El joc de disfressar-se no té res a veure amb Carnaval
Permet als infants descobrir que dins seu hi viuen altres personalitats i les convida a sortir i mostrar-se sense complexos
BanyolesTot i que hi ha infants que gaudeixen molt disfressant-se de personatges concrets, quan parlem del joc de disfressar-se ens referim al que passa en llibertat qualsevol tarda i que s'acaba convertint amb un drap lligat que necessita complementar-se amb tones d'imaginació per prendre vida i, a més, els obliga a estar molt presents en el que estan fent.
Per què ho fan?
Per experimentar amb la sensació d'una desaparició personal i deixar pas a una personalitat diferent de la seva. Un infant tranquil i prudent pot ser un lleó molt enfadat que fa sorolls que fan por i que s’atreveix a fer coses arriscades jugant, transgredint i experimentant amb la dualitat que tots tenim de sèrie. Passa tan intensament que els és complicat fer el viatge de tornada a ells mateixos, fins i tot volen dormir amb la disfressa posada per no renunciar a l’emoció que estan experimentant.
Abans dels 7 anys
Durant els primers set anys els infants estan en procés de construcció de la seva identitat i això pot fer que s’espantin en veure’s totalment transformats. Qui és aquest que em mira des de l'altre costat del mirall? On soc jo? Per què he desaparegut? I es fan les mateixes preguntes en veure els seus adults de referència disfressats.
Encara no tenen clara la frontera entre ficció i realitat i no poden distanciar-se de l’emoció. La lògica i la raó no tenen la força ni el protagonisme que arriben passats els 7 anys, i les disfresses realistes i els personatges associats a escenes de por els costen d’encaixar en el terreny simbòlic.
No s'ha d'obligar a disfressar-se per Carnaval
Carnaval implica exhibir-se i posar-se una disfressa determinada, i és comprensible i respectable que s’hi neguin i en cap cas hauríem d’obligar un infant a sortir en una rua si no vol. Però això no significa que no els agradi el joc de disfressar-se, de fet el necessiten, però quan neix de dins, no quan és una imposició.
Conclusió
Jugar a disfressar-se alimenta la capacitat creadora, l’enginy, la imaginació i la projecció. És un joc que ajuda a posar-se a la pell d’altres persones o animals, i també a crear éssers fantàstics alhora que els acompanya en l’adquisició de la seva pròpia identitat i a desenvolupar l’empatia.