L’art de perdre no és difícil de dominar

S’associa l’obra de Laia Martínez i López, nascuda a Berga el 1984 i establerta a Mallorca des del 2009, amb el cos, el desig i el sexe com a súmmum. Tanmateix, es tracta d’una lectura superficial. És cert que la carnalitat dels seus versos té un paper destacat, cosa habitual en la poesia catalana dels darrers anys ja que ha estat marcada per tendències com l’aprofundiment en les poètiques del cos, la sensualitat sense tabús o la morbidesa extrema. Però hi ha molt més dins de la seva escriptura. Per començar, un diàleg fructífer amb altres disciplines artístiques: la música i el cinema, sobretot. Per això el ritme dels seus textos és tan genuí, talment el d’una composició punyent o el d’un muntatge picat. I després es constata un demostrat interès per altres cultures, altres literatures, altres llengües. De fet, la poeta és també traductora, i fa poc va merèixer el Premi Beca Jaume Vidal Alcover dels Premis de Tarragona pel seu treball amb Marina Tsvetàieva, que publicarà Edicions de 1984.

La primera impressió després de llegir Versets i cigarrets, el darrer recull de poemes de l’autora, és que s’ha volgut reinventar líricament fins gairebé fer desaparèixer els trets que l’havien caracteritzada fins ara. Del to dionisíac, més o menys festiu, passa a una mirada més analítica, meditativa. Més mesurada, sí, però sense pèrdua d’intensitat. En aquest sentit, sembla clara la influència d’una acurada observadora com Elizabeth Bishop. El to que comparteixen és eminentment elegíac. No ploren, només, pel tancament dels bars que han marcat un itinerari vital, i creatiu: es lamenten pel que s’ha perdut amb el pas del temps a través de les diferents foguerades de la vida. També es perpetua la deessa Tànatos en un cicle d’etern retorn incontestable: “Un dia ens anirem morint / i llavors en vindran uns altres”. El resultat és de conciliació amb la maduresa, que ja havia començat a treure el cap a títols anteriors com Afollada (LaBreu Edicions, 2016) i Venus volta (Lleonard Muntaner, Editor, 2018).

Tot i això, Dionís no ha desaparegut del tot de les pàgines de Laia Martínez i López, que ara signa com a Laia MaLo. Com podria ser d’altra manera en un llibre que es construeix a partir dels bars responsables de la seva educació sentimental? Versets i cigarrets té un títol que sembla de film de Jim Jarmusch i és un contundent llibre de 30 poemes breus en què la mirada de l’escriptora apunta cap a noves possibilitats expressives i cap a un art que, al final, acabarà guanyant en qualitat i domini de ben segur.