La inseguretat en l'habitatge afecta la qualitat de vida dels infants

L’habitatge és un dels indicadors més sensibles a la pobresa i l’exclusió social en la infància, i la pandèmia de covid-19 ha agreujat les condicions de vida d’infants i famílies en situació de vulnerabilitat. Amb l’objectiu d’analitzar aquesta realitat, la Fundació Pere Tarrés va organitzar la jornada Habitatge, salut i infància, que va servir per presentar l’informe Habitatge, infància i salut, de l’Observatori de Promoció de la Infància de la Fundació Pere Tarrés, els resultats del qual estableixen una correlació entre la inseguretat residencial i la salut emocional i física dels infants. L’informe, elaborat per Rosalina Alcalde, cap de metodologia i estudis del departament de consultoria i estudis de la Fundació Pere Tarrés, ha analitzat les condicions en què viuen 176 famílies de 24 centres de la xarxa de centres socioeducatius de la Fundació. “La crisi social del covid-19 té un efecte devastador en les famílies de classe obrera i treballadora –alerta Alcalde–. L'empobriment i l'absència de xarxa familiar de suport és una combinació explosiva per a aquestes famílies, moltes d'elles estrangeres. Les xarxes de suport són claus en contextos d’aquest tipus”.

Mares soles i amb pocs ingressos 

L’informe dona com a resultat la radiografia d’una família monoparental, en el 65% dels casos amb només la figura de la mare. El 52% de les famílies viuen amb rendes mensuals inferiors als 700 €. De fet, el 75% asseguren que han vist disminuïts els seus ingressos arran de la pandèmia, una situació que ha disparat la demanda d’ajudes socials. “Quan hi ha un pressupost molt limitat, es tria entre pagar el lloguer i comprar menjar. Hi ha famílies que inclinen la balança segons el seu criteri. A vegades obvien serveis mèdics com ara el dentista”, explica Rosalina Alcalde.

Així, el 31% de les famílies enquestades cobren la renda garantida i un 41% dels seus ingressos provenen de prestacions. Si la presència de menors incrementa el risc de patir exclusió social, aquesta situació encara s’agreuja més en les llars monomarentals. 

Més inseguretat residencial

Segons les dades recollides a l’informe, el 46% de les famílies consideren que estan en risc de perdre l'habitatge. Segons l’informe, el 10% de les famílies ocupen un habitatge, un 8% lloguen una habitació i un 6% viuen en un habitatge social. L’agreujament de la situació a causa de la pandèmia ha afectat el 74% de les famílies que han tingut problemes per fer front al pagament regular dels habitatges. En els últims 4 anys, un 22% de les famílies han patit o estan patint un desnonament per impagament del lloguer o la hipoteca. D’aquestes, el 29% reconeixe que han hagut de fer un canvi de residència per motius econòmics a causa de la pandèmia de covid-19. 

El 35% dels infants, amb problemes emocionals

La pobresa pot generar seqüeles importants quan es produeix en edats primerenques. Segons mostra l’informe, el 35% dels infants pateixen problemes emocionals, el 23% afectacions físiques i el 22% asseguren que no té intimitat per causes com l’amuntegament. Tot plegat té conseqüències en el seu desenvolupament emocional i físic i és la causa de malalties com l’estrès i l‘ansietat. “Els infants que viuen en cases amb males condicions no hi porten els amics. Els angoixa i els fa passar vergonya”, indica Rosalina Alcalde. “L’estigma de la pobresa està molt presents en aquests infants. No volen que els diguin pobres a l’escola, on la seva situació també els pot fer patir assetjament escolar dels companys", afegeix. Aquestes condicions també donen lloc a patologies respiratòries perquè la família no pot mantenir una temperatura adequada a l’habitatge. L’informe mostra que el 68% d’aquestes famílies pateixen pobresa energètica.

A més a més, les situacions extremes a què es veuen sotmesos aquests infants també tenen conseqüències en el seu rendiment escolar i en les relacions socials amb els seus companys i companyes de classe, així com en les seves amistats i els vincles que s’estableixen amb l’entorn.

Mesures per protegir els infants

Des de la Fundació Pere Tarrés també s’han volgut posar sobre la taula tot un seguit de recomanacions per poder fer front a una problemàtica social que encara s’ha agreujat més amb la crisi del covid-19. El director de la Xarxa de Centres Socioeducatius i de l’àrea de formació i consultoria i estudis de la Fundació Pere Tarrés, Rafael Ruiz de Gauna, ha compartit un decàleg de propostes que inclouen la regulació dels preus de l’habitatge per aconseguir un abaratiment dels preus; comptar amb més prestacions per al pagament de l’habitatge per a les llars amb infants; potenciar el dret a l’habitatge digne; l’atenció a la salut mental dels nens i les nenes, així com la millora dels protocols per a la detecció i atenció als abusos infantils. “Necessitem polítiques que regulin el preu dels habitatge i que el dret una llar digna sigui una realitat. Hem de promoure espais fora de les cases perquè els infants puguin viure, jugar i estudiar amb tranquil·litat”, afirma Ruiz de Gauna.

Ruiz de Gauna també recorda la importància de promoure espais fora de l’habitatge per al joc i l’estudi, com també la participació en activitats de lleure en els períodes de vacances. “Aquests infants viuen situacions molt complicades a casa i necessiten sortir d’allà. Les activitats de lleure també els ajuden i són generadores d’oportunitats”, alerta. D’altra banda, remarca la necessitat d’establir protocols per acompanyar les famílies durant els processos de desnonament, així com crear circuits de suport dins les escoles i centres socioeducatius per a les famílies que estan a punt de ser desnonades o que ja han perdut l'habitatge.