"L’amor va de compartir, no de sacrificar-se"
La història d'amor de la psicòloga i sexòloga Patricia Illa
![La psicòloga Patricia Illa](https://static1.ara.cat/clip/0e02c67a-8ca3-4941-854f-28ef38382fcc_16-9-aspect-ratio_default_0_x603y561.jpg)
Les últimes persones de qui la Patricia Illa s’ha enamorat, explica la psicòloga, han estat de fora de Catalunya. “Crec que és perquè m’agrada estar en contacte amb cultures i llengües noves; m’estimula que m’expliquin coses diferents”, diu. Al Pate, que és de mare francesa i pare senegalès, el va conèixer a través d’un amic. “Feia dies que m’avisava que vindria de visita. «Segur que t’agrada, em deia»”. I no només li va agradar, sinó que se’n va enamorar. Van començar una relació a distància i finalment van anar a viure junts a Barcelona. “És una persona molt atractiva i molt intel·ligent amb qui comparteixo la manera de veure el món”.
Per la seva professió, sexòloga i psicòloga especialitzada en teràpia de parella, Illa ha après unes quantes coses sobre l’amor i les relacions. “Hi ha una manera d'estimar bé i per a cadascú pot ser diferent”, diu. Així i tot, hi ha certs elements que propicien un amor més o menys feliç. “Crec que estimar té molt a veure amb revisar i desmuntar els mites de l’amor romàntic, mites com ara que l’amor fa mal o que hem de buscar una mitja taronja o ànima bessona. Estimar bé implica cuidar-te a tu mateixa per poder compartir amb les altres persones i cuidar-les també”, reflexiona.
Un altre aspecte que afegeix dificultats a les relacions, reflexiona, és el fet de “posar la parella al centre de la teva vida”, per sobre de les amistats o d’una mateixa. “L’amor va de compartir, no de sacrificar-se”, subratlla.
Illa afirma que és una llàstima que a l’escola no es facin “classes de gestió emocional” que donin eines per identificar què sentim o com comunicar-nos amb assertivitat i sense agressivitat. “Soc de les que penso que no hi ha persones o relacions tòxiques; hi ha dinàmiques que no funcionen i que es poden treballar”. Especialment en el cas de les persones que socialitzen com a homes, diu la psicòloga, hi ha molta feina a fer en l’obertura emocional. “Si no es treuen la cuirassa, difícilment podran acostar-se emocionalment als altres”, argumenta.
Illa, que treballa sobretot amb gent jove, explica que les consultes més recurrents a teràpia giren al voltant de la diversitat relacional. “Als joves els interessen molt les diferents maneres de relacionar-se que hi ha més enllà de la monogàmia: relacions obertes, poliamor, anarquia relacional… Una de les consultes més habituals és com obrir la relació”, detalla. “En general, tant els joves com el col·lectiu LGBTIQ+ estan buscant noves formes de relacionar-se en les quals encaixin millor, fugint del patriarcat o dels mites de l’amor romàntic. Definitivament, el concepte de família i de parella està canviant”, conclou.