L'adolescent de 17 anys a qui deus els mobles de casa teva: així es va muntar Ikea

BarcelonaBilly, Malm i Lack. Kallax, Smasporre i Knipsa. Si estàs de mudança o has renovat fa poc el mobiliari de casa teva, segur que aquests noms et resulten familiars. És com Ikea anomena alguns dels seus productes estrella: des d'un model de prestatgeria i de calaixera fins a capses o edredons.

Ara bé, el que potser no sabies és que alguns dels noms amb els quals el gegant suec del moble ha batejat els seus articles amaguen una picada d'ullet als orígens de l'empresa. És el cas de Pjätteryd. Al catàleg, una discreta col·lecció de llenços fotogràfics impresos en alta qualitat; a la vida real, el nom del llogarret on va néixer Feodor Ingvar Kamprad, un nadó que s'acabaria convertint en amo i senyor d'un autèntic imperi que el 2022 va facturar més de 44.000 milions d'euros arreu del món. Una xifra que encara sembla més desorbitada si es té en compte que la història d'Ikea comença amb un marrec, un grapat de llumins i una granja solitària.

El 1931, amb tan 5 cinc anys, Kamprad jugava a vendre llumins a tots els seus familiars. Amb 7, ja pedalava fent negocis per tot Fanaholm, el nom com es coneixia la seva contrada (i avui també un model de llum d'Ikea). A l'institut, va diversificar el negoci traficant amb productes de tota mena: des de peix fins a adornaments de Nadal, bolígrafs i llapis. El gran pas, però, el va fer amb 17 anys, quan el seu pare va donar-li un sobre amb diners com a premi per haver tret bones notes. El 1943 va invertir els bitllets per constituir oficialment Ikea.

"Al principi va dedicar-se a la venda per correu d'articles com joies, mitges, cosmètica o bitlleteres –recorda Neus Soler, professora experta en màrqueting de la UOC–. No va ser fins al cap de cinc anys que no va incorporar els primers mobles de disseny propi al catàleg que enviava a les bústies de la zona", apunta. Eren estilosos, fàcils de transportar i molt econòmics. "De fet, al principi, com que eren tan barats, la clientela posava en dubte la qualitat dels materials", puntualitza Soler. 

Aquesta desconfiança va dur el jove a obrir les portes del seu taller a tothom qui volgués veure com confeccionava les peces. El local, situat al nucli d'Älmhult, es va convertir de facto en la primera botiga física de la història d'Ikea. Li va funcionar bé i, aviat, va arrencar l'expansió internacional. Primer amb una botiga a la veïna Noruega, el 1963. Més tard, a Dinamarca. A la dècada del 1970, va sortir dels països escandinaus per posar els peus a Suïssa, Alemanya, Austràlia, el Japó, el Canadà i els Països Baixos. A Espanya va aterrar-hi el 1978, amb un establiment a Gran Canària. Als Estats Units, el mercat on avui té més botigues, va entrar-hi el 1985.

"Ikea va saber tenir un creixement progressiu i sostingut, alimentat per l'exhaustiu control de les operacions i dels costos –analitza l'experta–. Això li va permetre poder marcar els seus productes amb uns preus inferiors als de la competència", continua. El fet que mai hagi decidit sortir a borsa també ha jugat a favor de la companyia. "Sempre han pogut decidir lliurement el futur de l'empresa, sense trobar-se supeditats al valor de les accions ni coartats per haver d'assolir uns determinats beneficis", completa Soler. 

El llegat d'un multimilionari

El 2013, Ingvar Kamprad va fer un pas al costat i, convertit en multimilionari, va cedir el relleu de l'empresa al seu fill petit, Mathias Kamprad. "És un bon moment per deixar el projecte i per avançar una mica més en el canvi de generació que vam començar fa anys", va dir el fundador als mitjans en el moment de la seva dimissió. Cinc anys més tard, va morir. Tanmateix, el seu llegat encara perdura als llibres d'economia. "L'empresa va saber combinar el màrqueting i la innovació per democratitzar uns productes que tenien bons dissenys i preus baixos", sintetitza l'experta.

Soler en destaca la perícia per publicar en paper un famós catàleg que el client esperava cada nova temporada; per preparar enginyoses campanyes publicitàries, i per no deixar mai d'innovar, també més enllà del producte. "Ikea ha creat aplicacions de realitat augmentada perquè el client pugui veure com quedaria un moble a casa seva", exemplifica. Alhora, destaca la capacitat de la companyia per seguir les tendències del mercat i de la societat, amb la posada en marxa del Circular Hub, un espai amb productes rebaixats que tenen alguna tara i que encaixa amb la filosofia de la sostenibilitat.