Jèssica del Moral: “M'he sentit culpable per tenir millors condicions de vida que altres familiars meus”
La periodista i presentadora repassa la seva trajectòria professional i la seva relació amb els diners
BarcelonaLa periodista Jèssica del Moral, nascuda a Martorell, detalla el procés migratori de la seva família per explicar els seus orígens. Del Moral defineix la seva situació com de “classe treballadora” i posa especial èmfasi en el transcurs vital del seu avi: “Va estar condemnat a tres penes de mort i després a treballar forçosament al túnel de Viella. Els pocs estalvis que tenia la meva família els va perdre quan la moneda republicana va passar a ser il·legal i es van veure, com moltes famílies, en situació de misèria”.
“A vegades m’he sentit culpable per tenir millors condicions de vida que altres familiars meus”, reconeix Del Moral. La comunicadora també narra com, de petita, els seus pares van optar per matricular-la en una escola concertada, “com fan molts pares, pensant que així tindria més oportunitats futures”. Tot i això, Del Moral recorda com les desigualtats econòmiques també es feien notar a l’escola. “Anava a escola a Sant Sadurní d’Anoia i totes les famílies tenien vinyes, així que jo preguntava als meus pares per què nosaltres no en teníem, però ja em van deixar clar que a casa no érem latifundistes”.
De més gran, Del Moral va optar per estudiar periodisme perquè sentia una gran passió per l’escriptura. Durant l’època universitària, compaginava els estudis amb feines com ara en una llibreria o un cinema. Amb la seva primera nòmina, Del Moral va decidir convidar la seva mare a un balneari: “Sempre havia estat una broma entre les dues i vaig pensar que era un bon detall, ja que ella portava molts anys treballant molt per donar-me el que necessitava. Després, tot i això, vaig pensar que era un lloc de rics que no s’assemblava al que jo havia projectat al meu cap”.
Pel que fa al món del periodisme, Del Moral ha acabat treballant més en el sector audiovisual, exercint com a presentadora i redactora en mitjans com COM Ràdio, RTVE Catalunya, Europa Press o la Cadena SER Balears. “La meva millor decisió va ser comprar un bitllet de ferri i instal·lar-me a Menorca. Allà vaig fer de periodista i vaig aprendre molt, va ser la meva escola”, assenyala. Posteriorment va tornar a Barcelona, on es va instal·lar definitivament.
Del Moral, que presenta actualment el programa Connecti.cat a La Xarxa, recalca que el periodisme és un sector on cal escollir entre “visibilitat o estabilitat laboral”. “Quan no parava d’encadenar contractes temporals en diverses redaccions vaig anar fent postgraus de comunicació corporativa perquè a llarg termini no ho veia clar. La gent es pensa que a la televisió és tot molt divertit, però dona molt mala vida i no saps mai si tindràs feina”, sosté.
Del Moral també narra com va estar set mesos a l’atur durant una temporada i com va viure aquella situació: “Se’m van fer llarguíssims i t’arriba a afectar l’autoestima, penses que no trobes feina perquè no ets vàlida. Just m’acaba de comprar un pis i em passava el dia encreuant els dits”.
Malgrat la seva situació personal, Del Moral reflexiona sobre el context del sector, que “ha empitjorat en els darrers anys”. “En aquest país es castiga la veterania i sempre vindrà algú més precari a ocupar el teu lloc. És curiós quan els periodistes fem peces de precarietat, ens falta autocrítica”, sentencia.
En aquesta línia, però, la periodista afirma que la situació d’inestabilitat i precarietat és comuna també en altres sectors com l’artístic: “Em vaig enamorar d’un músic i a través d’ell he vist que és un factor comú en el seu món laboral. Ell no sap si cobrarà al mes següent ni quina feina tindrà; el panorama cultural és infinitament pitjor”.
Pel que fa a les seves finances personals, Del Moral diu que té la consciència de classe “molt interioritzada”: “La processó va per dins: em considero hedonista, però tinc una veu interior que em reprimeix”. En canvi, pel que fa a males inversions, Del Moral admet que és despistada i que a vegades compra entrades per a espectacles o esdeveniments que no acaba materialitzant. “He perdut alguns avions així”, diu rient.
Sobre el seu futur, la comunicadora confessa que és un pensament que li genera angoixa. “No sabem cap on va la professió, ha canviat molt amb els anys i em costa projectar-m’hi, però tinc capacitat adaptativa i empenta”, conclou.