Inconvenients de l’ús del xumet

La certesa de les llars quan arriba una nova vida, la que esperam i desitjam durant nou mesos, provoca diverses i precioses situacions que es comencen a viure des de les necessitats que sentim que els nostres nadons tindran: el mobiliari, la roba, els estris adequats i, entre d’altres, el xumet. El xumet de totes les castes, formes i colors; amb nom, amb dibuixos i altres coses… Idò aquest objecte, tan important per als primers mesos de vida dels bebès, és un productor d’inconvenients quan passa l’edat de poder-ne gaudir.

Com i quan esdevenen perjudicials, sobretot per a la salut bucodental dels nins que estan en període de creixement? L’ús del xumet o el dit pot impedir la bona coordinació de llavis, llengua, dents, paladar i mandíbula per al desenvolupament de la parla, si aquest ús s’allarga en el temps.

És cert que, als pares, en nombroses ocasions, ens ajuda que els nadons es tranquil·litzin amb el moviment de succió, però aquest hàbit pot desenvolupar certs aspectes que després haurem de corregir amb ajuda de professionals (logopedes, dentistes…), si no es treuen de l’ús dels infants en el moment precís.

Per tant, l’ús del xumet en edats superiors a dos anys causa greus problemes en el nin:

– Poden sorgir infeccions en l’orella mitjana, ja que es respira per la boca i no pel nas, i també infeccions de boca, a causa de les càries ocasionades perquè el xumet està en contacte amb la resta d’aliments que queden dins la boca.

– Reducció de balboteig i de l’experimentació de sons, ja que mantenir el xumet a la boca provoca que el nin no imiti els sons dels adults i del seu entorn, o que ell mateix no pugui experimentar amb els seus propis sons; elements fonamentals per al procés d’adquisició del llenguatge.

– Aparició de mossegada oberta (impossibilitat de tancar la boca correctament, que provoca dificultats en tot el procés de la deglució i també dificultats articulatòries) i creuada (les dents superiors queden darrere de les dents inferiors).

– Deglució atípica (moviment lingual que consisteix a avançar la llengua cap a la zona interdental o pressionar-la directament a les dents superiors sense arribar a tancar la boca del tot); respiració bucal i malformació del paladar (elevat o ogival) .

– Dificultats a l’hora de produir certs fonemes (dislàlies): /r/ forta, /d/, /l/, /t/ i /z/ per mantenir la llengua a baix; /b/, /p/, /s/ i /x/ per mantenir la boca oberta, i /f/ per poca pressió de les dents superiors amb el llavi inferior.

En moltes ocasions tots aquests problemes hauran de ser treballats conjuntament per diferents professionals ja que es necessita reeducar la musculatura implicada en la parla i la deglució.

És important que coneguem aquests inconvenients causats per l’ús del xumet o el dit per poder ajudar els nostres fills a llevar-se aquest hàbit al més aviat possible i d’una manera gradual i respectuosa.

També podem cercar assessorament amb l’equip pediàtric perquè ens doni estratègies de com afrontar aquesta pèrdua d’un objecte que acompanya dia i nit els infants. Hi ha moltes alternatives d’acord amb l’edat i capacitat de comprensió dels nins, per evitar que aquesta pèrdua no signifiqui un trauma difícil de reparar: algunes vegades s’empren les il·lusions nadalenques, les de la Jaia Corema o les de qualsevol altre personatge que creï expectació en el nin. També s’usen els personatges de pel·lícules infantils, els de contes interpretats o de les titelles que venen de la mà d’un actor que les ajuda a viure al món dels nins… La veritat és que no importa gaire com es faci, només que sigui un mètode respectuós i que no provoqui angoixes males de digerir. Els nins en tenen prou d’entendre que ja no podran complaure les seves ganes de succionar, recordant l’acció mamar i la relaxació que aquest acte els representava.

En conclusió, tots sabem que deixar el xumet no és una tasca fàcil, però és molt necessària si volem que els nostres fills tinguin un desenvolupament i aprenentatge de la parla i la deglució correctes. Per això, els professionals continuarem insistint que aquest hàbit és perjudicial si s’allarga en el temps, ja que els inconvenients que aporta a l’infant són, al final, més elevats que satisfactoris. Per tant, abans d’introduir aquest objecte i per tal que la lactància materna sigui òptima, considerem-ho per no comprometre el benestar pròxim dels nostres nins, que, creixeran més aviat del que ens agradaria i hauran d’amollar el plaer del xumet més prest que tard.

Ona Guirado Castells és logopeda de Salut i Moviment