Fer un Khodariónok

Aquesta setmana estic fascinada amb la declaració a la televisió russa de l’exmilitar Mikhaïl Khodariónok, que en quatre minuts i mig va desmuntar els principals elements de la propaganda oficial del Kremlin sobre la que anomenen operació especial a Ucraïna. En un programa de debat, davant de les insistents preguntes de la conductora del programa intentant rebatre les seves afirmacions, Khodariónok va trencar l’espiral del silenci dient, bàsicament, que aquesta guerra Rússia no la té guanyada. A més, ho fa amb tranquil·litat i amb claredat: que els ucraïnesos estiguin a punt de rendir-se, “per dir-ho suaument, és fals”, diu. No crec que Khodariónok torni a sortir a cap tele russa i, tot i ser exmilitar, pot tenir un destí clarament pitjor que el d’estar vetat a les tertúlies. Però el mèrit d’aquest posicionament tan allunyat del pensament únic preponderant als mitjans del país és molt meritori per moltes raons.

Primer, perquè no crec que sigui fàcil pensar out of the box quan tothom repeteix, una vegada i una altra, una idea única i senzilla: nosaltres som els bons i nosaltres guanyarem. Després, perquè ho fa amb el coneixement d’un expert, partint de l’honestedat intel·lectual de quan un es diu a si mateix: “això no m’ho crec” (no és tan fàcil, perquè sempre el més còmode i automàtic és coincidir amb el que pensa la majoria). Tercer, per la valentia de desmuntar en di- recte la propaganda de Vladímir Putin, que diguem que no té fama de tou amb els crítics.

El cas és que els corrents de masses de pensament únic són, crec jo, molt més habituals del que sembla, i també altament perillosos. Per a una societat com la russa, esclar, però també per a una economia, un sector o una empresa. De fet, les bombolles es basen en aquest tipus de corrents i idees senzills: “internet és el futur” o “l’habitatge sempre puja”. Per sort, al nostre consell de tant en tant algú ens fa un Khodariónok i ens diu el que no volem sentir.