L'adeu a les centrals de coure posa punt final a l'era de l'ADSL

MADRIDLa modalitat bàsica costava unes 9.000 pessetes al mes (uns 55 euros) i obria la porta a deixar de tenir en compte el temps de connexió a internet, mentre que la velocitat continuava sent el principal hàndicap. Així era, a grans trets, la primera tarifa d’ADSL de finals dels 90 que Telefónica va començar a comercialitzar entre la població. Ara, 24 anys després, uns dels grans canvis tecnològics de finals del segle XX –és la xarxa que va revolucionar la connexió a internet de les llars espanyoles– comença a dir adeu.

Si bé és cert que l'ADSL no desapareixerà d'un dia per l'altre, sí que té els dies comptats. De fet, segons les últimes dades de la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC), avui només queden 400.000 línies a tot l'Estat amb connexió a internet a través d'aquesta via. Per tant, ja són una minoria. Però el seu futur no és gens prometedor, i el motiu de fons no és que les operadores deixin de comercialitzar aquesta connexió a internet, sinó el tancament de les centrals de coure, la infraestructura bàsica de l'ADSL.

Les centrals de coure permeten transmetre les dades (a través de les línies de coure) i connectar-se a internet. Les d'Espanya estan en mans de Telefónica, que durant anys va funcionar com a empresa pública i controlava el mercat en exclusiva. Quan una central de coure tanca, ni Telefónica ni altres operadors poden accedir a la xarxa de coure, i per això l'ADSL té els dies comptats. També per això la CNMC, organisme que presideix Cani Fernández, juga un paper clau en tot plegat. La seva supervisió neix per "evitar possibles abusos durant el procés de tancament per part d'interessats en promoure canvis d'operador de forma indeguda i donar seguretat als usuaris", defensa l'ens.

Coincidint amb el seu centenari, Telefónica va posar data a l'apagada d'aquestes centrals i, per tant, de l'ADSL: el passat 19 d'abril. Es tracta d'un procés, però, que no és nou, ja que va començar fa nou anys. El 2015 tancaven les dues primeres centrals de coure a l'Estat, una de les quals a Sant Cugat del Vallès. Està previst que l'última central de coure existent a l'Estat s'apagui l'any 2026 (encara queden 5.615 centrals operatives, segons les últimes dades de l'organisme supervisor).

Telefónica, però, s'ha fixat aquesta data perquè, a banda de no registrar més altes, l'operadora s'ha posat entre cella i cella que els clients que li queden a través d'aquesta via migrin cap a altres opcions de connexió aquest 2024. Tot i que no hi ha dades oficials de quantes línies d'ADSL té avui dia la teleco espanyola, des de fa temps la companyia ha iniciat un procés de recerca per terra, mar i aire dels últims usuaris perquè, arribat el moment definitiu, no es quedin sense connexió.

Posició "privilegiada" de fibra òptica

La companyia que presideix José María Álvarez Pallete va anunciar la migració de l’ADSL a solucions d’ultra banda ampla (UBB) que són superiors a l’actual infraestructura de coure. En la immensa majoria dels casos, aquesta banda ampla és fibra òptica fins a la llar (FTTH), una tecnologia que des que va aterrar l’any 2007 no ha deixat d’obrir-se camí a Espanya. De fet, Espanya se situa en una posició "privilegiada". Des del sector es presumeix que és, juntament amb el Japó o Singapur, un dels països del món amb la "millor xarxa de fibra òptica". La xarxa de fibra és superior a la de coure en termes de "velocitat, estabilitat i eficiència energètica", sosté la CNMC.

Tanmateix, tot i que l'ADSL té els dies comptats a Espanya, encara hi ha zones on trigarà una mica més a desaparèixer. Són aquelles que o bé pels límits de l'orografia, o bé per normatives específiques com ara les que regulen els centres històrics de les ciutats, o bé per la poca densitat de població (les operadores no ho veuen atractiu econòmicament) no compten amb fibra òptica o una alternativa. En molts països de la Unió Europea mantenir l'ADSL en certes zones aïllades és gairebé un imperatiu. Per tot plegat, les administracions públiques també s'han vist empeses a llançar milionaris plans públics.

Aquest és un dels motius principals pels quals la CNMC va regular que el tancament de les centrals de coure fos progressiu i culminés l'any 2026. Fins i tot durant el disseny del tancament de les centrals de coure, posar data no sempre ha estat fàcil. És el cas de la central de coure de San Marcial, a San Sebastián (País Basc). El seu tancament s'havia de produir el 2021, però va estar suspès fins fa poc per les dificultats per desplegar alternatives a la part vella de la ciutat. La nova data de tancament és, a priori, el 24 de maig d'aquest any.

Però arribat el dia de la total desaparició d'aquestes centrals de coure i, per tant, de les línies de coure, les operadores han d'oferir alternatives a l'ADSL per poder-se connectar a internet i, com recorda la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència, ho han de fer "sense cost afegit" per al ciutadà. En aquest cas, a banda de la fibra, hi ha entorns amb menys xarxa desplegada on s'ofereix la connexió a través de ràdio i, en alguns casos molt extrems, fins i tot a través de satèl·lit.