L’atenció visual

L’atenció visual té com a definició més important la de mecanisme per centrar l’atenció tenint en compte la manera com es processa la informació sobre alguna situació, objecte, persona, etc., per aconseguir fer alguna acció o aconseguir un objectiu, en què s’activen alguns mecanismes i habilitats (Dehaene, 1994, i Tudela, 1992).

Aquest tipus de modalitat d’atenció, el podem associar a multitud d’habilitats físiques i cognitives, com poden ser els moviments oculars, la fixació visual, el seguiment òptic, l’exploració visual, el raonament lògic, les nocions espacials, el pensament visual, etc.

Dins d’aquesta mena d’atenció, cal ser conscients que podem trobar tres maneres de focalitzar. Són: la selectiva, és a dir, que discerneix quina informació és important de la que no ho és; la circumdant, que té relació amb la posició del nostre cos i l’entorn o objectes que l’envolten i, finalment, la compartida, que té la capacitat de centrar l’atenció no sols en una única cosa, sinó en diverses entrades visuals.

La manera en què podem ajudar algú a desenvolupar-se en aquest àmbit atencional és a partir de jocs, activitats i materials manipulatius, els quals no són únicament aptes per a qualsevol nin, sinó també per als adults, però, sobretot, poden ajudar els nins que reaccionen de manera més lenta a estímuls visuals i els que tenen dificultat per focalitzar l’atenció. 

Aquest tipus d’exercicis poden aconseguir ampliar l’atenció (des del punt de vista espacial i temporal), fomentar la capacitat de selecció pel que fa a on posen la seva atenció, aconseguir regular en quin moment desitgen posar major o menor atenció, controlar-la, etc.

Treballar aquest tipus d’atenció ajuda els nins a veure i mirar de manera més atenta, així com a fomentar el desenvolupament motriu o físic adequat del nin durant la seva infància, en les qüestions de motricitat i quant al pensament intel·lectual. Qualsevol activitat, joc o recurs que fomenti la seva atenció visual crea l’adquisició d’habilitats cognitives que els ajudarà en el pensament de la lògica, el raonament i la concentració, a crear una anàlisi visual sobre qualsevol situació que es presenti.

A més, un altre factor a tenir en compte pel que fa a l’atenció visual és que el mitjà en el qual es presenta la informació no ha de crear una sobrecàrrega d’estimulació. És a dir, ha d’estar sobre una superfície plana o llisa i monocromàtica (amb pocs colors) o en una habitació on els materials presentats no estiguin acompanyats de molt de mobiliari i que aquest sigui d’un color neutral com podrien ser el blanc, els tons pastel o la fusta natural.

Si presentam la informació d’aquesta manera feim que el cervell no se saturi cognitivament intentant desxifrar tota la informació visual que rep, sinó que simplement se centrarà en l’anàlisi d’aquells elements que cridin més l’atenció sobre l’espai on es troben. En cas de no fer això, contaminam la informació que oferim al nin i generam un estat de confusió i saturació.

Com podem comprendre, les persones no podem parar esment a tot el que ens envolta dins un mateix espai, ja que generam que la percepció i la interpretació entrin en conflicte. No obstant això, l’interès mai actua de la mateixa manera i a vegades es pot centrar l’atenció visual en un element no desitjat (fins i tot havent preparat el context) i és aquí on entra en joc el coneixement dels interessos i motivacions de cadascun dels nins.

En relació amb l’atenció i els moviments oculars, hem de tenir en compte que depenen de la presentació dels materials, objectes o activitats i que, per això, cal tenir sempre present quins són els interessos i motivacions del nin i les característiques dels materials: colors, forma, orientació, grandària, moviment, claredat i si són manipulatius, és a dir, si poden ser utilitzats a través de qualsevol dels sentits o parts del cos.

Jocs per presentar als nins

Alguns exemples de jocs que podem presentar als nins per desenvolupar la seva atenció visual són:

– Trobar el dibuix o icona seleccionada entre molts altres elements amb característiques diferents. Aquí es posen mecanismes de diferenciació i selecció quant al focus d’atenció entre objectes o dibuixos. 

– Fer dibuixos simètrics. És a dir, plasmar en un paper la meitat d’un dibuix i que l’altra meitat quedi en blanc, perquè d’aquesta manera el nin pugui pintar-la copiant la part que està dibuixada com si fos mirall. Així, es posen en marxa mecanismes de raonament lògic i d’espai. 

– Presentar als infants dues imatges iguals entre les quals hagin de trobar semblances i diferències.

– Dibuixos incomplets, els quals hagin de completar de manera intuïtiva, etc.

Laura Palomares és pedagoga de Salut i Moviment