Info/gràfica
Suplements19/11/2022

Fem una partida? Jocs de taula amb història

Segons l’expert, creador i divulgador de jocs Oriol Comas, la principal finalitat dels jocs de taula és la diversió. També hi pot haver factors d’aprenentatge, de formació o de cohesió, però si un joc no et fa venir ganes de jugar-hi una vegada i una altra, millor que provis una altra cosa. Aquests són alguns dels jocs de taula que al llarg de la història ens han aportat més hores d’entreteniment.

Font: 'Un monde de jeux' d'Oriol Comas i Coma (Asterisc Agents) i 'Quince juegos que cambiaron el mundo' (Ibermática).
i Font: 'Un monde de jeux' d'Oriol Comas i Coma (Asterisc Agents) i 'Quince juegos que cambiaron el mundo' (Ibermática).

Joc reial d’Ur

4.600 anys d’antiguitat

Un dels primers jocs de taula de la història

Va ser descobert en una expedició arqueològica a la ciutat d’Ur l’any 1926 per Sir Leonard Woolley. És el joc de taula més antic que s’ha trobat i el tauler més ben conservat data del 2650 aC. Les regles del joc es van trobar anys després escrites en una taula d’argila amb escriptura cuneïforme i més tard va ser estudiat i popularitzat pel doctor Irving Finkel, conservador del Departament de l’Orient Mitjà del British Museum de Londres.

Escacs

segle VII

Els peons són imprescindibles

Referent de la cultura popular mundial, el joc dels escacs es va crear cap al segle VII. Segons els historiadors, prové d'un joc anomenat xaturanga en el qual quatre jugadors utilitzaven daus per fer els moviments. Des de l'Índia, molt probablement aquest joc de taula va anar a Pèrsia i es va introduir a Europa a través del món àrab.

Go

Uns 3.000 anys d’història

L’èxit d’una idea de la cort xinesa

La llegenda xinesa diu que l’emperador Yao va encarregar als savis de la seva cort que s’inventessin un joc que servís per augmentar les habilitats intel·lectuals del seu fill Dan Zhu. Unes altres teories asseguren que els que el van encarregar van ser els emperadors posteriors. La història ens diu que no va ser fins al cap d’uns quants segles que el go no es va popularitzar a tot el continent asiàtic, quan el 735 l’ambaixador del Japó a la Xina se’n va endur un tauler i les pedres al seu país. 

Cargando
No hay anuncios

Jocs de mancala

Més de 2.000 anys d’antiguitat

Una família de jocs amb possibilitats infinites

Els jocs africans d’aquesta família tenen característiques comunes, com ara forats per col·locar les llavors, de dues a quatre files i un conjunt de comptadors (llavors o pedretes). Al món occidental, un dels més populars és l’aualé, un joc amb adversari que es juga amb quaranta-vuit llavors en un tauler rectangular format per dues fileres de sis forats cadascuna. 

Backgammon

Principis del segles XVII-XVIII

La barreja justa d’estratègia i atzar

Prové d’una família de jocs molt antics trobats en excavacions a l’antiga Pèrsia, però el nom actual es va inventar a Anglaterra i les regles que ara es consideren estàndards a Occident es van establir a mitjans del segle XVIII. Pel nombre i la forma de les caselles del tauler, agrupa una enorme quantitat de jocs, la característica comuna dels quals és la barreja justa d’estratègia i atzar. 

Cargando
No hay anuncios

Scrabble

Creat el 1938

El joc de paraules més popular del món

L’arquitecte nord-americà Alfred Butts va ser l’inventor de la versió inicial del joc, que va anomenar Lexiko. Tot i que al principi va tenir poc èxit, amb l’ajuda de Jim Brunot el van modificar i el van rellançar el 1948 amb el nom de Scrabble. Des de llavors se n’han venut més de cent milions d’unitats en una trentena de llengües.

Monopoly

Creat el 1903

El capitalisme sobre el tauler 

Té l’origen en un joc creat per Elizabeth Magie el 1903 anomenat The Landlord’s Game. El joc es va anar popularitzant sense el control de l’autora i el 1935 Charles Darrow en va patentar una versió amb el nom de Monopoly. Tot i que va ser pensat per conscienciar les persones sobre els “perills” del capitalisme i els beneficis d’un sistema de repartiment de la riquesa més igualitari, al final la versió “capitalista” del joc va ser la que va tenir més èxit i la que ha arribat fins als nostres dies. 

Cargando
No hay anuncios

Dungeons & Dragons

Creat el 1974

Una de les grans creacions del segle XX

La imaginació de Dave Arneson i la passió pels jocs de Gary Gygax van ser la combinació perfecta per crear un dels jocs de rol més populars de la història. Tot i l’èxit, la seva història no va acabar bé i es van separar el 1977 amb judicis pel reconeixement dels drets sobre el joc. A Gygax i Arneson els correspon el mèrit d’haver creat els jocs de rol, una afició i una indústria que no para de créixer, i d’haver-los situat al centre de la cultura, com podem veure en pel·lícules com ET i sèries com Stranger Things.

Magic 

Creat el 1993

L’èxit de les cartes col·leccionables 

L’èxit del creador de les cartes Magic, Richard Garfield, i de Peter Adkison, llavors propietari d’una petita editorial, va ser la creació de cartes col·leccionables il·lustrades per reconeguts dibuixants de fantasia de tot el món. Cada jugador pot tenir un conjunt de cartes personalitzat i això fa que hi hagi una gran quantitat de baralles possibles. Cada any s'editen centenars de noves cartes i el joc ha fet el salt amb èxit cap a l’univers digital. 

Catan

Creat el 1995

El gran triomf del segle XXI

Traduït en més de trenta idiomes (Devir Iberia en va publicar la versió catalana el 2010), és considerat un dels jocs de més èxit dels últims anys. El creador, Klaus Teuber, treballava d’auxiliar de dentista a la clínica del seu pare a Alemanya i creava jocs de taula durant el temps lliure. Tot i que es va llançar el 1995, el Catan no va començar a ser rendible fins al cap d’alguns anys, cosa que el va convertir en el primer joc d’èxit del segle XXI. 

Cargando
No hay anuncios

Twilight Struggle

Creat el 2005

L’atzar de la Guerra Freda

El va editar per primera vegada GMT Games el 2005 i va seduir ràpidament jugadors de tot el món. Els creadors s’havien fet amics a través d’un club de jocs i van decidir crear-ne un de propi. Primer volien fer-lo sobre la Guerra Civil Espanyola, però es van decantar per la Guerra Freda perquè els feia por no saber tots els matisos del conflicte espanyol. 

Infografia al paper de l'ARA Diumenge