“L’amor neix cada dia i es llaura cada nit”

La dibuixant Marika Vila va conèixer la seva parella, el Jaume, a l’estudi de l’escriptor i guionista Andreu Martín. Martín estava muntant una revista i eren molts els que es trobaven en aquella casa. El Jaume i la dibuixant havien coincidit diversos cops i està segura que es van agradar des del primer moment, tot i que s’hi van resistir una mica. Vila recorda especialment un dia que era a Portal de l’Àngel i des de dalt de la plaça va veure una moto i el Jaume que la cridava: “«Marika! Marika!»” Tothom el mirava al·lucinat, però a ell no semblava importar-li, i vaig pensar que era un paio estupend". 

Tots dos van començar a veure’s cada vegada més sovint, fins que “ens vam enamorar bojament o vam deixar de resistir-nos”, afirma Vila. “Jo crec que vam crear una relació basada en l’amor, la llibertat i la construcció dia a dia”. “A casa nostra pensem que l’amor neix cada dia i es llaura cada nit. L’amor és una feina diària, una feina bonica, constructiva i lliure. No s’ha de forçar i ha de tenir la base en l’amistat”, reflexiona. 

Si al principi Vila s’hi va resistir, va ser perquè s’havia casat molt jove, als 20 anys. Als 22 havia tingut una filla i als 24 s’havia separat. Quan va conèixer el Jaume, ell de seguida es va fer molt amic de la Verònica, que aleshores tenia sis anys. “La Verònica estava sempre amb mi, me l’enduia a la feina, a les manifestacions i a tot arreu. Estava sempre amb adults, joves però adults, i el Jaume va ser el seu primer amic dels grans”. 

A partir d’aquí, explica, van ser “un equip de tres”. "Al Jaume li va fer il·lusió casar-se perquè no s’havia casat mai i quan vam tornar del viatge de noces, la Vero, que ja tenia 18 anys, va dir que ella també volia casar-se amb nosaltres i que volia canviar-se els cognoms i que el Jaume l’adoptés. Va ser un judici molt bonic, complicat però bonic, el seu pare havia estat el Jaume i la jutge li va donar la raó", recorda Vila. Ara ja fa 46 anys que estan junts, i una de les coses que més li agraden del Jaume és “que el seu cap sempre necessita aliment, igual que el meu”. Cadascú té la seva feina, però comparteixen estudi i cada dia treballen braç a braç mentre escolten música. 

Per a la dibuixant, l’amor és la base de tot. “L’amor ha de ser per a tothom, no només per a la parella o els fills. Per a mi l’amor és una actitud a la vida. A mi la vida em desperta amor, em desperten amor les persones, els éssers vius, totes les reaccions naturals de la gent i també les bestioles, les plantes que donen una flor i tot allò que està viu”.