Per què els infants fan tombarelles?

BanyolesLa millor manera de comprendre el joc és observant-lo i us cridarà l’atenció allò que s’ha fet sempre, independentment del moment històric o cultural. Recentment vam recuperar un article que vam traduir fa anys i que va donar resposta a preguntes que ens vam fer observant el moviment dels infants. És de Sally Goddard, directora de l'Institut de Psicologia Neurofisiològica del Regne Unit. Ara us portem els punts més destacats d’aquella meravella de document.

Per què giravolten i fan tombarelles?

El sistema de l’equilibri és vital per a la postura i és la base del sentit propioceptiu. És sorprenent saber que totes les sensacions circulen a través del sistema vestibular o mecanisme de l’equilibri, en el nivell del tronc de l’encèfal, abans de passar a la regió especialitzada del cervell. Tots els sentits de què depenem per a l’aprenentatge estan vinculats a l’equilibri.

Com evoluciona?

L’estimulació dels mecanismes d’equilibri és una part integral del creixement de l’embrió des de la concepció i la mare els alimentarà amb els seus propis moviments durant la gestació. Per als nadons, la percepció i la moció són una mateixa cosa. No són conscients que so i moviment, visió i tacte són sensacions diferents; per a ells totes es fusionen en un sol sentiment. La moció és el primer llenguatge i, com més eloqüent sigui, més ràpidament desenvoluparan les seves capacitats d’expressió, d’exploració i de desenvolupament. Després del naixement, els sentiments continuen percebent-se a través d’un vast repertori de patrons de moviment: estar ajagut, donar cops de peu, girar-se, asseure’s, gatejar i arrossegar-se, caminar, córrer, saltar, gronxar-se, rodar i fer tombarelles. Tot farà que es produeixin les connexions entre l’aparell vestibular i els centres superiors del cervell.

Quan acaba de madurar?

El mecanisme d’equilibri, el cerebel i el cos callós necessiten de 7 a 8 anys per mielinitzar. Durant aquests anys l’estimulació vestibular és l’ingredient natural de cada joc que fan. El nivell més avançat d’equilibri és la capacitat de quedar-se quiet. L’acció de no-moviment requereix funcions de tot el cos, i que els grups de músculs operin en conjunt. Aconseguir-ho significa l’assoliment del control postural madur. L’infant que no pot quedar-se quiet instintivament sap que el seu equilibri encara necessita pràctica. Pujant i baixant la vorera, fent la roda i tombarelles entrenen el seu control muscular, la percepció de la profunditat i la integració visual motora. Els ulls funcionen des del circuit vestibular del cervell. L’oïda comparteix el mateix nervi cranial i el tacte està íntegrament vinculat al sistema vestibular a través del moviment de les cèl·lules ciliars, que tenen els receptors localitzats a la dermis de la pell.

Conclusions

Si el moviment és el primer llenguatge de l’infant, les sensacions són el segon. Només quan la moció i les sensacions estan integrades, podran desenvolupar-se plenament les habilitats de la parla, l’escriptura i la lectura, perquè només quan l’infant tingui control del moviment podrà posar atenció a altres experiències.