"Totes les dones que viuen un procés de fecundació 'in vitro' estan patint"

BarcelonaL'escriptora sud-coreana Keum Suk Gendry-Kim (Goheung, 1971) va fer 30 anys amb la idea de ser mare. Des de petita li havien inculcat que les dones es realitzen a través de la maternitat i que el seu deure era tenir fills. Ho va intentar durant anys, primer de manera natural i després mitjançant un procés de fecundació in vitro, però no ho va aconseguir. I ho va patir molt, fins al punt que era incapaç de parlar-ne. L'autora de les multipremiades Herba i L'espera (Reservoir Books, 2024) ha necessitat dues dècades per posar distància i convertir aquella experiència en una novel·la gràfica, Mañana será otro día (també a Reservoir Books), que es va publicar al novembre amb traducció de Joo Hasun.

"Ho vaig viure amb molta culpa. Em preguntava: «Què hi ha de dolent en mi? Què estic fent malament?». Vaig perdre la confiança en mi mateixa, tot eren inseguretats que experimentava en solitari, sense parlar-ne ni tan sols amb el meu marit", recorda Gendry-Kim. Al còmic, la Bada es tanca en si mateixa i s'obsessiona per embarassar-se, fins al punt que busca constantment informació per internet, no vol prendre cafè i viu cada menstruació com un fracàs. La pressió dels pares i els sogres encara l'enfonsa més en el pou de la frustració. "La societat coreana dona per fet que totes les dones han de ser mares i que és la seva responsabilitat aconseguir-ho sigui com sigui", explica l'autora.

Sacrificar la salut per tenir un fill

Quan la Bada i el seu marit, en San, comencen a buscar un fill, ella recorda l'experiència de la Haeja, la seva germana, que va morir molt jove després de ser mare d'un nen i que s'inspira en l'experiència de Gendry-Kim: "La meva germana tenia una malaltia crònica. Va sacrificar la seva vista i la seva salut per quedar-se embarassada i quan el meu nebot tenia quatre anys, ella va morir". La protagonista té molt present la Haeja i no vol passar pel mateix, però alhora l'entorn l'empeny a provar totes les possibilitats abans de renunciar a la maternitat. "Recordo que al final estava molt confosa. El desig de ser mare era real o només volia satisfer-lo perquè me l'havia imposat la societat?", diu l'autora.

La història de la Bada avança en paral·lel a les estacions de l'any, i l'autora estableix una dualitat entre la primera nevada de l'hivern i l'anunci de la infertilitat de la parella. És aleshores quan decideixen tirar endavant un procés de fecundació in vitro que durarà tres anys i que Gendry-Kim il·lustra amb cruesa però també amb sensibilitat. "M'havia de punxar cada dia, i aquelles injeccions van canviar el meu cos físicament i psicològicament. És una experiència molt dolorosa. Totes les dones que viuen un procés de fecundació in vitro estan patint, i no ho tenim prou en compte", subratlla l'escriptora.

Al llibre també dona veu a en San, en part per reconèixer l'experiència del seu marit. "Quan jo ho vaig viure no vaig pensar gens en com estava el meu home; al meu cap no hi havia espai per a ell. Però mentre escrivia la novel·la em vaig adonar que ell també ho havia passat malament, i que ho havia viscut en silenci perquè estava bolcat en mi, en transmetre'm confiança i esperança", afirma Gendry-Kim.

La novel·la gràfica ha arribat a Catalunya en un moment feliç per la literatura coreana, que acaba de celebrar el premi Nobel a Han Kang. "De cop i volta les llibreries estaven plenes de lectors buscant llibres de Kang. A Corea ho vivim tot així. De cop una bona notícia explota i tothom en parla a totes hores –explica Gendry-Kim–. Ara ens n'alegrem, però serà qüestió de veure si el premi serveix per potenciar les obres de les escriptores coreanes i per portar la literatura coreana arreu del món. Espero que sigui així".