Joan Dausà: "Amb l'excusa dels 10 anys de 'Jo mai mai' hem creat un vi amb el nom de la cançó"

Quin ambient genera la presència del vi en l'escena que es descriu a la cançó Jo mai mai?

— El vi em porta a moment de compartir. Jo no bec a casa sol, com a molt quan estic cuinant, però essencialment soc un bevedor social i, en concret, el vi penso que és un element que no només és social, sinó que em va com l'anell al dit a les lletres de les cançons per representar unes determinades emocions.

Jo mai mai, a més del nom d'una de les teves cançons més icòniques, també és una marca registrada. Tens algun projecte al cap?

— Sí, fa onze anys, quan va sortir la cançó, vaig pensar que a més de tenir els drets d'autor com a creador de la cançó, també volia quedar-me amb els drets, especialment, per poder crear una beguda alcohòlica amb aquest nom. Pensava que un dia aquest Jo mai mai seria una beguda alcohòlica; no sabia si seria una cervesa, un vi o una ginebra, però tenia clar que volia fer-ho. Ara tinc uns amics a l'Empordà que tenen un celler que es diu Martín Faixó amb qui faré el vi.

Per què un vi i no una ginebra?

— Al llarg dels anys m'he anat vinculant a altres projectes bonics que giraven al voltant del vi. Vam muntar un restaurant que es diu El Parlament de Sant Feliu de Llobregat, on triem molt bé el vi; també durant molts anys hem muntat una fira de gastronomia i vins que es deia El Tast, també a Sant Feliu. És una cosa que sempre m'ha interessat. Quan va sortir l'oportunitat del Jo mai mai vaig preferir agafar els drets per si algun dia en faria alguna cosa, i ara amb l'excusa dels deu anys de Jo mai mai hem creat un vi amb el nom de la cançó.

L'elecció del nom és clara. Com va ser el procés de l'elecció del contingent?

— D'entrada els vins del Martín Faixó els trobo boníssims, i llavors només va ser qüestió d'anar afinant el gust que volíem a través de tasts darrere tasts. L'etiqueta també l'hem fet a través d'un amic meu, Francesc Moret de This is Massa, que ha fet un disseny entre el nostre concepte de Jo mai mai i el concepte del celler.

T'hi veus posant-te en aquest món plenament?

— No, no [riu], només és una aventura. És una excusa més per generar experiències. Sí que és veritat que de vegades faig el burro i penso que ara faig el vi Jo mai mai, el cava La gran eufòria i la ratafia Ho tenim tot, però al final tot va a petar al mateix lloc: passar-nos-ho bé.

Hem parlat del vi en l'àmbit de la música i la nova creació empresarial, però quin rol juga aquesta beguda en el teu dia a dia?

— Doncs una mica el mateix que el que descric a les diferents cançons on apareix el vi. Al final el que escric a les cançons és una mica el que em passa a la vida i en aquest cas té el mateix rol. Jo el vi el vinculo a estar amb amics i relaxat. Si no, no contemplo demanar-me una copa, s'han de complir uns mínims requisits. Sé que hi ha músics que recorren al vi per escriure les lletres, però no és el meu cas, per a mi no és una eina.

Com és aquesta copa que t'agrada compartir?

— Normalment em decanto per un vi negre. El blanc o el rosat els faig servir més d'aperitius. Per a mi sempre hi ha un espai per fer lloc a un vi o a un altre, perquè definitivament jo soc més de vi que de cervesa; suposo que per això m'és més fàcil trobar moments per a cada tipus de vi.

Poca gent comença agradant-li més el vi que la cervesa. Sempre has tingut aquesta preferència?

— Tens raó. La veritat és que no sé què va ser abans, si el vi o la cervesa. És possible que arranqués amb la cervesa entre els quinze o setze anys, però ràpid el vi em va atreure més. El vi el bec i el gaudeixo, la cervesa gairebé només et refresca. Si em diguessin "Només pots beure una beguda alcohòlica fins que et moris", no dubtaria a dir el vi negre.

Què hi ha al camerino abans d'un concert de Joan Dausà?

— Alguna vegada abans d'un concert soc de beure vi i inclús durant algun concert he arribat a treure alguna copa a l'escenari, sobretot en aquests concerts de Nadal on acostumo a estar sol amb el piano. Aquest vi normalment no el trio jo, i penso que ho fa encara més bonic. Deixo que qui contracta proposi algun vi i acostumen a posar-te vins de la zona, i m'agrada perquè sempre n'aprenc.

I si l'haguessis de triar tu, quins elements tindries en compte?

— Les denominacions d'origen penso que són el factor clau. M'agrada molt la denominació de l'Empordà i la del Priorat, però últimament també m'està agradant molt Costers del Segre. Em moc molt per denominacions catalanes, però com que visc a la Cerdanya de vegades també m'és fàcil comprar algun vi francès, sobretot els rosats. El preu intento que no em condicioni gaire, entre deu i vint euros; són els vins que acostumem a beure a casa, que tampoc és gaire sovint.