ESPECIAL JOAN MASCARÓ

Joan Mascaró i moviments per a la pau: l’esperantisme

Ens trobam a la primera dècada del segle XX, època en la qual es constitueixen moviments dedicats a aconseguir la pau i l’entesa entre comunitats

Zamenhof, el creador de l'Esperanto.
Xavier Margais
16/12/2017
2 min

Joan Mascaró va entrar a formar part del moviment esperantista acompanyat de Marià Jaquotot. Van estudiar plegats des d’infants fins a l’Escola de Comerç. Ens trobam a la primera dècada del segle XX, època en la qual es constitueixen moviments dedicats a aconseguir la pau i l’entesa entre comunitats. Aquests missatges van arribar al jove Mascaró, va fer-se seva la proposta de treballar per a l’ús de la llengua auxiliar internacional que promocionava la pau arreu del món i es va integrar en l’Esperantista Klubo Palma, que era un dels grups mallorquins que treballaven a favor de l’entesa entre les nacions. Durant anys va formar part de la junta directiva i fou delegat a Palma d’organitzacions internacionals dedicades a la promoció de l’esperanto.

A partir de la dècada dels anys trenta, Mascaró, havent consolidat els estudis universitaris, va treballar a Ceilan, Barcelona i, a conseqüència del cop d’estat que va desembocar en la guerra dels tres anys, va establir-se a la Gran Bretanya, on va quedar fins al final dels seus dies. L’interès per l’esperanto i l’esperantisme va passar a un segon pla; amb tot, el veiérem participant en congressos de caire nacional i d’altres d’universals i fins i tot féu participar-hi el seu fill Martí.

Potser un dels moments més delicats que va haver de viure fou durant la proclamació del cop d’estat del juliol del 1936. Amb el seu pare Martí eren a Mallorca i van viure de prop que colpistes assassinaven republicans a la vora dels murs del cementeri de Palma. Angoixats per la situació que es vivia a Ciutat, van intentar partir de l’illa, encara més després que Joan hagués estat amenaçat per antics companys de la cultura. En aquest context, foren amics pertanyents a l’Esperantista Klubo Palma els qui durant unes setmanes amagaren Joan Mascaró i després ajudaren pare i fill a partir de Mallorca: un rumb a Algèria i l’altre a Anglaterra.

Enguany, que se celebra l’Any Zamenhof, en record del centenari de la mort del creador de l’Esperanto, és una joia poder lloar-lo juntament amb la figura de Joan Mascaró i Fornés, ja que ambdós es varen dedicar a la recerca i construcció de la pau.

stats