J.V. Foix, el poeta català que va ajudar a frenar el nazisme

BarcelonaA finals de maig del 1933 es va celebrar a Dubrovnik el Congrés Internacional del PEN. En representació del centre català hi va viatjar el poeta barceloní J.V. Foix. "Poques setmanes enrere hi havia hagut la primera crema de llibres promoguda pel nazisme a Berlín", recorda Carles Torner, director executiu del PEN Internacional entre el 2014 i el 2020. S'hi havien destruït obres de Thomas Mann, Anna Seghers, Bertolt Brecht, Walter Benjamin, Stefan Zweig, Vicki Baum, Ernst Toller i molts altres. "Va ser Toller qui va demanar als delegats de tot el món que condemnessin el que havia passat –explica Torner–. Per què es cremaven llibres? Per què s'estigmatitzava i es perseguia els jueus?" Es va acabar votant quina posició prenia l'associació a partir de llavors i es va decidir expulsar el centre PEN alemany del moment, simpatitzant del nazisme, amb els vots, entre d'altres, de J.V. Foix.

"Quan li va tocar el torn a Foix, es va aixecar i va dir: «La Catalogne et sa femme toujours d'accord» [Catalunya i la seva dona hi estan d'acord]. S'acabava de casar i tenia la dona al costat –diu Torner–. A partir de llavors, quan apareixia a les reunions del congrés li feien broma i s'adreçaven a la parella com la Catalogne et sa femme". El PEN va promoure la creació d'un centre alemany a l'exili, que va presidir Heinrich Mann, escriptor i germà de l'autor de La muntanya màgica.

"El congrés del 1933 va ser fonamental per al futur del PEN, perquè va passar de ser un club social volgudament antipolític a prendre un compromís", explica Torner. Dos anys després, al congrés celebrat a Barcelona es va aprovar una resolució per lluitar contra l'empresonament d'autors. Entre els primers noms que el PEN defensaria hi havia Ludwig Renn, Jacques Roumain, Federico García Lorca i Arthur Koestler. "Per aquest últim es va fer una gran campanya internacional després que se'l detingués a Màlaga el 1937 –fa memòria Torner–. Quan Koestler va quedar en llibertat, va reconèixer que s'havia aconseguit gràcies a l'enrenou promogut pel PEN. I el PEN va descobrir el poder de la mobilització dels escriptors".