L’art d’equilibrar por i esperança

BarcelonaA l’antiga Grècia, quan un comerciant feia una comanda important, rebia la meitat d’un objecte, per exemple un os, i l’altra meitat s’adjuntava a la comanda i servia de prova un cop arribava. Aquests objectes en dues parts que es tornaven a ajuntar s’anomenaven símbols i és l’origen d’aquesta paraula que encara avui conserva el sentit primer d’unir. “Un veritable símbol és sempre un element que torna a unir el que estava separat”, afirma l’expert en simbologia Joseph Campbell (1904-1987), el qual va escriure de manera prolífica sobre els vincles entre mitologia, art i psicologia en el món contemporani.

Per al pensador i divulgador nord-americà, “els símbols continuen sent tan poderosos com sempre” i la funció de la mitologia i de l’art “consisteix en mostrar a la ment exterior el camí que porta a la vida interior”. De totes les arts, la dansa va ocupar un paper central en la seva vida, sobretot perquè va ser el marit de la ballarina i coreògrafa Jean Erdman (1916-2020).

“Des dels primers temps el ballarí ha sigut el símbol humà de la indestructibilitat de la vida –escriu–. ¿Cal dir que la vida és un procés, que el procés és canvi, que el canvi és dolorós i que el dolor i la mort són l’altra cara de l’alegria i el naixement? És un principi bàsic de l’estètica que l’art no és producte de la por ni de l’esperança, sinó d’una experiència que els transcendeix tots dos, que els manté en equilibri i revela el prodigi de l’harmonia universal que posa en moviment (sigui per la via trista o alegre) les esferes de l’espai exterior, els electrons de l’àtom i els fruits de la terra. Aquests temps en què vivim són especialment difícils, i per això cal evitar per tots els mitjans que l’art es corrompi”.

Avantguarda i tradició

La parella es va casar el 1938 i es va instal·lar al barri novaiorquès de Greenwich Village, residència que mai van abandonar tot i els freqüents viatges internacionals i les llargues estades a Hawaii, on havia nascut ella. D’aquesta manera, i en especial des de la dècada del 1950, van poder viure al bell mig de l’escena de l’art avantguardista (figures com John Cage, Merce Cunningham i Marta Graham van ser col·laboradors habituals seus) i, alhora, inspirar-la i nodrir-la amb les seves recerques en les diverses cultures i tradicions del món.

El seu primer treball conjunt, per exemple, va ser la transformació de la novel·la de James Joyce Finnegans Wake en una avantguardista peça de dansa des del punt de vista del principal personatge femení. De fet Joyce, per a Campbell, és un d’aquests artistes moderns que reclama la importància central de la mitologia on “l’art veritable es dirigeix a l’interior com a epifania”. Estrenada el 1962, l’obra es va representar més de cent vegades a Nova York, va obtenir guardons importants i després va girar internacionalment.

El 1972 la parella va fundar l'Open Eye Theatre, un espai de recerca i d'experimentació en el món de la dansa que alhora acollia, els caps de setmana, les conferències de Campbell sobre mitologia i art. Una de les integrants de la companyia va ser Nancy Allison: “Em vaig unir a l’Open Eye el 1976 i recordo quedar hipnotitzada per la captivadora veu del Joe [Campbell] mentre se succeïen imatges de símbols mitològics a les parets del local durant aquelles conferències màgiques. Formar part d’aquella companyia era formar part d’una família artística que estava constantment de gira per tot el món”.

El 2008 Allison va fundar la companyia Jean Erdman Dance per difondre la filosofia i el repertori d’aquesta artista, i alhora és la responsable de recollir en un llibre algunes de les conferències i escrits dispersos que Campbell va elaborar al llarg de les dècades sobre dansa i que ara es publica en castellà amb el títol El éxtasis del ser. Mitología y danza (Atalanta). “És l’elegant relat dels primers dies de la dansa moderna escrit per un fervent admirador d’aquest art que va participar de manera activa en els vaivens de la seva evolució”, comenta Allison, la qual considera el llibre “una font de coneixement per a les noves generacions”.

Relacions lliures i jovials

Tot i que al llibre no podem escoltar la veu encisadora de Campbell, la brevetat i concisió dels capítols, i el seu gran ventall de referències, el fan atractiu no només per als professionals de la dansa i per a totes aquelles persones amants d’aquest art, sinó que també té la traça de contagiar el seu entusiasme sincer i oferir la seva erudició d’una manera clara i directa, convertint la lectura en una constant font d’inspiració. L’alegria de llegir, d’aprendre, malgrat tot.

El seu to festiu a l’hora de transmetre unes qüestions sovint complexes i denses probablement es deu a la seva admiració sincera pel caràcter jovial de les arts, que no s’ha de confondre amb un entreteniment superflu. Escriu: “La capacitat de l’art per purificar-nos, per alliberar-nos durant un moment de la melancolia salvatge de la humanitat famolenca, espantada o avorrida mortalment, es deu a la superació de les emocions biològiques. Alliberats de la por i de la gana, deixem de centrar-nos en nosaltres mateixos i descobrim amb alegria que podem relacionar-nos de manera lliure i jovial amb els altres, sotmetent-nos només a les regles d’una nova i desinteressada harmonia. A més, aquest deliciós esperit festiu, que és la faceta més humana dels animals, és també el vessant més diví dels humans”.

Aquesta capacitat intemporal de l’art, i de la dansa en particular, es reflecteix en les mitologies tradicionals, per exemple en la imatge del Ballarí Còsmic de l’hinduisme. D’aquesta escultura, Campbell en treu una lliçó ben actual: “Shiva no crea el món per por de res, ni de la gana ni de les necessitats econòmiques o polítiques, sinó gràcies a l’espontaneïtat del que és diví: l’Univers, amb tots els seus éssers, és la brillantor dels seus braços i cames. I cadascú de nosaltres és Shiva en la mesura que podem viure la vida com una dansa. O, com deia Nietzsche: 'Encara que a la terra hi hagi fang i tribulació densa, qui té els peus lleugers corre fins i tot per sobre del fang i hi balla com si fos gel polit’”.