Kathryn Scanlan: "Has d'estimar molt els cavalls, per estar disposada a arriscar la teva vida per ells"

BarcelonaL'amor pels cavalls de la Sonia, protagonista d'Agafar les regnes (La Segona Perifèria), la porta a ser mossa d'estable, entrenadora i genet d'entrenament en diversos hipòdroms. La primera i enlluernadora novel·la de la nord-americana Kathryn Scanlan traduïda al català –se n'ha encarregat, amb encert, Ariadna Pous– descobreix un món dur, on abunden els homes violents, en el qual aconsegueix obrir-se camí una jove d'Iowa a la dècada dels 80. Els seus anhels, els contratemps que pateix i els sacrificis que ha de fer són explicats per l'autora en la veu de Sonia en capítols d'entre una i dues pàgines que sovint enrampen el lector com les descàrregues elèctriques que els genets deixen anar sobre els cavalls que munten.

La Sonia, protagonista d'aquesta novel·la, neix amb un maluc fora de lloc i el metge diu a la seva mare que no caminarà mai. Així i tot, no només camina, sinó que aprèn a muntar a cavall de seguida. Era una manera subtil d'explicar que la Sonia serà capaç d'aconseguir superar grans obstacles, durant la seva vida?

— Em semblava un bon inici de novel·la, però sobretot vaig començar així perquè la Sonia real va començar el relat de la seva vida així. Agafar les regnes està basada en una dona real, amb qui em vaig entrevistar en persona i per telèfon entre el 2018 i el 2021. Amb el seu permís, he convertit en ficció el que em va explicar.

Llegint el llibre no es té la sensació que la veritat dels fets pesi gaire.

— Millor! [riu]

Què et va atreure de la vida de la Sonia, com a escriptora?

— Les històries sobre feina m'interessen molt. També m'agrada endinsar-me en entorns laborals concrets que sembla que tinguin el seu propi llenguatge i que estan aïllats de la resta. A més, de petita m'encantaven els cavalls. Escriure aquest llibre era una manera de reviure aquest aspecte de la meva infantesa.

La novel·la se'ns emporta al cor dels Estats Units, a Iowa.

— La Sonia va créixer a dues hores del lloc on ho vaig fer jo. Els meus pares em van transmetre l'amor pels animals. Vivíem enmig d'un bosc. A casa teníem gossos i gats que criaven constantment. El meu germà tenia llangardaixos, hàmsters i peixos...

Al llibre, la Sonia sempre que ha de demanar un regal –sigui per l'aniversari o per Reis– diu que vol un cavall. Va ser el teu cas, també?

— La mare em va ensenyar a muntar. Vaig tenir el meu propi cavall, el Bucky, quan encara anava a l'escola, igual que la Sonia, i va ser una figura molt important en la meva vida.

Quan descobreix el món de les carreres de cavalls, la Sonia primer vol ser joquei, però de seguida és massa alta i s'ha de conformar amb altres feines. Escollir-la a ella era una manera de mostrar que els personatges secundaris poden tenir tant o més interès que els que normalment són protagonistes?

— Entenc el que em dius i en part suposo que tens raó, però per a mi ella mai no serà una secundària, i la seva vida, que molts podrien considerar ordinària, té moments excepcionals, gairebé heroics.

Té una gran capacitat per sobreposar-se a tota mena d'entrebancs. Hi ha un capítol en què expliques que un home li va posar una pistola al cap i la va violar. No descrius res del que va passar, només que el joquei prenia pastilles i intentava baixar de pes, que ella no va dir res per por que la fessin fora de l'hipòdrom i que l'únic que fa és tallar-se els cabells ben curts. Ometre la violació fa més efecte, potser, que donar-ne detalls?

— D'una banda, el que explico allà és seguint el que em va dir la Sonia. De l'altra, no m'agrada escriure sobre violència. Crec que impressiona més deixar-la fora o dir només el que és estrictament necessari. És una estratègia gens emotiva, ho reconec, i que demana al lector que ompli ell mateix les omissions i es pregunti per què hi ha paraules que queden fora del text.

El violador és un dels primers homes que maltractarà la Sonia. Agafar les regnes és una novel·la que mostra com la violència contra les dones al món de les curses de cavalls era habitual, als anys 80.

— Històricament, el món de les curses de cavalls ha estat molt masculí. Quan una dona hi ha volgut entrar, sovint se l'ha castigada. Al llibre veiem aquesta cultura de la violència contra les dones. I també contra els animals.

Els cavalls reben de valent, i de moltes maneres. Cops, pallisses, descàrregues elèctriques... I els joqueis són agressius i alhora patètics.

— Jo els trobo personatges molt interessants, perquè, d'una banda, són masclistes, arrogants, orgullosos i cruels amb els animals, però estan fets pols i són capaços de portar-se al límit, físic i mental, per poder competir.

A les curses de cavalls s'hi barreja l'esport amb les apostes. Agafar les regnes evoca un món desaparegut?

— Moltes de les pistes on va treballar la Sonia ja no existeixen. Durant anys només es podia apostar legalment a les curses, als Estats Units. Ara és molt diferent, pots apostar a moltes més coses, i potser això ha contribuït a la decadència de les curses de cavalls. Fa dècades hi anaven desenes de milers de persones. Ara no és un món del tot desaparegut, però sens dubte s'ha encongit.

El títol Agafar les regnes remet al món dels cavalls, però també a la idea de trobar el camí de la teva vida i formar una família.

— Ella necessita distanciar-se de la seva família per trobar-ne una de nova als hipòdroms. Més endavant deixarà tot allò enrere...

Hauria pogut morir, com molts dels seus col·legues, o quedar-se en cadira de rodes després d'un accident, com li passa a la seva amiga Bobbie Mackintosh una setmana després de casar-se.

— Has d'estimar molt els cavalls, per estar disposada a arriscar la teva vida per ells. És el que fa la Sonia. Les vides extremes i arriscades m'interessen.

Una escriptora com tu s'arrisca, fent llibres com aquest?

— Diria que sí. Molta gent pot pensar que el format més adequat d'Agafar les regnes seria la biografia, un llibre de no-ficció o un reportatge periodístic... M'agrada experimentar, potser amb una mica de malícia.

Ja ho vas fer a Aug 9-Fog, en què vas agafar un dietari real d'una dona de 86 anys i el vas retallar i reordenar per crear la teva pròpia novel·la.

— Aquella novel·la va ser una espècie de collage a partir de tot aquell material que no era meu. A Agafar les regnes hi ha una part de la veu original de la Sonia, però després hi ha la meva intervenció com a autora, vaig més enllà que a Aug 9-Fog. L'estil és més proper al dels contes de The dominant animal.

Per molt fort que pugui ser un cavall, l'ésser humà l'ha acabat dominant i és ell qui el fa córrer als hipòdroms.

— Sí. Durant molt de temps els animals ens van fer por. Ens podien matar i devorar. Ara els dominem, i invertim molts esforços perquè aquesta situació es mantingui.