que el fet de néixer en una illa condiciona la vida i la mena a l’isolament.