Saoirse Ronan: "L'addicció va estar molt present a la meva vida i em va influir molt a l'hora de créixer"

"M'agradaria poder viure alguna cosa", deia la protagonista adolescent de la pel·lícula del 2017 Lady Bird, anhelant una vida més enllà dels suburbis de Sacramento.

L'actriu que la interpretava, Saoirse Ronan, en aquell moment ja havia viscut prou per a diverses vides. Aleshores, amb vint-i-tres anys, havia estat actuant des dels nou i ja comptava amb dues nominacions a l'Oscar. Amb Lady Bird, el debut de Greta Gerwig com a directora en solitari, n'aconseguiria una tercera. La següent li arribaria el 2019 pel seu paper de Jo March a Donetes, de Gerwig. Aquest any els rumors d'una cinquena nominació tornen a envoltar a Ronan pel seu paper protagonista a The Outrun de Nora Fingscheidt, que encara no té data d'estrena confirmada a casa nostra, i a Blitz de Steve McQueen, que es podrà veure a partir del 22 de novembre a Apple TV.

La carrera de Ronan es pot llegir com una sèrie d'evolucions, en què cada paper l'ha empès cap a un nou territori. Al llarg dels anys ha interpretat una immigrant irlandesa dels anys cinquanta a Nova York, una nena assassina, un vampir, Lady Macbeth i a Mary, reina d'Escòcia. Ara, amb trenta anys i amb més de dues dècades d'experiència davant la càmera, l'actriu irlandesa s'ha compromès a The Outrun amb un personatge amb molts prismes. Es tracta d'una dona criada en una remota comunitat insular que hi torna per recuperar-se de la seva addicció a l'alcohol.

Un rodatge exigent

"Per mi va ser molt més que fer una pel·lícula", assegura Ronan en una entrevista en vídeo des de Nova York. La intèrpret descriu el rodatge com una experiència que va ser físicament i emocionalment molt exigent. "Crec que els actors som com esponges, som capaços d'obrir-nos al món que ens envolta". A The Outrun això significava nedar al mar gelat, llençar xais a la càmera i endinsar-se en la psique d'una dona en crisi.

La recuperació de l'addicció del personatge que interpreta Ronan al film s'uneix amb escenes de la seva vida anterior a Londres, en què l'alcohol destrueix la seva relació i la seva carrera com a científica. Ronan assegura que explorar la psicologia de l'addicció a l'alcohol va ser la seva "motivació principal" per assumir aquest paper. "Es troba en la composició de la nostra cultura a Irlanda i al Regne Unit. Per desgràcia, però potser també afortunadament, va estar molt present a la meva vida i em va influir molt a l'hora de créixer".

Parlant amb cura per evitar identificar la persona en qüestió, l'actriu parla de la seva experiència al costat d'una persona alcohòlica. "Vaig reprimir molts dels sentiments que tenia cap a això", diu, i afegeix que ara se sent preparada "per obrir-los realment i explorar la psicologia d'un addicte".

La primera pel·lícula del director Fingscheidt, System Crasher, segueix l'odissea d'una nena de nou anys a través del sistema d'acollida. La Rona a The Outrun és una mena de successora espiritual: una dona capaç de sorprendre i d'extrems emocionals. "Passa per tots els espectres, des de l'eufòria absoluta, l'amor, la devastació, la depressió i la vergonya –diu Fingscheidt–. Passa gairebé totes les emocions humanes possibles".

Fingscheidt va coescriure el guió amb Amy Liptrot, l'autora de les memòries en què es basa la pel·lícula. Al principi del desenvolupament de la pel·lícula, Fingscheidt i Liptrot es van reunir amb Ronan, i tots tres van decidir canviar el nom de la protagonista a Rona en comptes d'Amy perquè és "una illa escocesa més remota i també hi ha similituds amb Ronan", assegura Fingscheidt.

Diverses de les escenes es van rodar a la granja on va créixer Liptrot i, tot i que el personatge de Ronan es va extreure de les seves memòries, mai va ser pensat com una representació directa, assegura Liptrot. "Ella té aquesta fragilitat que jo tenia en la sobrietat primerenca –diu Liptrot–, i després, cap al final, canalitza l'ambició de la meva escriptura: aquesta mena de qualitat maníaca i grandiosa".

