Els infants han d'anar a un funeral?

BarcelonaDavant la mort d'una persona estimada un dels dubtes que més es repeteix entre el nucli familiar és si els infants han d'anar o no al tanatori o al seu funeral per acomiadar-la. És aconsellable o, en canvi, és un patiment que podem estalviar a les criatures? "En principi és recomanable que hi vagin, però cal explicar molt bé a l'infant el que passarà, que és una manera d'acomiadar aquella persona i cal preguntar-li si vol compartir aquest moment amb la resta de la família", explica Natàlia Artigas, psicòloga especialista en dol de la unitat neonatal de l'Hospital Josep Trueta de Girona. "Els infants no sempre tenen ben definit el tema de la mort i aquests rituals els permet fer real la pèrdua i participar en aquest comiat i fer-ho dins la seva comunitat familiar, cosa que l'integra dins el procés de dol", afegeix.

Com preparar la criatura tenint en compte que el nucli familiar també està afectat per la mort?

Segons Artigas, si el nucli familiar està molt impactat per la mort, a vegades és més aconsellable recórrer a un familiar que no tingui una relació tan estreta amb el difunt, que estigui més serè i que d'alguna manera pugui acompanyar l'infant. "És important explicar el tema de la mort en funció de l'edat evolutiva de la criatura perquè pugui comprendre i participar en aquest ritual", puntualitza la psicòloga. Participar-hi –afegeix– és fer pedagogia de la vida, és una manera de preparar les criatures per tot allò que pugui venir i alhora és una forma d'integrar-les en un procés comunitari que també ajuda a validar el dol.

Com entenen la mort en funció de l'edat?

De 0 a 3 anys no comprenen el fet de morir, però sí que s'adonen que una persona propera (o una mascota) ja no hi és. "Per aquest motiu és molt important intentar explicar-los amb paraules senzilles que el seu ésser estimat ha mort i ja no tornarà més", explica Ingeborg Porcar, directora tècnica de la Unitat de Trauma, Crisis i Conflictes de Barcelona (UTCCB), a l'Escola de Salut de l'hospital Sant Joan de Déu. De 3 a 6 anys, en canvi, els nens ja poden entendre que la mort suposa que el cos del difunt ja no funciona. Donada la seva dificultat a entendre que la persona no tornarà, apunta Porcar, cal ser especialment curós en la manera com comuniquem la notícia i evitar expressions ambigües que puguin malinterpretar o entendre de forma literal, com "l'àvia se n'ha anat". "En aquesta edat aconsellem permetre als infants escollir si volen o no assistir al nostre costat al tanatori", afegeix. Pel que fa a l'edat de 6 a 9 anys els inquieten dos aspectes fonamentals: prenen consciència que la seva família també pot morir, cosa que acompanyen amb preguntes sobre qui els cuidaria si això passés i es mostren preocupats per la diferència entre les malalties comunes i aquelles que poden ser mortals. "Se'ls ha d'oferir respostes honestes i tranquil·litzadores alhora", apunta la directora de la UTCCB, que afegeix que aquesta edat rarament rebutgen assistir a un tanatori o funeral. A partir dels 9 anys, la conceptualització de la mort és la mateixa que la dels adults. La forma d'informar-los sobre el que ha passat, doncs, també sol ser molt similar a la que fem servir amb altres adults.

I si volen tenir un paper més actiu al funeral?

Segons Artigas, si ho vol l'infant, ho ha de poder fer. En aquest sentit, la psicòloga recorda que en una família que va acompanyar per la mort del pare, els tres fills van decidir fer unes polseres per "la tribu familiar" que van portar el dia del funeral i que també van posar al pare. "En funció de l'edat se'ls pot fer una recomanació com pintar un dibuix, unes pedres, fer un escrit o llegir alguna cosa", conclou.