Què és el joc heurístic?

BanyolesPotser heu sentit a parlar del “material desestructurat”, desafortunada definició que es refereix a les peces de joc poc definides però amb una estructura clara. Moltes famílies, potser inspirades per les escoles bressol, tenen aquests materials a casa. Descobrim com i per què es fan servir.

D’on ve?

Heurístic, del grec eurisko, significa descobrir, i és la base d’aquesta aproximació al joc desenvolupat per Elinor Goldschmied, mestra diplomada en psiquiatria social. Defensava la necessitat de descobrir el món mitjançant l’activitat pròpia, sense interferència adulta i donant resposta a l’impuls innat de descobrir i interactuar amb l’entorn. Creadora de la panera dels tresors, va donar continuïtat a aquest treball amb el concepte de joc heurístic.

Com juguen?

Des que caminen fins més o menys els 36 mesos, exploren una gran varietat d’objectes trobant relacions entre ells: traslladen, omplen, buiden, apilen, obren, tanquen, roden, encaixen, apilen... i així, mentre donen resposta a la seva necessitat de moviment i curiositat, integren nous esquemes mentals i amplien el pensament reflexiu. És important que disposin de diverses peces de cada i la proposta també demana que cada tipus de peça tingui una bossa de roba independent, amb la qual també juguen i on endreçaran cada tipus de material. En aquesta tasca, enriquim el llenguatge i conceptes bàsics com ara a sota de..., al costat de..., ajuntat amb els altres...

Els materials

Peces poc definides i que afavoreixin la interacció entre elles: cistells, culleres de fusta, carrets de fil, tubs de cartró, mocadors, bols i flameres de metall, estris de cuina, pots amb tapa, cons de filatura, esferes de fusta, llaunes, esponges, pals de diferents mides, peces tornejades de fusta de formes diverses. Com més variats en textures, temperatures, colors, volums i pesos, més enriquidora serà la interacció.

El paper de l’adult

Es limita a respondre en cas que l’infant ensenyi o comparteixi alguna cosa i assegura un espai segur. La intervenció més activa és en el moment de preparar l’escena, parant atenció en la bellesa de la proposta i generant espais de provocació prou atractius que convidin a ser explorats.

Conclusió

El joc heurístic és una activitat autodirigida que els infants fan de forma natural amb els objectes de casa i que, ben enfocada, esdevé la base de la interacció entre les peces. Facilita el pensament lògic, el llenguatge i el joc imaginatiu i de transformació dels objectes. És, a més, una oportunitat genial per deixar-los explorar en un ambient calmat i allunyat de la sobreestimulació.