Jornada escolar continuada o partida? Pros i contres

La llei estableix que les hores lectives de l’alumnat a primària són 25 i a secundària 30. A l’hora de distribuir-les, els centres de secundària poden triar el tipus de jornada –85% fan la continuada–, i els de primària fan la partida, excepte 25 escoles públiques que van començar un pla pilot de jornada continuada fa gairebé 10 anys. J. Jorge Sánchez, professor de secundària i responsable de comunicació i formació del Sindicat de Professors de Secundària, defensa que l’autonomia de centre hauria de permetre que els centres de primària triessin el tipus de jornada que volen o que un mateix centre oferís dos tipus de jornada en funció de l’edat de les criatures. 

Tot i fer dècades que dura el debat sobre quina jornada és la millor, no hi ha dades de recerca conclusives sobre el model més convenient per fomentar l’aprenentatge i aconseguir un millor rendiment escolar de l’alumnat. Per això Màrius Martínez, professor d’orientació professional del departament de pedagogia aplicada de la UAB, entén que són legítims tant els arguments a favor com en contra d’un model i l'altre. “Podem adduir raonaments sobre l’organització del centre, el claustre, la conciliació, el cansament… però la qüestió fonamental és que els horaris haurien d’estar al servei del projecte educatiu. D’aquí la importància de definir el projecte i a partir d’aquí veure quina jornada resulta més convenient per assolir els objectius”, diu Martínez. En la mateixa línia, Ricard López Muñoz, director de l’Institut Escola Barnola d’Avinyó, creu que ja és hora de superar el debat: “És necessari racionalitzar els horaris de forma sistèmica, no només a l’àmbit educatiu”. Insisteix que en l’àmbit de país hem de definir el tipus d’organització que volem, un model que ens beneficiï i permeti millorar els resultats, la salut i el benestar de les persones. Per a Jordi Perales, expert en educació i tutor del màster universitari de dificultats de l’aprenentatge i trastorns del llenguatge de la UOC, el més important a l’hora d’establir la jornada escolar és tenir en compte les necessitats de l’alumnat, “i no és el mateix fer una jornada continuada a primària o secundària perquè els ritmes biològics de nens i adolescents varien”. 

“Qui advoca per la jornada continuada i apel·la a experiències europees com a referents on funciona el model no té en compte que la realitat d’aquests països té poc o res a veure amb la nostra. Allà l’esmorzar és un àpat fort, les jornades laborals acaben abans, i fan possible la conciliació familiar independentment dels recursos econòmics de les famílies, les activitats extraescolars que ofereixen al centre són gratuïtes…”, argumenta Francesc Imbernon, catedràtic de pedadogia de la UB. Per al professor la clau és flexibilitzar la situació actual: “No es pot imposar a tot el país el mateix model quan les realitats dels territoris i la situació socioeconòmica i cultural de les famílies són ben diverses”. Proposa que el centre determini la distribució horària més convenient per a l’alumnat en funció de la seva realitat. Com la resta d’experts reclama que s’avaluïn les experiències de les diferents jornades, “perquè un cop s’implanta una jornada és difícil tirar enrere, sobretot quan respon als interessos del professorat”, diu Imbernon. 

Superar el binomi

Jaume Aguilar és membre de la Federació de Moviments de Renovació Pedagògica de Catalunya i coautor de l’estudi Educació a l’hora: Uns altres horaris escolars són possibles. Proposta d'horaris escolars en clau d'educació a temps complet(2019) de la Fundació Bofill, que proposa anar més enllà de la dicotomia jornada continuada o partida: “Hem buscat una via més completa que distingeix l’horari del centre –les hores que està obert ofertant activitats–; el de l’alumnat –el que pot romandre al centre fent activitats–, i el del professorat i educadors que hi treballen, que poden tenir una jornada flexible en funció de les seves responsabilitats”. 

Algunes de les propostes de l’estudi són: 

- Flexibilitzar la jornada lectiva tant als horaris d’entrada –15 o 30 minuts de marge– i amb activitats obertes perquè l’alumnat s’hi incorpori a mesura que va arribant, com amb sessions que van més enllà d’una hora per matèria. 

- No compactar horaris perquè hi càpiga tot en 5 hores seguides a primària o 6 a secundària. Es tracta de fer hores de qualitat. 

- Valorar els descansos entre hores lectives. Descansar en condicions permet aprofitar el temps al màxim. 

- El pati passa a ser hora lectiva a secundària com ho és a primària. Consideren que 30 hores lectives són excessives. 

- L’hora de l’àpat també passa a ser horari lectiu perquè és un temps educatiu que cal cuidar més del que s’està fent fins ara. 

- Dinar a una hora raonable –entre les 12 h i les 14 h– amb un àpat saludable i suau que no duri més de 45 minuts. 

- Tenir la possibilitat d’ampliar el temps de permanència al centre amb activitats d’estudi assistit, tutelat pel centre encara que no cal que ho facin els docents. Així es dona suport a qui té dificultats i s’ofereix un espai per estudiar, evitant diferències entre alumnes amb més i menys recursos. 

- Oferta pública d’activitats educatives no lectives gratuïtes organitzades pel centre en coordinació amb els municipis, perquè cap alumne en quedi exclòs. Les activitats haurien d’acabar entre les 19 h i 20 h com a màxim per contribuir a la convivència familiar i poder descansar les hores necessàries. 

Decidir la jornada escolar

Luna Font és mare de dos fills i membre de la plataforma de famílies i associacions de famílies Dret a Votar la Jornada Escolar, que reivindica que les famílies puguin triar el tipus de jornada que tenen els centres de primària. “El debat sorgeix perquè no tenim la possibilitat d’escollir i volem ser escoltats pel departament d’Educació, que fins ara no ha volgut obrir una via de diàleg sobre aquesta qüestió”, apunta Font. No demanen que s’imposi a tot el territori la jornada continuada, sinó que siguin les comunitats educatives les que triïn de manera consensuada quina és la jornada –de 8.30 h a 13.30 h o de 9 h a 14 h– que millor els encaixa per després votar-ho en consell escolar. 

En aquest sentit, quan l’Escola Barnola es converteix en Institut Escola, l’equip directiu es planteja repensar el projecte de centre amb l’objectiu de crear un projecte únic, vàlid per a tothom, compartint temps i espais conjunts, i connectant alumnat i docents de primària i secundària. Després d’analitzar diferents models de jornada implantats a escala europea, les directives del departament i les propostes que suggereix la iniciativa Reforma Horària decideixen fer de 9 h a 16 h, reduint la pausa del migdia per avançar les activitats educatives de tarda i oferint la possibilitat de dinar al centre o a casa amb un horari racional, de 12.30 h a 14.30 h a primària i de 13 h a 14 h a secundària. El director entén que el tipus de jornada hauria de ser un instrument flexible i adaptable al servei del projecte educatiu, pensant sobretot en l’alumnat: “Les diferents jornades poden ser vàlides si al darrere hi ha uns objectius”, conclou.