L’ambiciosa tauleta de HP que només va sobreviure 49 dies a les botigues

Aquell dimecres, Jon Rubinstein semblava content. Era el 9 de febrer del 2011 i, dins el Fort Mason Center, un centre de congressos de San Francisco, s’hi arremolinaven periodistes, analistes tecnològics, inversors i techies. Ningú no volia perdre’s la presentació dels nous dispositius de la multinacional tecnològica Hewlett-Packard (HP). Concretament, tothom frisava per veure l’última creació de Rubinstein, l’enginyer electrònic que ja havia ajudat Apple a dissenyar els exitosos iPod i iMac. El directiu havia arribat a presidir la mítica empresa de dispositius Palm i, des que HP havia comprat la companyia el 2010, s’havia convertit en una peça rellevant del seu organigrama.

Després de mesos de feina, aquell dia Rubinstein estava a punt per ensenyar al món l’HP TouchPad, la primera tauleta tàctil de la companyia. Es tractava d’un llançament important: HP esperava que el dispositiu servís per situar l’empresa com una de les marques de referència en aquests aparells, que aleshores justament començaven a popularitzar-se.

L’esdeveniment va anar d’allò més bé. Diaris d’arreu del món, entre ells l’ARA, van fer-se ressò de la presentació de l’HP TouchPad i van descriure el nou dispositiu com un intent clar del grup de disputar el segment de mercat a Apple, que feia un any que governava amb mà de ferro gràcies al primer model de l’iPad. El dispositiu de HP tenia la mateixa mida que l’exitosa tauleta d’Apple, també tenia un sol botó, permetia fer videoconferències i podia rebre trucades i missatges. Sortiria a la venda per 599 dòlars, un preu pràcticament calcat al de l’iPad.

Ara bé, hi havia una gran diferència: l’HP TouchPad venia equipat amb el sistema operatiu WebOS, molt menys estès i atractiu que l’iOs d’Apple. Fora de les esferes tecnològiques, poca gent n’havia sentit a parlar i hi havia poques aplicacions compatibles. “L’anunci del dispositiu va tenir molt d’èxit i va generar grans expectatives, però el sistema operatiu va resultar no ser tan bo com s’havia imaginat”, recorda Andrei Boar, professor a la Barcelona School of Management de la UPF.

La companyia tampoc va saber aprofitar el boom mediàtic internacional de la presentació: aquell 9 de febrer del 2011, l’HP TouchPad encara no estava a punt. De fet, no va arribar a les botigues fins a l’1 de juliol del 2011 i, quan ho va fer, va fracassar estrepitosament: tan sols va durar al mercat 49 dies. Entre la presentació del dispositiu i el seu llançament, Apple havia mogut fitxa. Havia estrenat l’iPad 2, un model amb prestacions clarament superiors a les de la tauleta de HP. El dispositiu va caure ràpidament en l’oblit. Als Estats Units, de les 270.000 unitats que es van posar a la venda, inicialment tan sols se’n van vendre 25.000. Sis setmanes després del llançament, el 18 d’agost, HP va anunciar que suspenia la venda del dispositiu i que exploraria “opcions per optimitzar el valor del sistema operatiu WebOS”. Les unitats que quedaven en estoc es van rebaixar fins als 99 dòlars i es van acomiadar per sempre de les prestatgeries.