"L'amor humà va sorgir quan vam començar a ser bípedes"

El físic i periodista científic Toni Pou va conèixer la seva parella Núria a l’aniversari d’un amic comú. Se’n recorda perfectament perquè van seure junts al restaurant i perquè aquell dia va passar molta vergonya. “En aquella època era professor de batxillerat i a la taula del costat hi havia un grup enorme d’alumnes meus. Era un d’aquells bars que tenien karaoke i els meus alumnes van esverar-se molt i van començar a animar-me perquè cantés. Us ho podeu imaginar, un grup d’adolescents alcoholitzats cridant i picant a les taules, i a mi que no m’agrada gens ser el focus d’atenció”, rememora Pou. 

Després d’aquesta primera trobada, el físic no va trigar gaire a tornar a veure la Núria. “Vaig anar amb el nostre amic en comú a un casino. En aquella època jo estava molt flipat amb la sèrie de Fibonacci, una sèrie numèrica molt famosa al món de les matemàtiques i molt present a la natura, com ara en algunes flors o a les closques de caragol. Havia llegit que la sèrie es podia utilitzar com a algoritme guanyador a la ruleta francesa i ens va fer gràcia provar-ho. Evidentment, als casinos ja saben tot això i tenen normes sobre el nombre d’apostes màximes que pots fer, sabíem que a llarg termini no funcionaria, però vam voler fer la gracieta. Vam guanyar 90 euros i just després ens van trucar unes amigues per quedar i entre elles hi havia la Núria”. 

Pou no es va fer milionari a la ruleta aquell dia, però sí que va començar a acostar-se a la dona que al cap d'uns anys seria la mare dels seus fills. “Ara fa 17 anys que estem junts”, explica. Més enllà dels interessos compartits, com la música o la gastronomia, el que assegura que els ha unit tot aquest temps és “un projecte vital i uns valors fonamentals”. “Aquests valors es podrien resumir en el respecte cap a les persones i el món, un amor per la cultura i el coneixement, i una manera de fer poc ostentosa, modesta i relativament senzilla”, assenyala Pou.

Com a home de ciència, troba que l’amor és un objecte d’estudi molt interessant. “L’amor és útil perquè és una manera que hem trobat els humans i altres espècies per mantenir un nucli que permet optimitzar la cria de nous individus. Des del punt de vista biològic, és molt interessant perquè sembla que tot això va sorgir quan vam començar a ser bípedes, per cuidar els nens en entorns més oberts”, explica el divulgador. Esclar que això és l’aproximació científica. “Des del punt de vista personal i humà, et diria que l’amor és compartir una visió de què és la vida i què vols fer-hi”, conclou.