Joan Benesiu: "Estic preocupat perquè hi ha un excés de nostàlgia i de memòria en les nostres vides"

BarcelonaJoan Benesiu (Alacant, 1971) va capturar fa uns anys la imatge de dues bessones, vestides iguals, que es passegen enmig d'un edifici en ruïnes. Aquella fotografia, presa de forma gairebé inconscient, s'ha convertit en la gènesi de Terminus (Periscopi), la tercera novel·la de l'escriptor valencià. "La imatge em va semblar narrativament molt poderosa, tot i que aleshores no sabia que en sortiria un llibre", explica Benesiu. Després de Gegants de gel (Periscopi 2015, Premi Crexells i Premi Llibreter) i Serem Atlàntida (Periscopi, 2019), l'escriptor construeix a Terminus una història sobre les diferents cares del fracàs i sobre el sentit de l'arquitectura a partir de la relació entre una professora, Teresa, i un estudiant desaparegut, Carles Miquel.

"El fracàs sobrevola tots els projectes que emprenem, siguin laborals, afectius o vitals. Sempre hem de contemplar-ne la possibilitat, però cal endarrerir-lo al màxim", afirma Benesiu. La novel·la hi fa referència a través de diferents elements. La tesi doctoral de l'estudiant, per exemple, es basa en Atlantropa, el projecte fallit d'un enginyer alemany durant els anys 30. "Volia construir dos grans dics per assecar el Mediterrani i guanyar així terrenys per fer-hi cultius i noves ciutats. Ho vinculava a la pau del continent: creia que lligaria els estats de tal manera que els resultaria impossible entrar en guerra", explica l'escriptor.

Atlantropa no va prosperar, però a Benesiu li ha servit per reflexionar sobre Europa en els temps actuals, una qüestió que ja apareixia a Serem Atlàntida. "Estic preocupat perquè hi ha un excés de nostàlgia i de memòria en les nostres vides. Hem de parlar més del futur i lluitar perquè el continent i la identitat que ens vinculen continuïn sent fortes", afirma l'autor. Aquesta inquietud es percep a la novel·la amb l'estada de la Teresa a Hongria, un país que Benesiu percep com "un laboratori polític" del continent. "Està completament girat cap al passat, tracta de construir una Hongria sense immigrants, que es mira a si mateixa com a nació catòlica i blanca i rebutja qualsevol vincle amb l’alteritat. És la llavor per on les idees de la ultradreta s’estan emmirallant de manera més clara", expressa.

Trobar-se amb el passat i el present desfets

El viatge de Teresa per trobar Carles Miquel passa també per l'urbexologia, una nova tendència que consisteix a visitar edificis abandonats. "Hi ha qui ho fa per obtenir-ne una fotografia bonica i d'altres que busquen una vivència personal: trobar-se amb el passat i el present desfets. Aquesta darrera idea em sembla molt més interessant", diu Benesiu. Amb els visitants de ruïnes entra a la novel·la la passió de l'escriptor per l'arquitectura i les reflexions sobre el que ell anomena la tirania de l'ull. "Cada vegada es construeix més per a la vista i menys per a una funció concreta. Tenim edificis bonics per fer-hi fotos, però no sabem ben bé què hi passa a dins", lamenta.

Benesiu ha dedicat prop de tres anys a crear Terminus i, com en les novel·les anteriors, ha treballat a partir d'unes idees centrals que li serveixen de brúixola quan s'encamina cap a la digressió. "L'atzar té importància durant l'escriptura, perquè allò que em trobo pel camí pot modificar la novel·la. Tinc diversos fars, però la digressió em resulta indispensable per escriure –diu Benesiu–. Són camins secundaris que segueixo sense perdre mai de vista el camí principal".