Amor

"L’amor va de compartir, no de sacrificar-se"

La història d'amor de la psicòloga i sexòloga Patricia Illa

2 min
La psicòloga Patricia Illa

Les últimes persones de qui la Patricia Illa s’ha enamorat, explica la psicòloga, han estat de fora de Catalunya. “Crec que és perquè m’agrada estar en contacte amb cultures i llengües noves; m’estimula que m’expliquin coses diferents”, diu. Al Pate, que és de mare francesa i pare senegalès, el va conèixer a través d’un amic. “Feia dies que m’avisava que vindria de visita. «Segur que t’agrada, em deia»”. I no només li va agradar, sinó que se’n va enamorar. Van començar una relació a distància i finalment van anar a viure junts a Barcelona. “És una persona molt atractiva i molt intel·ligent amb qui comparteixo la manera de veure el món”. 

Per la seva professió, sexòloga i psicòloga especialitzada en teràpia de parella, Illa ha après unes quantes coses sobre l’amor i les relacions. “Hi ha una manera d'estimar bé i per a cadascú pot ser diferent”, diu. Així i tot, hi ha certs elements que propicien un amor més o menys feliç. “Crec que estimar té molt a veure amb revisar i desmuntar els mites de l’amor romàntic, mites com ara que l’amor fa mal o que hem de buscar una mitja taronja o ànima bessona. Estimar bé implica cuidar-te a tu mateixa per poder compartir amb les altres persones i cuidar-les també”, reflexiona. 

Un altre aspecte que afegeix dificultats a les relacions, reflexiona, és el fet de “posar la parella al centre de la teva vida”, per sobre de les amistats o d’una mateixa. “L’amor va de compartir, no de sacrificar-se”, subratlla. 

Illa afirma que és una llàstima que a l’escola no es facin “classes de gestió emocional” que donin eines per identificar què sentim o com comunicar-nos amb assertivitat i sense agressivitat. “Soc de les que penso que no hi ha persones o relacions tòxiques; hi ha dinàmiques que no funcionen i que es poden treballar”. Especialment en el cas de les persones que socialitzen com a homes, diu la psicòloga, hi ha molta feina a fer en l’obertura emocional. “Si no es treuen la cuirassa, difícilment podran acostar-se emocionalment als altres”, argumenta.

Illa, que treballa sobretot amb gent jove, explica que les consultes més recurrents a teràpia giren al voltant de la diversitat relacional. “Als joves els interessen molt les diferents maneres de relacionar-se que hi ha més enllà de la monogàmia: relacions obertes, poliamor, anarquia relacional… Una de les consultes més habituals és com obrir la relació”, detalla. “En general, tant els joves com el col·lectiu LGBTIQ+ estan buscant noves formes de relacionar-se en les quals encaixin millor, fugint del patriarcat o dels mites de l’amor romàntic. Definitivament, el concepte de família i de parella està canviant”, conclou. 

stats