Itàlia viu amb angoixa la possible desaparició del risotto
El país transalpí és el primer productor d'arròs de la Unió Europea però la crisi climàtica hi ha provocat estralls
RomaDesprés de dos anys d'extrema dificultat, els pagesos d'Itàlia, especialment els que es dediquen a la producció d'arròs, respiren alleujats. Les pluges anòmales registrades durant els primers mesos de l'any, que tradicionalment són els més secs, garanteixen la cobertura almenys durant tot el mes de juny. "La situació és tranquil·la, llançar alarmes ara seria inoportú", explica Alberto Lasagna, enginyer i director de Confagricultura Pavia, la secció local de l'organització d'agricultors més important del país transalpí. Malgrat això, adverteix: "Hem d'estar preparats per a qualsevol eventualitat perquè vivim un escenari comparable al d'una guerra, desconeguda, que és la climàtica".
Lluny de ser pessimista, Lasagna, autor del llibre La cura de la falda (en català, "la cura de les aigües subterrànies", P&V Edizioni) sap de què parla. El 2022 l'escassetat de precipitacions va provocar la pitjor sequera en 70 anys a Itàlia. La manca de pluges va posar de genolls no només algunes grans ciutats, que van començar a racionar l'ús d'aigua potable, sinó sobretot l'agricultura. El sector va patir una hemorràgia de gairebé 3.000 milions d'euros per la pèrdua del 30% de la seva producció. La pitjor part se la van emportar els productors d'arròs. Un desastre del qual encara s'estan recuperant mentre esperen les ajudes promeses per les institucions.
Itàlia és el productor d'arròs més gran de la Unió Europea, amb més del 50% de la producció total distribuïda en prop de 26.000 hectàrees. Només entre les regions de la Llombardia i el Piemont, al nord del país, es cultiva al voltant del 95% de l'arròs italià. És en aquesta zona on es produeixen algunes varietats úniques, com el carnaroli, que gràcies a la seva capacitat per resistir altes temperatures és utilitzat en l'elaboració del risotto, un plat típic de la cuina italiana.
Els arrossars italians s'alimenten de la fosa de neu alpina. Davant l'escassetat de neu i aigua, l'any passat molts agricultors que havien perdut la collita el 2022 van optar per sembrar gra, cosa que es va traduir en una disminució de 7.500 hectàrees d'arrossars, segons dades de l'Ente Nazionale Risi, l'autoritat nacional de l'arròs. “Aquest any la superfície tornarà a ser la que era fa dos anys –avança Lasagna–. Els llacs estan plens, el vessant que tenim en aquest territori està en bones condicions a causa d'aquesta pluja anòmala que estem tenint. Però ens hem de preparar per canviar la gestió de tota l'aigua procedent de la neu que es fondrà abans per la pujada de les temperatures, perquè el que estem veient no és que plogui menys, és que plou en menys dies, tenim pluges més intenses. I l'augment de les temperatures del mar, paradoxalment, farà que plogui més”.
L'ús del subsol
Lasagna proposa aprofitar la capacitat de la zona per emmagatzemar tota l'aigua possible utilitzant el subsol “com una esponja” per enfrontar els períodes de sequera. Durant els últims deu anys, els agricultors del nord d'Itàlia han implementat algunes mesures específiques amb fons de la UE per submergir els arrossars, “però no n'hi ha prou”, apunta aquest expert, que assenyala un altre problema: “Cal gestionar millor tota la producció de fonts elèctriques renovables”.
La producció d'energia hidroelèctrica suposa un repte nou per a l'agricultura tradicional. “El 2022 ens vam adonar creuant les dades que en el moment de més sequera, els dies en què als rius hi havia menys aigua, era quan es produïa més energia hidroelèctrica –explica–. Cal veure quina és la prioritat: produir energia elèctrica de la manera més econòmica possible o produir béns alimentaris. Si decidim que és més important produir energia elèctrica, correm el risc de morir de fam amb la bombeta encesa”.
Els experts apunten a una nova gestió dels recursos hídrics –cada vegada més escassos– i una inversió més gran en recerca per fer front a un futur incert. En els pròxims mesos es començarà a comercialitzar el nou prometeu. Es tracta d'una nova varietat d'arròs obtingut gràcies a l'experimentació genètica, que en realitat és una versió actual d'un altre que es va deixar de cultivar a finals del segle passat, que requereix menys aigua i, per tant, és capaç de resistir una sequera perllongada. Un raig d'esperança davant d'un futur incert que, tot i això, té un greu problema: no és adequat per cuinar risotto.