“Josep Font és una llegenda de la moda contemporània”

BarcelonaL’obra més representativa de Josep Font ja es pot veure amb tota la seva esplendor a través d’una vitrina. Millor dit, el visitant pot apreciar, de ben a prop, el treball minuciós que identifica el dissenyador català més destacat de les últimes dècades. La construcció arquitectònica, el joc de volums i l’ornamentació dels teixits que embolcallen els maniquins que exposen el seu ideal de bellesa femenina: sensible, refinada i etèria. Nimfes de sensualitat sublimada. “Moltes persones han vist les peces de Delpozo en desfilades o en celebritats, però el que realment resulta interessant és percebre com estan fetes, la composició i conjunció de colors i teixits”, declara el dissenyador a l’inici de l’exposició. La forma, més enllà de la funció.

L’embolcall on es desenvolupa la mostra no pot ser més adequat: el Museu Cristóbal Balenciaga de Getaria, seu del mestre basc amb qui Josep Font comparteix professió, vocació i passió, que acull a partir d'aquest dijous la primera retrospectiva dedicada al dissenyador català. Es tracta d’una mostra comissariada per l’historiador Josep Casamartina i Parassols, director de la Fundació Antoni de Montpalau, que ha col·laborat estretament amb el dissenyador. El títol, Josep Font. Bellesa i inquietud, ja és revelador i es basa en una constant dins la trajectòria del geni català: “Més enllà del plaer, la bellesa pot generar tensió, una energia que motiva a explorar-la sense límits”, explica Casamartina.

Aquesta bellesa s’explora a través de 54 peces d’indumentària produïdes durant les dues primeres dècades del segle XXI, entre abrics, conjunts de carrer, vestits de festa i núvia, procedents de la Fundació Antoni de Montpalau, que compta amb el fons més complet del dissenyador català, i de diverses col·leccions particulars que venen de clientes espanyoles i nord-americanes. “Hi hem treballat colze a colze perquè hi hagués una mostra representativa, respectant sempre el criteri del dissenyador”, diu Casamartina. Aquests vestits corresponen a les col·leccions de Josep Font que es van presentar a Barcelona, Tòquio, Madrid i París, i també a l’etapa posterior, quan el dissenyador va assumir la direcció creativa de Delpozo i va mostrar el seu saber també a Nova York i Londres.

Dos genis units en un mateix espai

No deixa de sorprendre que la primera antologia de Josep Font es faci al País Basc. I té una raó de ser. Inicialment, l’exposició s’havia proposat a Barcelona, però va fer el salt a Getaria aprofitant una nova línia de continguts del museu que explora la influència de Balenciaga en la moda actual. Salvant les distàncies, el paral·lelisme entre els dos genis de l’agulla és innegable i l’arquitectura hi juga un paper fonamental: “La mirada de Josep Font a l’obra de Cristóbal Balenciaga mai serà mimètica, sinó que n'ha fet una interpretació molt personal a partir de l’estudi del volum més enllà de l’anatomia femenina, la gran perfecció tècnica i l’ús sublim dels bordats”, assegura Josep Casamartina, director de la Fundació Antoni de Montpalau.

L’acceptació per part de Josep Font també va ser immediata: “Em va dir que endavant, però que ho hauríem de fer molt bé”, recorda Casamartina. A partir d’aquí, el procés de producció i muntatge s’ha allargat durant un any i mig i ha comptat amb els millors professionals per no deixar res a l’atzar: “Josep Font és extremadament exigent i perfeccionista”, assegura el comissari tot rient. La perfecció també exigeix tolerància: “Té criteri propi, però valora les propostes dels altres i està obert al canvi”, afegeix.

Una trajectòria de llums i ombres

Tot i que no segueixen un ordre cronològic, els vestits de l’exposició parlen del seu llegat. Nascut a Santa Perpètua de Mogoda l’any 1965, Josep Font va estudiar arquitectura a la Universitat Politècnica de Catalunya i més tard es va graduar en disseny de moda a l’escola Felicidad Duce de Barcelona, on va rebre classes d’un altre mestre, Pedro Rodríguez. Després d’una primera etapa amb Luz Díaz, amb qui va idear un llenguatge creatiu d’estètica austera i depurada, l’any 1995 Font va seguir la seva carrera tot sol. A finals de la dècada dels 90 va evolucionar cap a un univers més màgic i hipersensible que li va permetre assolir l’èxit internacional a principis dels anys 2000. “Va fer un gir de disseny cap a la complexitat que li va brindar molts èxits”, puntualitza Casamartina. Aquest procés ascendent i ple de premis, botigues i desfilades va culminar amb la presentació de les col·leccions més emblemàtiques a París, un triomf absolut.

En aquest ascens hi va haver alguna sotragada: l’any 2011, Josep Font va perdre el control de la seva marca homònima com ja li havia passat a casa nostra a Toni Miró. “Quan entren els grans inversors, el negoci acaba guanyant a la creació”, afegeix el comissari de la mostra. Aquesta tragèdia no el va aturar i, després de treballar per a altres marques des de l’anonimat, Font va rebre un encàrrec que el va entusiasmar: rellançar la firma del difunt dissenyador madrileny Jesús del Pozo. Font va cimentar els pilars de la marca amb una nova denominació -Delpozo- i una estructura actualitzada amb punts de venda a Nova York, Miami, Londres, Moscou i Dubai on continuaria desenvolupant l’exigència de l’alta costura i crearia una nova línia impecable anomenada prêt-à-couture. “Ell era Delpozo. La marca Josep Font havia desaparegut”, afegeix Josep Casamartina.

Entre el 2012 i el 2018, el dissenyador va assolir el màxim reconeixement a escala mundial i va situar Delpozo entre les marques més desitjades de la catifa vermella, vestint actrius com Cate Blanchett, Julianne Moore i Zendaya, creant tendència i admiració entre els poderosos de la indústria. La mateixa Anna Wintour, editora de la versió nord-americana de la revista Vogue, el va convidar a la gala Met, cosa que el va convertir en el primer dissenyador català que ho assolia.

El camí de la llegenda

De l’última etapa de Josep Font se’n parla poc. El dissenyador va abandonar Delpozo precipitadament: “Es va desencantar del projecte”, diu Casamartina, que considera que Josep Font “és una llegenda de la moda contemporània”. Ara mateix el dissenyador treballa allunyat del focus mediàtic i manté una actitud hermètica: “És una figura carismàtica, de gran talent, que conserva aquesta aura enigmàtica i manté un prestigi internacional indiscutible”, conclou el comissari de la mostra, que és també amic del dissenyador. No hi ha res confirmat, però en una de les poques entrevistes que Josep Font ha concedit als mitjans ha obert la porta a tornar per la porta gran: “Hi ha un pla de futur, però en general em veig capaç de tornar i amb ganes. Si em donen projectes que tinguin força i sentit, m’hi tiro de cap”, deia a la revista Smoda. A l’espera d’un nou ressorgiment, el seu talent queda al descobert en aquesta retrospectiva que es podrà visitar fins al 7 de gener del 2024. Després, ja veurem què passa.