Josep Pla: catalanista, franquista, espia... i un dels escriptors més complexos del segle XX

PalafrugellLa vida íntima i personal de Josep Pla, gran prosista de la literatura catalana, és plena de grisos, ombres, misteris i preguntes que encara avui desperten sospites i polèmiques encontrades. Sempre a la frontera ambigua de la doble moral, l'autor d'El quadern gris, durant els moments més convulsos del segle XX, va passar de militant catalanista a simpatitzant del franquisme, per acabar fent d'espia fins a retirar-se de la política en un recés intel·lectual. Sobre tots aquests episodis, molts dels quals amb detalls fins avui ignorats o poc tractats, pretén aportar llum El cor furtiu (Destino), la monumental i esperadíssima biografia de Josep Pla, que, en més de 1.500 pàgines, reconstrueix la vida i explica el caràcter de l'escriptor a partir de milers de documents, la majoria inèdits. El llibre, escrit per Xavier Pla, professor de la Universitat de Girona (UdG) i director de la Càtedra Josep Pla, promet convertir-se en una de les novetats editorials més importants de l'any. 

El cor furtiu permet esclarir detalls sobre els períodes més confusos de la vida de l’homenot de Palafrugell, com el viatge que va emprendre a França, juntament amb la seva parella, Adi Enberg, filla del cònsol de Dinamarca a Barcelona, durant els primers mesos de la Guerra Civil. ¿Volien aïllar-se del conflicte, fugien de la repressió o duien a terme l'encàrrec d'una missió política d'incògnit? El biògraf n’aporta novetats: "Tot va canviar el dia que vaig trobar quatre quartilles on Pla anotava el seu dia a dia del 36 al 39. Veiem que amb la seva parella no paraven de moure’s i, tot i que sempre havíem dit que qui finançava els seus viatges era Francesc Cambó, en realitat era el pare d'Adi Enberg", explica el biògraf, que afegeix: "Ara bé, què feien, a més de propaganda antirepublicana, no ho sé, com més coses saps de Pla la imatge és més complexa; és un home que va viure moltes vides".

Participació activa en l'evasió de refugiats del nazisme

Després d'aquesta estada a França, Pla va tornar a Espanya el 1937 i va establir els primers contactes amb representants del bàndol de Franco, sigui per interès o per convicció, però, en tot cas, mantenint sempre certa distància i ambivalència. El que sí que corrobora el llibre és que, mentre convivien amb el franquisme sense ser un proscrit, durant la Segona Guerra Mundial, Josep Pla i el seu germà Pere van formar part activament d’una xarxa d'evasió de soldats aliats contra Hitler, i van passar fugitius del Rosselló a la Costa Brava en una operació de contraespionatge.

Pla ho guardava tot, des de quaderns, agendes, notes, quartilles i cartes fins a contractes, factures, bitllets, postals o receptes. Una acumulació quotidiana ingent que quasi permetria refer fil per randa el dia a dia de l'autor i que, passada pel sedàs de Xavier Pla durant 10 anys d'investigació, ha fet possible aquesta gran biografia. Especialment interessants són els testimonis de les relacions femenines de l'escriptor, o les cartes amb la seva família, desconegudes fins ara, en les quals Josep Pla tuteja els seus pares —quan l'habitual a l'època era tractar-los de vós–, en una relació sincera i propera que descobreix moltes intimitats. 

La primera biografia la va escriure el mateix Josep Pla

La biografia, organitzada en 80 capítols, no té la forma d'estudi acadèmic o monografia erudita, amb infinites notes a peu de pàgina ni referències bibliogràfiques, sinó que, en coherència amb l'estil planer de Josep Pla, està narrada amb afició, admiració i un to amè. "Els lectors pensaran que estan llegint una novel·la, com Guerra i pau de Tolstoi, una història amb mil personatges, extraordinària i real, documentada com cap altra, sobre la societat catalana i espanyola del segle XX", explica Emili Rosales, editor del llibre.

I té tot el sentit escriure avui una biografia sobre l'escriptor palafrugellenc, ja que, en vida, el mateix autor va intentar com a mínim quatre vegades encarregar unes memòries a diversos companys de professió, tot i que tots els projectes es van frustrar pel seu afany d'intervenció. De fet, en el fons, l'obra de Pla, pionera en el gènere de l'autoficció, ja es pot concebre com una temptativa d’explicar la seva experiència en primera persona, que l'autor comparteix i recorda, a la vegada que la ficciona i mitifica. "Pla és una figura que ell mateix s’ha literaturitzat, així que la biografia havia de lluitar contra la vida explicada per ell mateix, no per corregir-lo, rectificar-lo o dir què amaga, sinó per trobar un discurs que fos nou", argumenta l’autor del llibre.