Albert Esplugas: "La intel·ligència artificial no et prendrà la feina; algú que l'entengui, te la prendrà"

Albert Esplugas (Barcelona, 1967) és enginyer de telecomunicacions i de software i és una de les veus catalanes amb més coneixement sobre el món de la intel·ligència artificial. Actualment viu a Seattle (EUA) amb la seva família i és director de màrqueting de producte per a serveis i aplicacions d'intel·ligència artificial a Amazon Web Services (AWS). Atén l'Empreses en el marc d'una visita exprés a Barcelona per fer una conferència a la convenció anual de Turisme de Barcelona, celebrada aquesta setmana a l'Hotel Torre Melina.

Esplugas va començar a treballar a Apple quan la gent encara no feia servir els Macs i el PC de Windows guanyava la batalla. Després d'Apple, va crear una empresa que feia software per a Macintosh, i deu anys després va entrar a Microsoft. El 2013 li va sorgir l'oportunitat de marxar als Estats Units amb Microsoft, on va treballar fins que va fer el salt a Amazon.

Com és la seva feina?

— Amazon és una empresa molt diferent de Microsoft, té una cultura molt forta d'orientació al client. Jo estic a la part de màrqueting de producte, però amb els productes d'intel·ligència artificial generativa, que és la gran cosa en aquests moments; és un tema apassionant, tens la sensació d'estar a l'ull de l'huracà perquè és una tecnologia que evoluciona a velocitats brutals, que ha sacsejat tota la indústria i que té unes implicacions molt grans, també des del punt de vista social i econòmic.

Què ens aporta la IA?

— La intel·ligència artificial, sobretot la generativa, és la capacitat que té la màquina de tenir un diàleg, d'entendre, de ser capaç de no només llegir i escriure, sinó d'extreure els punts claus, resumir-los... Això s'acaba convertint en la interfície entre l'usuari i la màquina. Quan vaig començar al món de la informàtica, la interfície era teclat, text nu i cru, amb pantalles de fòsfor verd. Després va introduir-se la interfície gràfica, i tots vam aprendre una nova manera de relacionar-nos amb les màquines. La IA generativa suposa una capa per sobre que fa que puguis parlar-hi. I quina cosa més natural per a les persones, que en lloc d'anar amb un ratolí o amb un teclat, ens comuniquem dialogant amb aquella màquina que és capaç d'entendre't.

Com ens canvia la vida la IA?

— Posem un exemple relacionat amb el turisme. Si fem una projecció d'escenari de futur, pensant en com una família planificaria les seves vacances, ho farà parlant amb el seu assistent personal, que els coneix, que sap les seves preferències, i que s'encarregarà de tot. Comprarà els bitllets de manera autònoma, farà la reserva de l'hotel, els restaurants, i durant tot el viatge els guiarà. Això passarà sí o sí.

I quin és el rol de les empreses en un món així?

— Primer, cal tenir tota la informació, perquè el que fa aquest sistema és analitzar la informació disponible per tal que tots els teus serveis estiguin allà, i dos, la part transaccional. Cap a l'any 2029 es calcula que un 30% dels clients de les empreses no seran persones, sinó màquines: les màquines compraran productes o serveis, i hem d'estar preparats per a aquesta economia que en diuen client-màquina. Això ja està començant i si no tens la interfície perquè aquest client-màquina pugui parlar amb tu, no et compraran.

Quins són els reptes per arribar fins aquí?

— Un, com aplico la intel·ligència artificial per donar una millor experiència d'usuari. Dos, com l'aplico per millorar la productivitat dels meus treballadors. Segons un informe de Gartner, de mitjana la IA comportarà un 30% d'increment en productivitat. I tres, com optimitzar processos de negoci, com per exemple en la detecció de frau. Això és una cosa imparable.

El client-màquina: en quin punt estem?