D'Escòcia a Londres

Quan va acabar el rodatge a les illes escoceses d'Orkney, Ronan es va dirigir cap al sud, a Londres, a rodar Blitz. En aquesta pel·lícula interpreta la Rita, una mare que busca el seu fill de nou anys desaparegut mentre la ciutat és bombardejada pels nazis durant la Segona Guerra Mundial. La Rita, una dona alliberada per l'absència d'homes, que han marxat cap a la primera línia.

"En aquella època, les dones eren la columna vertebral del país, emocionalment i físicament", assegura McQueen, el director, en una entrevista recent. "Volia donar a aquesta figura, una mena d'heroïnes no reconegudes, una plataforma". McQueen diu que admira la capacitat de Ronan per moure's entre registres. "És una pel·lícula molt íntima, però al mateix temps èpica. Ella té la capacitat d'ocupar aquests dos camps, d'una manera a l'abast de molt poques actrius".

McQueen també va quedar impressionat per la manera de cantar de Ronan, clau per al paper. En una escena veiem la protagonista interpretar una cançó a la ràdio de la BBC des de la fàbrica on treballa. McQueen recorda que van gravar l'escena a Liverpool: "Hi havia 450 dones. Normalment els homes dominen un conjunt, però l'energia era completament diferent. Saoirse els va cantar i va crear una infecciosa sensació d'emoció".

La Rita també canta amb el seu fill, George, interpretat per Elliott Heffernan, i el seu pare, Gerald, interpretat pel músic Paul Weller, que era la primera vegada que es posaven davant d'una càmera. "Eren com una unitat familiar –assegura McQueen–. Saoirse, no només protegia l'Elliott, sinó que l'entenia, perquè, per descomptat, va començar a actuar quan ella mateixa tenia nou anys".

Una vida entre les càmeres

Els clips de les primeres actuacions de Ronan davant la càmera encara estan disponibles a YouTube: el 2003 va aparèixer a The Clinic, un drama mèdic de la televisió pública irlandesa, en què el seu pare Paul, també actor, hi apareixia.

En Paul i la seva dona, Monica, vivien a Nova York com a immigrants sense papers quan va néixer Saoirse. La seva mare treballava com a netejadora i el seu pare com a cambrer i paleta mentre feia audicions per actuar. La família va tornar a Dublín quan Ronan tenia tres anys, després es va traslladar a Carlow, el segon comtat més petit d'Irlanda, i Paul va participar en les telenovel·les irlandeses Ballykissangel i Fair City.

Ronan va créixer visitant el seu pare als platós i va progressar ràpidament aconseguint els seus propis papers. Poc després de The Clinic va ser escollida per interpretar Briony a Expiación, una adaptació del 2007 de la novel·la d'Ian McEwan, un paper que li va valdre nominacions a un BAFTA, un Globus d'Or i un Oscar.

Tot i que aleshores tenia només tretze anys, Ronan va brillar al costat de Keira Knightley i James McAvoy a la pel·lícula. També ho va fer entre el repartiment del Grand Budapest Hotel de Wes Anderson (2014) i a Brooklyn (2015), el seu primer paper protagonista com a adulta. Més recentment, les col·laboracions de Ronan amb Gerwig, a Lady Bird i Donetes, van mostrar el mateix encant que va ajudar al fet que la seva aparició del 2017, presentant Saturday Night Live, es fes viral.

Aquell monòleg, que incloïa una cançó sobre com pronunciar Saoirse (és SAYR-sha), era tant una conversa sobre ser irlandès com una broma sobre l'amor de la nació pels noms amb vocals supèrflues. També va parlar de l'altre paper de Ronan com a ambaixador cultural i part d'una onada de joves actors irlandesos que inclou Paul Mescal, Barry Keoghan i Jessie Buckley.

McQueen, que anteriorment ha donat papers destacats a les seves pel·lícules a actors irlandesos, com Liam Neeson, Colin Farrell i Michael Fassbender, elogia una visió que tots tres i Ronan tenen en comú. "Crec que quan vens d'una illa, hi ha un desig real de comunicar-te, d'explicar històries i trobar l'emoció".

Ronan, que recentment ha comprat una casa a West Cork, diu que continuava lligada al seu país d'origen. "Del que estic més agraït a Irlanda és del fet que celebrem tant les arts", diu Ronan, i afegeix: "No ens fa vergonya quan es tracta d'emocions, sentiments i narracions. Vam prosperar així".