Joan Mascaró i l’educació, l’ànima del poble

Joan Mascaró va dedicar la major part de la seva vida a l’estudi en profunditat i a satisfer el seu gran afany de coneixement. L’educació és, per Mascaró, una de les tasques cabdals, per la qual cosa dedica part de la seva reflexió a trobar vies per a la millora de la persona, conscient de la seva vàlua individual i col·lectiva. Segons l’autor, qualsevol sistema educatiu d’un país s’hauria d’encaminar a obtenir el millor de “l’ànima del poble”.

L’educació nacional per Mascaró és l’educació que fa que els joves se sentin a gust i orgullosos de ser persones pertanyents a un col·lectiu, que no reneguen de les seves arrels i no tenen sentiment d’inferioritat. Els joves educats en un sistema nacional d’educació no entren en competició, sinó en comunió amb altres cultures. Aquest tipus d’educació fa que els joves estimin la seva terra i se sentin orgullosos d’haver-hi nascut. Aquesta educació dona valor al propi país, no encotilla sinó que allibera, fa fruir l’esperit genuí del poble, seguint la via de la cultura popular viva i de la terra i que beu de les arrels de la pròpia tradició.

Per Mascaró, parlar d’educació és apel·lar al més profund de la consciència, i la consciència és sempre entitat individual. El camí de la formació de la persona ha de passar necessàriament per la interioritat. Aleshores, per Mascaró qualsevol sistema educatiu que pretengui desenvolupar el millor de l’ànima col·lectiva i de la consciència individual ha de ser un sistema nacional d’educació. El concepte d’educació en l’obra de Mascaró va més enllà de l’academicisme, se centra en l’home i la seva interioritat, referint-se a la globalitat de la persona de l’educand i a tota la seva complexitat. En aquest sentit, la formació essencial de la persona segueix una trajectòria de dins cap a fora. Educar és l’acte d’acompanyament en aquest camí i en la seva trajectòria. Així que l’acció eductiva ha de contribuir a despertar i a descobrir el món exterior, però sobretot l’interior. Per Mascaró, la persona de l’educand ha d’arribar al màxim de consciència de si mateix i aquesta consciència és possible a través d’experiències i, consegüentment, de les reflexions intenses d’esdeveniments vitals significatius. Amb paraules de Mascaró: “Primer hem de tenir el millor de les llavors del país i, llavors, amb aquest objectiu a la vista, hem de poder triar sistemes diferents per obtenir aquesta finalitat”.