— El client-màquina no queda gens lluny. En aquests moments és un 1% i arribarem a un 30%. Per tant, queda recorregut, però és una evolució que s'acabarà d'aconseguir. L'any 2029 totes les empreses haurien de tenir un Departament de Vendes a Màquines.

A Amazon tenen productes com l'Alexa, això ja és IA. Com evolucionaran?

— D'assistents per veu també n'hi ha de pensats per a hotels. És un tema d'optimització, és un assistent que ha anat incorporant cada vegada més els models de llenguatge de la part generativa, que permeten un servei més eficient. Si pensem en ciència-ficció, t'imagines un assistent teu i que està al teu servei, és d'alguna manera el teu majordom. No ens hem de posar restriccions en el que la tecnologia pot fer; jo penso que hi haurà aquest concepte de l'assistent personal. Tot això també porta a un escenari meravellós que és el del robot: una màquina que és capaç de veure què hi ha sobre la taula i entendre l'escenari. I de sobte, la relació de la robòtica amb les persones passa a ser molt més humana, es crea un vincle.

Com ens afectarà la IA en l'àmbit laboral?

— Hi haurem d'aprendre a conviure, no només amb clients-màquina, sinó també amb col·legues de feina que siguin màquines. Potser algun dia el teu cap serà una màquina. En aquest sentit, l'educació és clau perquè la intel·ligència artificial no et prendrà la feina; serà algú que entengui la intel·ligència artificial, qui te la prendrà. Fa anys, si no aprenies informàtica et quedaves fora. Ara és el mateix. La tecnologia és aquí per formar part de la nostra vida i ens canviarà la vida, i més val que hi estiguem posats des del dia 1 i que pensem com això repercuteix no només en un benefici econòmic, sinó en els models d'indicadors econòmics i socials. O ho fem ara o passarem a ser un petit apèndix d'un sistema de màquines en què s'aniran comprant i venent coses, i nosaltres les anirem veient passar d'una banda a l'altra.

Perquè la màquina aprengui li hem de donar dades. No hi ha biaix?

— Sí, però les dades han de ser de qualitat. Totes les persones tenim biaixos per la nostra educació o el que hem viscut, i un model té biaix perquè les dades en tenen. Amazon té un sistema per reconèixer el palmell de la mà. Quan es va entrenar aquest model, no hi havia prou imatges del palmell de la mà per entrenar-lo, i per tant van fer servir IA per generar-ne, i van entrenar el model. Aquest model és 100 vegades més eficaç i més precís que el de reconeixement facial, i a més és menys intrusiu. Aleshores no tenien prou dades o estaven esbiaixades perquè tenien més mans de persones blanques que de persones de color, i necessitaven més variacions. Estem en un punt en què la IA generativa serveix per compensar el biaix que per naturalesa existeix a la societat.

Abans donàvem dades a les xarxes indiscriminadament. Ara sembla que la gent és més conscient.

— Hem de veure fins a quin punt ho controlem. Jo penso que Europa està molt al capdavant en el tema de protecció de la informació. També li suposa un problema, i és que als Estats Units no tenen una llei tan forta; per tant, les empreses tenen menys traves per crear models molt eficients, tenen més llibertat. I si posem l'altre extrem, hi ha la Xina, on fan servir les dades com volen. I això està fent que la Xina sigui un país molt potent. Nosaltres, com a societat europea, no estem disposats a aquest sacrifici; haurem de veure com ho gestionem.

Va començar a Apple fa més de 30 anys, encara no hi havia ni l'iPhone. Ara estem parlant de robots assistents. Quin balanç en fa?

— En aquests moments la generativa està amb el que diuen el hype cycle; després ve una baixada que es diu corba de frustració, i després torna a pujar i es manté amb el patró de productivitat, que és on volem estar. Tot requereix un temps, però el que està clar és que els 30 anys anteriors comparats amb els següents no seran el mateix, serà multiplicat per 1.000 o per 10.000.