La intolerància a la lactosa

PalmaLa lactosa és un hidrat de carboni (‘sucre’) present en la llet de vaca. És un disacàrid, i es denominen així els carbohidrats compostos de dos sucres simples, que en el cas de la lactosa són la glucosa i la galactosa.

Qualsevol persona pot presentar el quadre clínic d’intolerància a la lactosa, de manera congènita o adquirida, a causa de la manca de lactasa (enzim que digereix la lactosa) a la mucosa intestinal. Es diu que la intolerància a la lactosa pot ser un quadre evolutiu, és a dir, que amb el pas el temps tenim més tendència a anar desenvolupant-lo. Així, en els nounats la incidència és baixa, en nins més grans va en augment i, segons algunes estadístiques, fins a un 40% dels adults la pateixen. També pot aparèixer de manera transitòria, sobretot després d’un episodi de gastroenteritis en nins, en el qual es pot produir una afectació transitòria de la mucosa intestinal, la qual cosa fa que no digerim bé la lactosa per manca de lactasa a la vora en raspall de la mucosa intestinal, fins que es recupera completament.

La intolerància a la lactosa és dosidependent. Això vol dir que no és un mecanisme al·lèrgic, com el de les persones amb al·lèrgia als fruits secs, en el qual una ínfima quantitat pot desencadenar reaccions greus i fins i tot la mort. Amb la intolerància a la lactosa el que passa és que ens cau malament la lactosa, i depèn de la dosi que n’ingerim, ja que podem mantenir una mica de lactasa a l’intestí. Això explicaria que a aquestes persones quantitats baixes de lactosa no els produeixin molèsties, però si n’ingereixen una quantitat més gran sí que mostrin símptomes.

Quins són els símptomes?

Els símptomes poden ser variables. En els nins, es poden produir diarrea, vòmits, rebuig de l’aliment a causa que ‘noten’ que no els va bé... En adults, fonamentalment es produeix sensació d’incomoditat, gasos, deposicions toves... És el típic adult que diu que la llet “no li cau bé”.

El diagnòstic de certesa es pot fer mitjançant el test de l’hidrogen (H2) espirat. Consisteix en una sèrie de mesuraments del nivell d’H2 en l’aire que exhalam després de la ingestió de quantitats de lactosa protocol·litzades. És una tècnica complicada i de difícil realització en nins petits, de manera que no se sol fer per rutina. Per això, el diagnòstic sol fer-se mitjançant la sospita clínica. En casos en què pensem que pot existir una intolerància a la lactosa, es fa una dieta d’exclusió (llets sense lactosa) durant un període de temps suficient. Si milloren els símptomes, es pot fer una reintroducció de la lactosa, per veure que si reapareixen, cosa que ens confirmaria que no la toleram i, per tant, n’hem de prescindir.

Quin és el tractament?

Pel que fa al tractament, és senzill: consisteix a evitar la lactosa durant un temps suficient. En els nins, això es pot fer administrant-los llet sense lactosa.

Com ja s’ha comentat, la intolerància a la lactosa pot ser transitòria després d’haver patit una gastroenteritis. En aquests casos, si sospitam que el quadre pugui ser temporal, quan el nin s’hagi recuperat i ja no tingui diarrea podem provar una reintroducció progressiva: consisteix a barrejar llet sense lactosa amb petites quantitats de llet amb lactosa, de manera progressiva (cada 2-3 dies augmentar la quantitat de llet amb lactosa i disminuir la quantitat de llet sense lactosa). Podran passar dues coses: si el nin la tolera perfectament, s’haurà recuperat la mucosa intestinal i haurà tornat a produir lactasa, cosa que li permetrà pair perfectament la llet. O també podria passar que reapareguin els símptomes, cosa que ens indicarà que el pacient ha de continuar consumint llet sense lactosa. Curiosament, tot i que no tolerin la lactosa, en ocasions poden tolerar el iogurt (que sol contenir lactasa, cosa que permet la digestió de la lactosa present a la llet) i petites quantitats de formatge, ja que la lactosa que contenen és poca.